Setmana Santa
Cerdanyola s’endolceix amb la mona de Pasqua
Pastissos de pa de pessic i decoracions de xocolata no poden faltar aquest dilluns a les taules dels cerdanyolencs
Les pastisseries de Cerdanyola ja escalfen els forns mentre els telèfons no paren de sonar. Ja fa setmanes que els padrins avancen encàrrecs i els aparadors s’omplen de mones. Per fi ha arribat el gran dia, aquest dilluns 6 d'abril és Dilluns de Pasqua. Les pastisseries locals ens expliquen quines són les mones més consumides a la ciutat, des de les bases més tradicionals fins a unes decoracions innovadores, però sempre amb molta xocolata.
A la Pastisseria Bonet, Miriam Bonet explica que “abans d’acabar març ja teníem moltes comandes” i destaca que les clàssiques de pa de pessic, massini o xocolata continuen sent les més demanades. A la pastisseria David Roig, la campanya també s’intensifica dies abans. “Cada any treballem amb més figures”, explica, amb clàssics com el Barça que no fallen.
A Lore Art aposten també per la innovació amb mones tipus dònut, galeta o cheesecake. “Tenen molt d’èxit”, asseguren. A Pasticelíac, Eduard Ribera treballa mones sense gluten amb diferents bases i manté la decoració tradicional amb ous de xocolata, pollets i plomes.
Mones d’Oscar
Enguany, les figures inspirades en l’univers K-pop guanyen pes. “Estan funcionant molt bé”, apunta Roig, en una campanya que combina novetats i clàssics. Segons el Gremi de
Pastisseria de Barcelona, la campanya manté bones perspectives.
D'on ve la Mona de Pasqua?
La denominació "Mona de Pasqua" prové del terme àrab "munna" que significava "provisió de la boca", tot i això, els pastissos que vesteixen les pastisseries catalanes, tenen un origen bastant antic lligat al cristianisme. Aquest dolç es consumeix coincidint amb el final de la Quaresma en el qual, tradicionalment, es duia a terme un període de dejuni i abstinència d'un bon nombre d'aliments.
La tradició marcava que el padrí de bateig o avi regalava al seu fillol/a o net/a una coca com a símbol de protecció. Aquesta portava tants ous durs com anys tenia aquest i l'edat màxima era als 12 anys. El lliurament de la Mona es feia Diumenge de Resurrecció, en principi després de missa, tot i que actualment no sempre es va a missa i, el Dilluns de Pasqua es reunien tots per menjar-la. Una vegada feta la comunió, l'infant deixava de rebre la Mona.
Encara que l'ingredient protagonista de la Mona de Pasqua és la xocolata, les primeres mones que van aparèixer, a Aragó, a Catalunya i a altres regions, van ser treballades amb massa de pa comú, per posteriorment passar a la massa de bescuit i ous durs, símbol de fertilitat al món pagà. Més tard s'afegiria la xocolata que va entrar a Europa procedent d'Amèrica per Barcelona. Va ser a la fi del segle XIX quan va aparèixer a França el costum de fer peces de xocolata en forma d'ou.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.