Cordón reclama que Cerdanyola sigui reconeguda com a “zona zero” en la llei de l’amiant

Cerdanyola exigeix un pla específic per eradicar l’amiant. L’alcalde Carlos Cordón va reclamar aquest dilluns 21 de juliol al Parlament que la futura Llei per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya contempli “la casuística específica” del municipi: “Som zona zero de l’amiant i cal posar tots els recursos necessaris perquè Catalunya i, en concret, Cerdanyola estiguin lliures d’amiant”, va afirmar en la seva compareixença davant la ponència parlamentària.

El llegat d’uralita i una emergència de salut pública

L’alcalde va recordar el pes històric de la fàbrica Uralita a la ciutat: “És impossible entendre el present de Cerdanyola sense la presència d’Uralita, que va ser el gran motor econòmic durant més de nou dècades”. Però també va ser l’origen, va dir, d’un “legat sanitari i ambiental que avui hem de revertir”. Per això va demanar un pla urgent per cartografiar, pressupostar, desamiantar i compensar les zones afectades: “L’Ajuntament de Cerdanyola s’ho creu i ho defensa, però no ho pot fer sol”.

Les víctimes de l'amiant: més de 700 treballadors i almenys 45 veïns afectats

Durant 90 anys, Cerdanyola va acollir la principal fàbrica de fibrociment de l’Estat. Es calcula que el polígon Uralita va manipular 230.000 tones d’amiant —el 9 % del total extret a Espanya fins al 2010—, amb un volum de 910.000 m³ de materials instal·lats. Més de 700 treballadors han estat diagnosticats d’asbestosi, i almenys 45 veïns de Cerdanyola i Ripollet van rebre reconeixement com a víctimes indirectes l’any 2017. Aquest any hi ha 23 casos més (9 pendents des de 2017 i 14 nous de 2025) que reclamen 5,2 milions d’euros a l’empresa.

La incidència de mesotelioma — un tipus de càncer greu vinculat directament a l’exposició a amiant— a la comarca del Vallès Occidental és de 47 casos per milió, molt per sobre dels 1–3 habituals a l’Estat. “No és només una malaltia professional, és una emergència de salut pública i ambiental”, va remarcar l’alcalde.

Pla local i actuacions municipals

Cerdanyola ha començat a liderar el seu propi procés de desamiantatge. L’Ajuntament ha elaborat un mapa amb l’amiant visible en espais públics i privats i està a punt de completar la cartografia d’amiant no visible a tots els equipaments municipals, segons va explicar l'alcalde al Parlament. “Hem de passar de ser el municipi zona zero de l’amiant a un dels primers 100 % lliures d’aquest material. Per justícia, per salut pública i per dignitat”, va defensar Cordón.

Més info: S'identifiquen 281 cobertes amb amiant a Cerdanyola

L’any 2021 es va constituir la Taula de l’Amiant amb participació associativa, política i social. Segons el consistori, s’han fet “innumerables actuacions”, prioritzant la retirada als centres educatius.

Una Llei encara oberta als canvis

El Govern va aprovar el desembre de 2024 el projecte de Llei per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, una norma pionera a escala estatal i europea. L’objectiu és establir un marc jurídic comú per facilitar la retirada coordinada de l’amiant i garantir la salut de la ciutadania i dels treballadors. Tot i la prohibició de 2002, molts materials amb amiant encara són presents en edificis i infraestructures. La Unió Europea recomana eliminar-lo de tots els edificis públics i zones sensibles abans de 2028, i del conjunt d’edificis abans de l'any 2032.

“Denunciar, reivindicar i transformar l’estigma”

“Si avui estem aquí és per denunciar, reivindicar i, alhora, transformar l’estigma que el municipi ha patit per culpa de l’amiant durant molts i molts anys”, va concloure Cordón i va insistir que Cerdanyola necessita “els màxims recursos tècnics, econòmics i humans possibles” per afrontar una reparació que considera imprescindible.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.