L'Anto, alguns el coneixen com a Antojete, és una jove promesa de la música cerdanyolenca. Ja ha tret dos discos i aquest mateix any ha arribat el tercer i, com ell mateix reconeix, més ambiciós treball, "Tu a la tuya". En aquest cas, acompanyat de la Gina, la veu femenina que li aporta "naturalitat i seguretat".

Mica en mica, l'Anto va llaurant-se un camí al món de la música tocant als carrers i pubs del Vallès. És un noi creatiu, ambiciós i proactiu. S'autodefineix com a lletrista i ha passat del punk, al rap, pop o a l'indie amb una facilitat inimaginable. Qui sap fins a on pot arribar l'Anto?

Gina, em podries presentar l'Anto

Gina: És un noi molt creatiu, és més lletrista de músic.

I tu Anto, defineixes la Gina?

Anto: La Gina és molt natural. La naturalitat que jo voldria a la meva vida. És una tia molt segura... No dic que sigui bona persona eh! (riuen)

Anto, comences cantant rap quan erets un adolescent. Ara cantes cançó d'autor. Tens un estil propi una mica difícil de definir...

Anto: No hi ha hagut canvi. He buscat el que més m'agrada del rap, la lírica. Jo ara continuo fent rap. Encara que no tingui productors de rap, jo continuo escrivint rap. Ara, a més, faig aquest altre tipus de música. A mi el que m'agraden són les lletres, la música és una excusa... El que passa és que m'he aficionat bastant i em permet expressar-me més fàcilment.

A mi el que m'agraden són les lletres, la música és una excusa

Toques molts estils als teus discos...

Anto: M'agraden molts tipus de música: el punk, el rap, el flamenco, el pop... L'únic que, per exemple, el rap, jo el respecto tant que no faré un disc de rap si no tinc uns productors que em saben fer unes bones bases. Amb el flamenco em passa el mateix. Jo no sé tocar flamenc amb la guitarra com els meus referents - Tomatito, Paco de Lucía... -, per tant, faig un estil on l'important siguin les lletres i respectuós amb el que jo admiro. Per això jo no fig un disc de rap ara, jo faré un disc de rap quan tinguin productors de qualitat que apostin per les meves lletres.

Quins són els vostres referents?

Gina: jo m'he criat escoltant Leonard Cohen i actualment m'agrada molt Lana del Rey. I de petita també la Shakira.

Anto: Jo Kase-O, Sabina, No Effects, Los Muertos de Cristo, aquests últims més de punk.

I quins artistes teniu pendents?

Anto: en tenim moltíssims! Mira, per exemple, el Leonard Cohen encara no l'he investigat bé. També tinc pendent Lluís Llach, ACDC...

Gina: tinc molts deures encara... L'Anto sempre em diu molts grups.... (riuen)

No teniu cap gènere tabú oi? Abans estaves tocant Maluma!

Anto: clar que no! Cap tabú. Jo m'hi fixo en tothom. Penseu que, mentre nosaltres tenim l'objectiu d'emetre un missatge, aquesta gent no el té - en general -, ara bé, on sí que són uns cracks és a la producció i en fer arribar la seva música. Nosaltres tenim un missatge i l'hem de fer arribar i per això ens hem de fixar en ells! Posar el missatge en un format que arribi a la gent.

Què és Ojete Moreno?

Anto: el primer projecte seriós on jo vaig veure que podria fer coses a la música. Era punk i ens ho passàvem molt bé.

Què queda d'aquell Anto?

Anto: No ho sabria. Potser queda una herència cultural i política.

Musicalment parlant, en què us diferencieu vosaltres dos, Anto i Gina?

Anto: ella és molt més música que jo. A mi m'ha costa horrors aprendre a tocar la guitarra, a tocar bé, a detectar segons quines coses. En ella això és innat... jo sóc de lletres.

Gina: no et pensis, jo a l'Anto el veig molt músic també, tot i que és cert que jo ho tinc més innat.

Sou artistes d'estudi o de directe?

Gina: Ui, jo de directe... Ho tinc claríssim, em vinc molt a dalt! (riu)

Anto: Jo no sabria què dir-te. L'estudi et dóna una qualitat que m'encanta, però ara també li estic agafant el gust al directe.

La música és política?

Anto: sí, jo crec que tot és política.

Gina: jo crec que no. És clar que està bé poder expressar les teves idees a través de la música, però no trobo que hagi d'estar estretament relacionat un camp amb l'altre.

A qui convidaríeu a una festa a una festa a un terrat a Barcelona?

Anto: Jo al Kase O

Gina: una festa amb tots els meus amics músics i si hagués de ser algú famós... al Ramon Mirabet.

Anto: ah... Jo pensava que es referia a algú famós. A tu també et convidaria, Gina. (jajaja)

El nostre disc és com un gat

Què és "Tú a la tuya"?

Anto: aquest és el CD més professional que hem fet, amb una producció de 2 anys. A mi, aquest disc em fa sentir que per fi he plasmat en cançons el meu estil. I sobretot donar la importància que tocava a les lletres.

Quin és el camí musical fins arriba a aquest disc?

Anto: doncs tota la meva discografia es pot veure com una història. El primer disc es deia "Etapas del Odio", que era com molt farragós, en el qual feia un símil amb les etapes del dol, era una mica obscur; el segon es va dir "Déjate de Historias", i deixa't portar, gaudeix. Ara arriba el "Tu a la tuya", que vol dir que he trobat el meu lloc.

Hi colaboren altres artistes...

Anto: i són boníssims. Hi ha el Pedro Chillón, el Manu Clavijo, El Niño de la Hipoteca, la Gina, Miguel Aranda... Hi ha artistazos.

Què té aquest disc que no tingui qualsevol altre que puguem comprar al mercat musical?

Anto: aquest disc no és postureo. És autèntic i lliure. Hem trobat el camí de no perdre l'essència i la naturalitat cegats pel màrketing.

Quin animal sembla el vostre disc?

Anto: doncs un gat... (riuen). Els gossos són com més fidels i submissos, en canvi el gat és com una relació més de tu a tu. Ell valora la inversió. Em paga la pena fer el pallaso ara? Sí, no? Valora i decideix. Vull que em toquis quan a mi em ve de gust. És natural.