De Cerdanyola al món: la ciutat recorda el pintor local Josep de Togores

El Museu d'Art de Cerdanyola (MAC) ha renovat recentment la Sala Togores, dedicada al pintor cerdanyolenc Josep de Togores, amb noves peces i documentació relativa a l'artista. En concret, s'han incorporat quadres i documents provinents del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i del Banc de Sabadell. Així, un total de 14 peces aconsegueixen representar la seva obra a través de les seves etapes artístiques.

La família de Josep de Togores va visitar la nova col·lecció al MAC.

De Cerdanyola a l'art europeu

"Cerdanyola ja fa justícia al seu pintor", destacava el director del MAC, Txema Romero durant la presentació de la renovada Sala Togores el 8 de novembre. Tot i que va passar molts anys descobrint l'art des d'altres punts d'Europa, Josep de Togores va néixer a Cerdanyola l'any 1893, on va viure fins als volts del 1914.

Fill del cineasta i cofundador del diari Mundo Deportivo, Josep de Togores i Muntadas, el pintor cerdanyolenc es va quedar sord amb tretze anys i es va començar a interessar per la pintura quan encara vivia a Cerdanyola. A l'actual exposició del MAC hi ha cinc quadres de l'etapa de Togores al municipi, un d'ells és 'El boig de Cerdanyola', que es va presentar a l'Exposició Internacional de Brussel·les l'any 1910.

La seva següent etapa el situa a Paris, la ciutat que va convertir-se en el centre de l'art europeu. De fet, Togores va ser el primer artista català que es va instal·lar a París després de la Primera Guerra Mundial, tal com apunta l'arxiu de la Fundació Banc Sabadell. En les seves visites a París abans de la guerra, Togores va quedar impactat per l'obra de Cézanne i va conèixer artistes com Max Jacob o Amedeo Modigliani. Un cop passat el conflicte bèl·lic, es va instal·lar a la capital francesa i es va relacionar amb noms com Juan Gris i Picasso i va ser contractat pel marxant d'aquest últim, Daniel-Henry Kahnweiler.

En la seva etapa neoclassicista, Togores va exposar a França, Alemanya i Estats Units. En la que es considera la seva primera etapa artística, amb clares influències parisenques, Togores projectava un estil naturalista i una preferència per la figura femenina i la representació de cossos nus. A mitjans dels anys 20, l'estil del pintor cerdanyolenc va evolucionar a una pintura de trets més simplistes fins a arribar a l'abstracció i el surrealisme a finals de dècada.

Retorn a Catalunya

Després de girar també per Itàlia, Josep de Togores va trencar el seu contracte amb Kanhweiler i va tornar a Catalunya a principis dels anys 30. Un cop de tornada, va tornar a l'estil realista i es va allunyar de l'art avantguardista. Reintegrant-se en l'escena artística catalana, va comptar amb Francesc Cambó com a marxant i va començar a pintar retrats de l'alta societat catalana. La popularitat de Togores, però, es va veure forçada a caure quan amb la Segona Guerra Mundial les seves obres van desaparèixer al caure en mans de marxants i col·leccionistes.