Cerdanyola suspèn en urbanisme saludable segons un rànquing europeu

Cerdanyola del Vallès ha obtingut una de les puntuacions més baixes entre les ciutats europees analitzades pel nou Índex de Disseny Urbà Saludable (IDUS), elaborat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Publicat aquest mes de juny, l’informe situa el municipi a la posició 715 d’un total de 917 ciutats europees, en una classificació que mesura com el disseny de cada ciutat contribueix —o no— a la salut i el benestar dels seus habitants. Segons l’Índex HUDI, Cerdanyola obté una puntuació global de 4,27 sobre 10, fet que la situa per sota del 60% de les ciutats europees analitzades.

El rànquing es basa en 13 indicadors agrupats en quatre grans àrees: disseny urbà, espais verds, qualitat ambiental i transport actiu. Segons aquestes dades, Cerdanyola presenta alguns punts forts, però també moltes mancances estructurals que la situen en una posició discreta dins el context europeu i també dins del seu entorn comarcal.

Punt positiu: edificació de mitjana alçada

Un dels pocs àmbits on la ciutat destaca és en la mitjana alçada dels edificis: un 95% de les construccions tenen menys de cinc o sis plantes. Aquesta característica és valorada positivament perquè permet una bona entrada de llum natural i afavoreix una escala humana del teixit urbà.

També sobresurt en permeabilitat del sòl, amb un 36% de la població que viu a prop de superfícies naturals no pavimentades, per sobre de la mitjana de ciutats similars.

Baixa densitat, verdor insuficient

En canvi, la densitat residencial és molt baixa, amb només 22 habitatges per hectàrea, una xifra que indica una ciutat dispersa, menys eficient i més dependent del cotxe. Cal tenir en compte però,  que una part significativa del terme municipal de Cerdanyola es troba dins del Parc Natural de Collserola o està ocupada per grans equipaments com la Universitat Autònoma. Aquest factor pot influir a la baixa densitat mitjana registrada a l’índex, tot i que en els nuclis urbans consolidats la concentració d’habitatges sigui notablement més alta.

Els espais verds tampoc compleixen els mínims recomanats per les autoritats sanitàries internacionals. Tot i que el 38% del sòl és verd, gairebé 6 de cada 10 habitants no hi tenen prou accés. L’índex de vegetació també queda per sota dels estàndards marcats per l’OMS.

Qualitat de l’aire, un dels punts més febles

Cerdanyola registra nivells de contaminació preocupants. La mitjana anual de PM2,5 és de 16,6 µg/m³ i la de NO₂, de 38,2 µg/m³, molt a prop del límit legal europeu (40 µg/m³) i molt per sobre dels nivells recomanats per protegir la salut.

Això, combinat amb la manca de verdor i la baixa densitat, contribueix a un entorn poc favorable des del punt de vista ambiental i sanitari.

Mobilitat sostenible: camins sí, bicicletes no

Pel que fa a la mobilitat activa, Cerdanyola té una xarxa força desenvolupada per a vianants, amb un 29% de la infraestructura viària adaptada per caminar. No obstant això, l’espai dedicat a la bicicleta és molt escàs: només un 2,6% de la xarxa, molt per sota de les ciutats amb millor puntuació.

Per sota d’altres ciutats del Vallès

En la comparació amb altres municipis de l’entorn, Cerdanyola queda clarament enrere:

• Sabadell ocupa la posició 102 i és una de les ciutats mitjanes més ben valorades.

• Sant Cugat del Vallès és la següent, al lloc 103.

• També la superen Terrassa (575) i Rubí (676).

Aquesta classificació posa de manifest que, malgrat tenir una base urbanística potencialment positiva, Cerdanyola té encara molt recorregut per avançar cap a un model de ciutat més saludable, verda i connectada.

El rànquing complet i les dades de totes les ciutats analitzades es poden consultar a: isglobalranking.org

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.