Ensenyar des de la infància

Tot va començar de petita. Vaig créixer en una casa enmig del bosc, no tenia veïns ni amics, els pares eren fora sovint, fet pel qual vaig desenvolupar un elevat autoconeixement i imaginació.

Una tarda, mentre voltava sola pel bosc, em vaig trobar amb una estrafolària dona que em va agafar la mà, em va mirar i digué: “T'aniràs fent gran, però sempre seràs una nena”, i quan me'n vaig adonar ella no hi era.

“Aquest és el meu lloc, entre ells em sento jo mateixa, gaudeixo de formar personetes perquè comparteixo la seva sorpresa diària de l'aprenentatge.”

En efecte, em vaig anar desenvolupant i complint anys, el meu intel·lecte i raonament s'aguditzaven, però internament em continuava sentint petita; els meus ulls miraven el món amb la curiositat i la innocència d'una nena.

Vaig haver d'ocultar aquell poder per tal de fer-me un lloc a la vida on el meu cos de dona encaixés. No podia caure en diagnòstics com el de la síndrome de Peter Pan ni en la immaduresa emocional, així que vaig haver de fer-me passar per adulta.

Aviat vaig saber que volia ser mestra. Em va costar molt, però em vaig treure Magisteri, especialitzant-me en Primària, de 3r fins a 6è, nens i nenes de 8 fins a 11 anys. Aquest és el meu lloc. Entre ells em sento jo mateixa, gaudeixo de formar personetes perquè comparteixo la seva sorpresa diària davant l'aprenentatge. Comprenc com els agrada que els expliquin les coses i què necessita cadascun.

M'han volgut fer directora, però m'he negat. Vull estar aquí, perquè ells no ho saben, però soc una nena i m'ho passo pipa!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.