LLENGUA
Màrius Serra: "L'Estat sempre ha posat bastons a les rodes del català"
L'escriptor va participar en una xerrada davant adolescents de Cerdanyola del Vallès
L'escriptor, periodista i autor de mots encreuats, Màrius Serra, va oferir una xerrada interactiva a l'alumnat dels instituts de Cerdanyola del Vallès. En el marc de l'acte en reconeixement a les activitats locals de foment de l'ús de la llengua catalana. Durant la seva intervenció, Serra va adaptar el seu "Enigmàrius" de El matí de Catalunya Ràdio al format concurs amb els joves assistents. El TOT va poder parlar amb ell sobre la situació que viu el català.
Com es transmet el bon ús de la llengua als adolescents?
Practicant allò que prediques. Com sempre he intentat transmetre que la llengua té la virtut de ser una font de plaer, es tracta d'experimentar aquest plaer. La xerrada es basa en la participació amb els enigmes i paraules ocultes. Això permet fer una reflexió sobre quin camí lingüístic hi ha darrere de l'endevinalla.
Qui aconsegueix esbrinar abans les respostes de les endevinalles: els joves o els adults?
Els joves, i fins i tot diria els nens. No tindran alguns referents culturals però quan es tracta de l'enginy i la flexibilitat mental, és evident que els joves ho tenen més actiu. No només perquè estan en una etapa d'aprenentatge constant, sinó perquè no tenen prejudicis, o no han tingut prou temps per formar-los.
Què es pot fer per fomentar l'ús del català quan els mateixos joves asseguren que a l'hora del pati la llengua més parlada és el castellà?
Pot sonar ingenu, però sempre he cregut que la clau està en fer propostes seductores. És a dir, la gent escolta música en català perquè li agrada la cançó, no perquè sigui en català. Per tant, s'han de fer bones cançons en català. La gent pot llegir novel·les en català si són bones. És evident que això ha d'anar acompanyat d'un suport instrumental, i ara mateix, els únics suports instrumentals de la cultura de masses, com els mitjans de comunicació, estan constantment en qüestió. Són uns mitjans que, ni tan sols en 40 anys de transició els hi han permès mai cobrir tot el territori de parla catalana. No hi ha prou amb fer propostes seductores sinó que cal tenir canals de distribució eficaços.
L'escola també té un paper molt notable i, a sobre, ara està sent qüestionada d'una manera radical. Els enemics del català són els enemics, com deia l'Ovidi, de què es parli en general, no de què es parli català. Els enemics de les llengües són aquells que voldrien que la gent no pensés. Aquests han detectat que els focus que cal combatre són l'escola i els mitjans de comunicació.
Per una altra banda, els patis reflecteixen una realitat social i sociolingüística: hi ha una llengua dominant. Si ens fixem en la televisió, que és el gran difusor, queda clar, i és molt difícil lluitar en desigualtat de condicions.
Què significaria per la llengua que es reduïssin les hores de català a les escoles, com s'ha arribat a proposar?
Significaria l'inici del declivi, d'un tobogan que va cap avall. Seria molt negatiu. Entre altres coses, perquè la "mal dita" immersió lingüística en realitat no s'ha aplicat mai. No és veritat que hi hagi una aplicació sistemàtica de les hores que teòricament es diuen.
Aquests dies hem sabut que al Parlament de les Illes Balears es debatrà entorn de la persecució del català. Es pot parlar d'una persecució real de la llengua?
Sobre això es pot dramatitzar tant com vulguem. Les paraules les carrega el diable i últimament es manipulen molt. La verdadera batalla està en les paraules: què és violència i què no, què és rebel·lió i què no. És a dir, judicialitzar fins i tot el llenguatge. Persecució pot tenir moltes lectures. El que és evident és que l'Estat espanyol no ha fet mai ús del foment del català que li pertocaria i sempre ha posat bastons a les rodes. Per començar, aquesta iniciativa a les Balears neix d'una situació diferent de la de Catalunya perquè ve d'un passat on no s'ha aplicat un sistema educatiu gens potent. Ara estan en fase ascendent, com el País Valencià. Estan intentant recórrer camins que a Catalunya es van recórrer a finals dels anys 70.
La realitat és que sempre que hi ha hagut qualsevol manifestació positiva de la llengua catalana, ha generat malfiança. Sempre s'ha considerat que el català havia de ser una llengua sota la "lengua común". Des d'una òptica estatal, mai s'ha vist amb entusiasme que el català era un patrimoni propi. El marc mental és castellano-cèntric perquè no admet la igualtat en el seu propi discurs.
Quin futur li preveus a la llengua catalana?
El futur sempre depèn del present. Mai he estat pessimista, però sóc una persona documentada i puc fer anàlisis preocupants de la situació. Crec que el futur serà el que vulguem els seus usuaris. Cada generació crea els seus propis mecanismes de difusió. Els últims anys de turbulències estan comportant una interpel·lació molt directa al jovent, que pren posició, s'informa i torna a tenir ganes de participació ciutadana. Això sempre és positiu. Qui vol que l'statu quo no es mogui és el que vol a tothom anestesiat i sense capacitat de generar projectes. Ara la societat està molt poc acomodada, és diferent de quan, durant la meva joventut, es va donar el desencant i vivíem absolutament amb cloroform. Tot es donava per sobreentès i el pujolisme va ser una bassa d'oli falsa i hipòcrita a més no poder, com s'ha vist després.
Veure Comentaris