Cultura popular
Frank Ruiz: "volem que el poble sàpiga d'on ve la cultura del diable"
Ruiz, cap de colla, i David Sánchez, president dels Diables de Cerdanyola, entomen el capdavant de l'entitat amb ganes i una visió que barreja tradició i festa
Les Fures i Diables de Cerdanyola enceten una "nova era" de la mà d'una nova junta al capdavant de l'entitat. Entrevistem Frank Ruiz, cap de colla, i David Sánchez, president, perquè ens expliquin com afronten aquesta temporada als seus nous càrrecs, que ve carregada de novetats, així com la lluita per mantenir una proposta moderna, festiva i plena de foc, alhora que mantenir els orígens del Ball de Diables.
Com entren a formar part de la colla?
Frank Ruiz: Jo vaig entrar amb dotze anys i he passat per totes les posicions per les quals es pot passar a dins d'una colla: fura (infant), diable, carro, borró… Amb el David ens vam conèixer a l’entitat i hem crescut junts, ara no només som amics, sinó que som president i cap de colla, i és molt maco.
David Sánchez: Jo entro amb tretze anys perquè em cridaven l’atenció els correfocs quan els veia a Cerdanyola, i des de llavors sempre he intentat ajudar i participar de tot el que la colla necessitava.
Com passen a formar part de la nova junta?
D. S.: Va coincidir que la junta que hi era acabava la seva etapa i que nosaltres cada vegada estàvem més ficats, havíem crescut amb una generació jove amb molta força i vam veure l’oportunitat de tirar endavant les propostes d’aquesta generació.
F. R.: També hem de dir que ser president i cap de colla és una responsabilitat que no tothom vol agafar, i nosaltres l'hem agafat per l'estima que tenim a la colla. Perquè si aquestes figures no surten, la colla s'ha de dissoldre. A més, la gent t’ho demana, perquè valora l’experiència que tens.
Com encaren la festa major?
D. S.: Uf, amb molta feina, però moltes ganes també. Serà la primera actuació que estarem al davant de la colla, però continuarem gaudint i patint, com sempre.
F. R.: Aquest any, com a novetat, també estarem a les barraques, que és una activitat que també comporta molta feina, i ens haurem de dividir per poder gestionar-ho tot. Volem remarcar que com a entitat intentem fer més goig a Sant Martí, que per nosaltres és el nostre patró, i el Roser de Maig és més una festa petita.
Se senten representats al municipi?
F. R.: Creiem que la nostra colla té molta repercussió al poble, però la nova junta volem fer-nos encara més visibles, per això vam fer el vermut diabòlic fa unes setmanes. I des de fa uns anys hem agafat molta força dins l'espectacle dels diables. L’estil del Vallès és més “peta coets” i nosaltres volem recuperar l’estil tradicional, que té molt bona acollida al poble i que ens està donant a conèixer fora de Cerdanyola. Però això també té un cost econòmic, i ens agradaria tenir més suport per part de l'Ajuntament.
Com és la relació amb altres colles properes?
F.R.: Fa molts anys que no podem fer sortides ni intercanvis amb altres colles, perquè som molta gent a la colla i tot té una despesa econòmic, però d'aquí a la vora, amb les colles que més ens portem, són: Rubí - Diables de la Riera, Ball de diables de Sabadell, que són els nostres padrins en el tradicional, i Ripollet, tot i que no compartim visió en el tradicional.
Com és una colla tradicional de diables?
F. R.: Les colles tradicionals fan el “ball parlat”. El Ball de Diables és un dels balls més antics de Catalunya. Va començar amb la boda de Ramon Berenguer, amb una representació de la lluita entre el bé i el mal. Antigament, es feia la representació pel carrer amb el "ball parlat": la lluita amb els àngels caiguts de Sant Miquel, però aquesta tradició s'ha anat perdent al Vallès.
El Ball de Diables va arribar al Vallès als anys seixanta prenent com a referent la colla de Vilafranca, la qual havia innovat introduint la capa i adoptant un model centrat en l'espectacle de foc i petards. Aquesta influència va fer que les colles vallesanes adoptessin el model de Vilafranca, perdent-se part de la representació històrica original a mesura que la tradició pujava cap al nord.
"No volem perdre l'espectacle de foc, però volem que el poble sàpiga d'on ve la cultura del diable"
A Cerdanyola no volem perdre l'espectacle de foc actual perquè és guai i ja és essència i història de Cerdanyola, però volem que el poble sàpiga d'on ve la cultura del diable i les seves arrels, per això s’ha creat el seguici de cultura popular a les festes de Sant Martí.
D. S.: Actualment, els diables són l'entitat que porta la sàtira i la veu del poble. De fet, al Roser de Maig organitzem el contrapregó, perquè és on parlem de la situació actual de Cerdanyola i volem donar veu a totes les queixes.
Quins valors representa la colla?
F. R.: Tothom que és de Cerdanyola estima molt la ciutat. Hi ha qui pensa que és una ciutat dormitori, una ciutat de xarnegos que no estimen la cultura popular, però al seguici vam demostrar que hi ha molta gent que estima Cerdanyola i estima la tradició del nostre poble. Els membres de la colla som aquí per estima al poble i perquè volem que Cerdanyola tingui un espectacle de foc i una colla de diables. També volem fomentar la germanor, volem deixar enrere els malos rotllos que hi havia abans, perquè també afecten l’espectacle.
Pel Roser de Maig tindrà lloc la Cercavila de les bèsties de foc, quines són les vostres bèsties?
D. S.: Actualment, tenim dues bèsties: la Puput Diabòlica i el Boc Manyut. La Puput va ser la primera a arribar a la colla arran de la figura que portem dibuixada a l'esquena de les capes, un dibuix que va aparèixer al poblat ibèric de Can Oliver i que va inspirar la bèstia. És la més gran que tenim, però la tenim una miqueta aparcada, perquè no tenim recursos econòmics per treure-la, ja que la pirotècnia de les bèsties és més cara. Tot i això, sortirà a la Cercavila del Roser.
La bèstia més nova és el Boc Manyut, feta pel Salvador Mañosa, un escultor molt conegut a Cerdanyola. Va néixer amb la intenció de tenir una figura més fàcil de moure, que tingués més joc amb el públic i que fos més senzilla de treure al carrer.
"En un correfoc els protagonistes són els diables, la bèstia no pinta res"
F. R.: També volem deixar clar que en un acte com el correfoc els protagonistes són els diables; considerem que en un correfoc la bèstia no pinta res i ha d'estar a un espai diferent, com una plantada o una trobada de bèsties. Fa uns anys no hi havia tant coneixement de la tradició i es ficava tot en un mateix espectacle, però amb la formació que portem ara de Llucifer, Diablessa, Borró..., la bèstia no té espai al correfoc. Els recursos de temps i de personal han d'anar destinats als diables.
I com és la relació amb altres entitats?
D. S.: Arran del seguici de cultura popular, hem fet molta relació entre les entitats i estan sortint moltes col·laboracions.
F. K.: Ara qualsevol festa de qualsevol entitat la sentim nostra, del poble, i col·laborem amb el que faci falta.
Per acabar, com encareu aquest primer curs a la junta?
D.S.: Tenim ganes de continuar avançant, venim d'uns anys que hem avançat molt com a colla. Hem portat a terme moltes idees molt bones, ara ens hem de posar al dia amb tot el que implica agafar una colla, però volem continuar amb això. I tindrem més cosetes, més novetats, però encara hi estem treballant.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.