Edena: "És una pena que molts grups de Cerdanyola s'hagin de donar a conèixer a fora"

L'Institut Gorgs de Cerdanyola del Vallès va veure nèixer cap a l'any 2017 el grup cerdanyolenc Edena, quan Víctor Fajula i un company seu de classe van decidir crear una formació de punk-melòdic. Des d'aleshores, per Edena han passat diversos integrants fins que, a principis d'aquest, el grup sembla haver-se consolidat amb Joel Roldán i Víctor Fajula al micròfon i la guitarra, Albert Llauger a la bateria i Eric Díaz com a baixista.

Als 22 anys d'edat, els quatre músics tenen la intenció d'escalar a poc a poc en l'àmbit de la música, començant per promocionar via xarxes socials el seu primer EP, Sin nada previo, que sortirà de manera íntegra el mes de setembre. El TOT ha parlat en profunditat amb Roldán i Fajula sobre el seu treball. 

Com van ser els inicis d'Edena?

Victor Fajula: Van ser a l'institut, al Gorgs. El Fran, un exintegrant, i jo, ens vam ajuntar i vam afegir un parell més d'integrants per a crear un grup de rock. Vam fer algun concert per Sant Jordi i final de curs. Al batxillerat vam conèixer el Joel; ell també tocava i li vam dir que quedava un lloc lliure al grup. Fins ara han anat passant moltes persones pel grup i hi ha hagut molts canvis. De fet, la formació actual és de principis d'aquest any. El Joel i jo som els que més temps portem, des de 2017.

Joel Roldán: És molt complicat aconseguir gent que tingui les mateixes aspiracions i que remem tots a la mateixa. Si no estem tots a una al final la cosa fa aigües. Però al final hem aconseguit crear una bona conjunció i sembla que ara tot va molt bé.

Ara sí que tenen estabilitat, doncs.

V.F. i J.R.: Sí.

"El mateix productor de Wheel Sound Studio, el Txose, era integrant de NoWayOut, la nostra banda de referència per excelència".

Malgrat començar a l'institut, la professionalització del grup va arribar més tard?

V.F.: Hem tingut diferents inicis. Quan vam començar a l'institut ens dèiem The Lizards Move, el nostre passat obscur -riu. A partir d'aquí vam dir de posar-nos seriosos i fer un grup com Déu mana. Ens vam posar, i al 2020 vam fer el nostre primer EP a Cerdanyola. De cara a 2021 vam començar a nivell professional.

J.R.: Pensa que vam estar treballant i assajant les nostres primeres cançons durant una etapa molt llarga, fins que vam decidir posar-nos actius i gravar un EP i fer concerts per a promocionar-lo. Però tot va ser en l'estiu de pandèmia i no vam poder estrenar-nos a sobre de l'escenari. Això es va ajuntar a què els antics bateria i baixista ens van deixar el grup just després de fer l'EP. Vam decidir que fins que no estiguéssim al 100% no li donaríem canya a les xarxes socials. Per això hem tingut tot aquest temps de preparació.

Per què el primer senzill que vau treure, Cuando era pequeño, és tan important pel grup? 

V.F.: És la primera cançó del grup a partir de posar-nos seriosos i de començar a fer cançons amb cap i peus. La vam crear el 2017 i ara és quan l'hem tret a la llum. Després de trigar tant a concloure-ho tot i tancar cançons, aquest va ser el primer tema que vam crear entre tots. És especial perquè Cuando era pequeño simbolitza el grup. Tenim tots la sensació que ens representa. És també la que toquem al final dels concerts i la que a la gent més li agrada. Va ser la cançó de tancar l'etapa del grup de quan estàvem els de sempre.

Com va ser el procés de trobar productora?

V.F.: Sabíem que volíem gravar amb Wheel Sound Studio per diferents motius. Per començar, està a Cerdanyola, també perquè és un estudi de reconeixement nacional i internacional. Hi han gravat les nostres bandes preferides com Banana Duck, el grup amb què ens vam estrenar abans de ser Edena, perquè vam ser els seus teloners. El mateix productor, el Txose, era integrant de NoWayOut, la nostra banda de referència per excel·lència.

J.R.: Jo diria que potser aquest és el punt més important, que el Txose formés part d'una banda d'aquí que va triomfar bastant. Per exemple, NoWayOut va fer cançons per la banda de Física o Química. En aquella època dels 2000 on s'escoltava més aquest estil de música de pop-band. És d'aquelles bandes que si escoltes des que ets petit l'admires. Si teníem l'oportunitat de gravar allà era claríssim que ho faríem.

"Els videoclips són una producció d'amics però amb la intenció de ser el més professional possible". 

La part de videoclip sembla bàsica per a Edena. És autoproduïda?

V.F.: Des de sempre ens havia fet il·lusió plasmar en vídeo la idea de les nostres cançons. Ho hem pogut fer sense contractar ningú, nosaltres mateixos i amb l'ajuda d'amics que han estudiat el tema audiovisual. El Pedro Villarejo, que ha participat enguany al Fantos Freak i el Bernat Rojas, company meu de la universitat. Jo mateix també he participat força en el tema de la postproducció dels vídeos.

J.R.: Ens donàvem l'oportunitat recíprocament, nosaltres a ells perquè poguessin fer un treball que surt fora del món acadèmic i ells ens donaven l'oportunitat de tenir un videoclip de gent que en sap. Realment és una producció d'amics però amb la intenció de ser el més professional possible.

La composició de les cançons és col·lectiva o individual?

J.R.: És de les coses que més ha evolucionat. Quan vam començar érem nois que ens agradava la música i fer coses noves. Però no estàvem experimentats en el tema i no teníem ningú que ens expliqués com es feia. Vam començar "a lo loco", que vol dir anar al local d'assaig i posar-nos a fer coses. A un li sortia una cosa i l'altra feia la seva part, ho uníem i de mica en mica es creava la cançó. Aquesta manera té la seva gràcia perquè és més espontània, però crec que el resultat pot baixar de qualitat. No és eficient. Les cançons que traurem ara estan totes fetes així.

Ara hem evolucionat i el que fem és que cadascú es gravi des de casa amb la seva targeta de so i micro si té una idea. Quan li hem donat forma es grava la maqueta a l'ordinador i es planteja al grup. A partir d'aquí s'aporten les opinions de cadascú i es fan els arranjaments.

V.F.: En tres anys hem canviat molt. Tenim moltes coses noves guardades que hem fet en aquests últims mesos i que són molt més consistents. Quan encara no hem acabat de treure el d'abans, tenim moltes coses avançades que ens agraden el doble perquè estan millor treballades i ara hem après molt més.

Joel Roldán: "M'agrada fer cançons que representin com soc jo com a persona, o perquè em sento feliç per unes coses i trist per unes altres... una manera d'autodescobrir-me".

Quins temes inspiren més les lletres d'Edena?

J.R.: Per la meva part, les coses que més em motiven a escriure són principalment temes d'amor o reflexius. Com que som joves, és l'etapa de fer-nos preguntes sobre qui som, descobrir què ens agrada, perquè actuem com actuem... Jo almenys tinc molts dilemes morals. M'agrada fer cançons que representin com soc jo com a persona, o perquè em sento feliç per unes coses i trist per unes altres... una manera d'autodescobrir-me.

V.F.: Penso igual. Últimament, parlo de la meva situació actual. De fet, a Instagram vam decidir descriure el nostre estil com a "emotional punk". La nostra inspiració directa és el pop-punk, grups com Green Day o 182. A partir d'aquí vam decidir trobar un punt melòdic. Són cançons 'canyeres' però melòdiques que intenten tenir aquest punt emocional sobre què sentim.

El grup ha participat a l'ADN i al Fantos Freak. A Cerdanyola se senten ben acollits?

J.R.: Ha costat molt trobar un lloc a Cerdanyola per a poder tocar. Ho hem viscut de primera mà: vas a altres ciutats del Vallès i tens associacions, organitzacions culturals que ajuden a grups locals a tirar endavant, a tenir el seu espai anualment. Fan petits concerts cada cert temps on pot anar qui vulgui a conèixer-te. Aquí no ho hem tingut. Amb l'ADN ens vam alegrar moltíssim perquè és el que necessitem, descobrir-nos. Hi ha gent molt bona i és una pena que hagi de marxar a altres ciutats i que aquí no se'ns conegui. 

V.F.: Al Fantos feia anys que hi volíem tocar. El fet d'actuar davant de tanta gent de Cerdanyola i en un lloc tan emblemàtic, ho guardarem per a sempre. Cerdanyola és casa nostra i ens agrada poder tocar aquí.

Què té el grup entre mans ara?

V.F.: El nou disc està gravat des del 2020 i fins ara hem tret dues de les quatre cançons, Cuando era pequeño i Hope you know. Encara estem en el debat de castellà o anglès. Al setembre publicarem l'EP complet, que es titula Sin nada previo.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.