Habitatge
Una cooperativa per a majors de 65 anys
Una iniciativa de base col·lectiva que posa els interessos col·lectius per damunt del benefici particular
Una cooperativa d’habitatges és una societat de gestió democràtica i adhesió voluntària en què un conjunt de persones s’associen amb l’objectiu de procurar-se habitatge a preu de de cost.
Es tracta d’una iniciativa de base col·lectiva que posa els interessos col·lectius per damunt del benefici particular amb l’objectiu de garantir el dret a un habitatge digne i assequible.
Les cooperatives d’habitatges són organitzacions autònomes, gestionades pels seus socis i sòcies i que no tenen ànim de lucre. D’aquesta manera, s’assegura que l’accés a l’habitatge no està sotmès a l’especulació immobiliària.
Sovint, les cooperatives gestionen espais comuns i altres serveis compartits, promouen vincles socials i comunitaris entre les persones sòcies i l’entorn, i fomenten construccions més sostenibles i eficients. Les cooperatives d’habitatges també poden tenir per objecte la rehabilitació d’habitatges, de locals i d’edificacions i instal·lacions complementàries per a destinar-los a llurs socis.
Diferents municipis, com Cerdanyola, compten cada cop més amb aquest tipus de cooperatives. En el cas de Cerdanyola, neix Ca n’Antolí, una iniciativa social, sense ànim de lucre, nascuda a l’Associació Som ESS Cerdanyola, que impulsa l’economia social i solidària i el cooperativisme.
El 2024, un grup de persones de més de 65 anys interessades en l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús es plantejàven com volíen viure aquesta nova etapa, i es fèien preguntes: quant temps podrem viure amb autonomia? Què passarà si emmalaltim? On anirem si no volem ser una càrrega familiar? Com afrontarem la solitud no volguda?, tal com explicava Victòria Fernández Pruna (membre de Ca n’Antolí i Som ESS Cerdanyola)
"Vàrem mirar les possibles solucions que se’ns oferien socialment, i la realitat està molt lluny del que entenem per benestar i atenció digna", explica Victòria Fernández. A més, afegia que "per això vam buscar, al nostre municipi, un lloc on fer realitat un projecte d’habitatges que ens permetés viure amb independència, fer comunitat, compartir espais i serveis, i decidir nosaltres com envellir.
Una alternativa més humana, saludable i respectuosa per a la gent gran". "Aquí a Cerdanyola està molt difícil i ens diuen que no hi ha terrenys", apuntava. Fernández criticava que "no hi ha voluntat política".
Aquest dissabte 5 de setembre, a les 11 h, a l’Ateneu de Cerdanyola, l'entitat ha dut a terme una xerrada per presentar aquest projecte. Els organitzadors demanen accelerar el procés per part dels ajuntaments. Segons Anna Fernández, de Col·lab, "a Catalunya hi ha un 0'2% d'habitatge social" i ho ha comparat amb altres països europeus.
En el cohabitatge, el procés comença de forma diferent de l'habitatges estandard. Mentre que la coordinació general de l'estandard el procés és promotor, terreny, finançament, projecte estandard i obra estandard. En canvi, el cooperatiu compta amb el següent procés: autopromotor, solar triat, banca ètica, projecte a mida i obra personalitzada.
Els defensors d'aquest tipus d'habitatge, els advantatges que té són que "el grup ens dona força, estem en companyia i el dàleg ens sana".
Quins models de tinença existeixen?
Hi ha diversos models de tinença i cada cooperativa pot aplicar el model que millor s’adapti a les necessitats dels seus socis:
Propietat: els socis adquireixen els habitatges en plena propietat o adquireixen un dret de superfície.
Cessió d'ús: l’habitatge és de la cooperativa i aquesta cedeix als socis el seu ús indefinidament amb una quota estable.
Cada cop més projectes es realitzen sobre sòl públic en dret de superfície fet que permet col·laborar amb l’administració en fer més habitatge protegit, social i assequible.
A qui va dirigit?
Persones major de 65 anys amb autonomi que tinguin esperit col·laboratiu i compromís comunitari. A més, afirmen que les persones que entrin en aquests 11 habitatges han de tenir tres requisits indispensables per fer comunitat: igualtat, respecte i suport mutu.
Quant costa?
Els preus occil·len entre 52.000€ i 65.000€ l'aportació inicial i entre 880€ i 1100€ la quota d'ús.
Es pot trigar fins a 3 anys
Segons els impulsors, es calculen 3 anys per tenir-ho construit, però reconeixen que no depèn d'ells. Per trobar un lloc adequat es pot trigar fins a 1 any i afirmen que això ja és un fet que "en el cas de Cerdanyola no és problema perquè ja està trobat i acceptat", diu Anna Fernàndez.
Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Veure Comentaris