María Dávila: "la cultura ha de servir per allunyar-nos d'allò que ens incomoda"

Les Jornades Flamenques arriben a l'últim cap de setmana d'aquest 2017 i s'acomiaden del seu públic amb una actuació molt emocionant, la de la seva professora i bailaora de referència, María Dàvila. L'èxit de públic d'aquesta edició, la 29ena, ha estat rotund, motiu pel qual Antonio Ramos, el president, i la resta d'organitzadors han acabat orgullosos i emocionats.

Aquesta última actuació, doncs, ha estat dedicada al ball - l'única de les 7 que s'han fet - i tothom l'esperava amb moltíssimes ganes. Com era d'esperar, Dávila i el seu quadre flamenc no han decebut ningú i han realitzat un espectacle magnífic, emocional, emocionant i amb molt de caràcter.

Maria, com t'has sentit avui ballant?

Molt bé, jo vaig començar ara ja fa 4 anys amb la direcció de l'escola i tot ha anat evolucionat a passes de gegant. Encara recordo amb molta emoció el primer cop que vaig ballar aquí - apareix un home a la sala i diu: ¡María qué fenómena que eres! - i avui, veritablement, m'he sentit com a casa, m'he sentit còmoda i molt a gust.

Tu ets bailaora i professora, què t'agrada més?

S'ha de partir de la base que quan ets una bailaora, balles per a tu mateixa i quan ets una professora balles pels altres. Jo aprenc moltíssim als dos registres i m'hi sento còmoda, però sobre un escenari és on jo sóc realment jo.

Parlem sobre els orígens, com comences a ballar?

Començo amb 8 anys perquè m'apunten els meus pares i començo precisament aquí, quan això encara era La Peña Flamenca, ara ja és La Casa de Andalucía. Per tant, sóc d'aquí de tota la vida, exceptuant un any que vaig passar a Granada, on vaig estar estudiant i ballant, però sí, tota una vida aquí. Vaig començar a la Peña i quan el meu professor va veure que tenia ganes, li posava molt d'esforç i m'agradava molt això que feia em va enviar a una acadèmia i anava compaginant l'acadèmia amb les classes a la Peña.

Treballar de valent és imprescindible, però quina importància té el talent?

Molta, però només la tindrà si va acompanyat de treball i esforç. Tothom té unes condicions i cadascú ha de conèixer les seves limitacions, però en tots els casos l'esforç és imprescindible.

Tothom té unes condicions i cadascú ha de conèixer les seves limitacions, però en tots els casos l'esforç és imprescindible

I a l'acadèmia és on vas començar a treballar...

Sí, vaig començar a treballar allà, amb 16 anys, fent bolos.

I en quin moment decideixes que això del flamenc seria la teva professió i la teva vida?

El primer cop que em vaig posar les sabates de flamenc, quan tenia 8 anys jo ja sabia que seria bailaora. De fet, tot i que em vaig haver de treure un grau d'administrativa, per tenir algun tipus de seguretat, mai vaig pensar que la meva vida passaria per estar davant d'una pantalla d'ordinador.

Clar, és molt difícil arribar a viure de ser bailaora...

Sí, a Barcelona hi ha molt, però que molt bons i bones artistes. Artistes en majúscules. I, efectivament, no és fàcil arribar a fer-se un lloc. No obstant això, jo estic lluitant per aconseguir-ho i, mentrestant no arriba, sóc feliç amb allò que faig.

Escolta, una curiositat, quan puges a un escenari, quin tant per cent hi ha d'improvisació?

Molt! Al flamenc juga molt tot allò que tu sents. A més, jo sóc una persona molt despistada i ballo molt com sento en el moment perquè a més sóc molt visceral. Així que, entre una cosa i l'altra, improviso força, però ha de ser sempre una improvisació controlada.

El flamenc ha de ser sempre una improvisació controlada

Quins són els teus referents?

Jo en tinc molts, i de fet, moltes bailaoras a qui jo admiro són d'aquí de Barcelona i són mestres meves, gent a qui jo aprecio. Si t'he de dir alguns noms, et diria Sara Barrero, Yolanda Cortés, també gent de fora com Pastora Galván o Carmen Amaya, qualsevol bailaora d'El Cordobés...

El flamenc a Catalunya

En quin moment està el flamenc a Barcelona i en Catalunya en general?

En l'àmbit tècnic, el flamenc a Barcelona està en un bon moment, però és important reconèixer que la realitat política que viu Catalunya està tenint la seva importància també en el flamenc. Nosaltres vivim essencialment del turisme, i llocs a on abans potser es feien 4 "pases", ara se'n fan 3. D'altra banda, a Barcelona continuen faltant oportunitats perquè la gent que estem començant a entrar al món del flamenc professional tinguem el nostre espai.

Aquest moment polític convuls ha penetrat també en el flamenc?

És impossible que no sigui així. La majoria de nosaltres o bé vivim a Barcelona o bé treballem allà i molts de nosaltres som catalans, de manera que és un problema que també és nostre. Però nosaltres, cantant i ballant, d'alguna manera aconseguim entretenir la gent quan ens veu i la fem gaudir, i, per descomptat, nosaltres som més feliços quan ho fem.

La cultura i la política han d'influir-se l'una a l'altra?

La cultura ha de servir per allunyar-nos mentalment de tot allò que ens incomoda, si més no durant una estona. Jo, avui, quan ballava, estava al meu món allunyada de tot. De fet jo ballo per això, perquè em fa feliç.

Jo ballo perquè em fa feliç ballar

Per a algú que no està familiaritzat amb el flamenc, a què s'assembla ballar flamenc?

Ballar flamenc no s'assembla a res. De fet, és un món molt desconegut amb moltíssimes variants que paga la pena conèixer. Jo animaria tothom a provar de fer classes de guitarra, de ball, a venir aquí al maig a veure els grans artistes que portem o bé a qualsevol altre lloc. És fàcil enganxar-se! De qualsevol manera, no cal començar amb flamenc pur, hi ha grups i cantants com Juanito Makandé o El Canijo de Jerez, o al seu dia Ojos de Brujo, que són música aflamencada que pot agradar molt als joves.

Quan una catalana surt a ballar fora, és una més?

Sí, el flamenc és universal. A més, hi ha molta barreja i molts cantaores i bailaores que van d'aquí cap allà i tots ens ajudem.

I el futur, com el veus?

Quan surti d'aquí, que espero que sigui d'aquí a uns anys, vull trobar el meu lloc com a bailaora. M'encantaria marxar a guanyar-me la vida només com a bailaora i que les meves noies es quedessin aquí amb bons professors.