Lluís Gausachs, al centre assegut, en la trobada amb el seu alumnat l'any 1977 després de l'exili. FOTO: Diputació de Barcelona

HISTÒRIA

Cerdanyola recorda la figura del mestre Lluís Gausachs, referent de l'escola republicana a la ciutat

El dijous 12 s'inaugura l'exposició centrada en el mestre de l'Escola Nacional de Cerdanyola Joan Maragall

El dijous 12 de gener (12 h) s’inaugura la mostra Lluís Gausachs, un mestre en la memòria al Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver. Aquesta exposició forma part del projecte L’escola, llum de llibertat! la reforma de l’ensenyament a la Segona República’, de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. Gausachs és un clar representant del canvi en la manera d’ensenyar durant la República que va representar l’Escola Nova Unificada.

La inauguració serà un acte obert en el qual es recordarà la història del mestre Lluís Gausachs i l’estreta relació amb el seu alumnat de Cerdanyola, recuperada gràcies a la col·laboració de famílies de la ciutat que han ofert testimonis i objectes per exposar. 

Qui era Lluís Gausachs?

Gausachs va ser mestre a Cerdanyola i membre de l’Escola Unificada. El docent va exercir a l’Escola Nacional de Cerdanyola Joan Maragall durant la Guerra Civil, en la qual es va veure obligat a participar des del front al bàndol republicà. Va passar 38 anys a l’exili. Un dia d’octubre de 1977, Pilar Farell Benedicto, una de les seves antigues alumnes d'aleshores de 55 anys, el va reconèixer a la televisió al costat del president Tarradellas, de qui n’era el secretari personal.

El mestre Lluís Gausach amb el president Josep Tarradellas. FOTO: Cedidala 8 CENU

 

Al setembre de 1936, en Lluís Gausachs havia pres possessió de l’Escola Nacional de Cerdanyola Joan Maragall. L’havien fet retornar des del front d’Aragó per fer allò tan important que era educar les nenes i els nens. Al setembre de 1937 va haver de reincorporar-se al front, però va mantenir el contacte amb les seves alumnes Pilar i Roser per carta. Amb la derrota, va marxar a l’exili i no va tornar a Catalunya fins al 1977, any en què la Pilar Farell s’hi posa en contacte. Aquell any, ella i altres alumnes organitzen una primera trobada que es repetirà al llarg dels anys.

L’impacte que va tenir sobre el seu alumnat es veu reflectit en el text que els va escriure sobre la seva marxa el 1937: “En el moment de dir-vos “a reveure”, el món, el nostre món trontollava. Calia fer el possible i més perquè no s’ensorrés definitivament. Perquè el vostre somriure, o altres com els vostres, continuessin. Perquè tot pogués seguir endavant. Perquè aquelles promeses esdevinguessin clara i segura realitat per a sempre més. Perquè no hi hagués cap nen sense escola; cap escola sense mestre. I cap mestre que no sentís la vocació de la seva professió”. El mestre Lluís Gausachs va morir al 1998.

L’escola, llum de llibertat

La mostra s’emmarca en el projecte Memòria en Xarxa i proposa l’exposició repartida en 17 museus de la demarcació de Barcelona de gener a desembre de 2023, d’una selecció d’objectes provinents de les seves col·leccions relacionats amb diferents àmbits sobre el paper de l’educació durant el període de la Segona República. Lluís Gausachs, un mestre en la memòria és l’aportació cerdanyolenca a aquest projecte. La mostra revisa el desplegament del pla d’ensenyament de la República, considerat un dels més progressistes i innovadors de l’època, que tenia per objectiu la creació d’una escola pública, unificada, laica, obligatòria, mixta i fonamentada en els valors de la solidaritat. 

Cada museu participant a la mostra presenta un espai propi singular que es podrà visitar de forma presencial en unes dates determinades i que estarà complementat a través del web de la Diba amb el detall sobre els materials exposats i tota la documentació recollida en el conjunt de la mostra.  

Tests Objectius per al segon ensenyament, el 1937, que s'havien fet servir a Cerdanyola. FOTO: Cedida

 

L'escola, llum de llibertat! s’estructura en tres àmbits: el primer dedicat a l’obra del CENU per una nova escola, en català, única, laica i amb coeducació; un segon àmbit sobre la nova manera d’aprendre i ensenyar inspirada en els principis racionalistes de les metodologies com la Montessori per un ensenyament fonamentat tant en coneixements com en valors; i un tercer àmbit dedicat al paper d’ateneus, sindicats i cooperatives com a transmissors del saber i la cultura a les classes populars.

El conjunt de la mostra treu a la llum nombrosos documents i objectes conservats als museus i arxius municipals, entre els quals pupitres, mapes, llibres, enciclopèdies, revistes, butlletins i llibretes escolars; així com, fotografies i plànols d’escoles, fotografies de mestres i grups escolars, expedients sobre la situació escolar dels municipis, nomenaments de docents, certificats d’arquitectes municipals, diplomes i catàlegs de mobiliari.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.

Veure Comentaris