Marsó: "No hi ha històries que parlin de dones de més de 45 anys, és una injustícia brutal"

L'actriu catalana Sílvia Marsó farà la seva primera gira teatral per Catalunya i la començarà a Cerdanyola del Vallès. El 25 de gener arribarà al Teatre Ateneu amb l'espectacle musical '24 hores de la vida d'una dona', guardonat amb el premi Broadway World al millor musical de petit format.

De què parla '24 hores de la vida d'una dona'?

A través d'aquesta història, l'Stefan Zweig fa una anàlisi sobre la condició humana i la falta de llibertat de la dona. També analitza la moral de la societat i com ens manipula constantment per no ser capaços de triar el nostre propi destí, havent d'enfrontar-nos amb els preceptes morals establerts. La protagonista és una vídua aristòcrata que al Casino de Montecarlo descobreix un noi jove que s'està jugant una fortuna. En aquell moment ella sospita que ell farà una bogeria i, efectivament, el noi intenta suïcidar-se. A partir d'aquest moment i per primer cop, la dona viu en llibertat durant 24 hores enfrontant-se als convencionalismes socials amb els quals ha viscut fins ara.

Per tant, l'obra tracta un tema tan comú i vital com són els conflictes interns.

L'Stefan Sweizg va ser molt amic de Sigmund Freud durant la seva joventut. Per això tenia una visió tan profunda de tots els personatges que escrivia a les seves novel·les. Mai són estereotips, són persones amb contradiccions que es qüestionen a ells mateixos.

Sortint dels estereotips, l'obra també tracta un tema encara tabú com és la diferència d'edat en una parella.

Està ben vist que un home més gran tingui una parella o una amant més jove, però en el cas invers no hem evolucionat tant. Un exemple és el cas del president francès Emmanuel Macron, qui ha estat assenyalat perquè la seva dona té 24 anys més que ell. La situació que viu la dona de l'obra, que dobla l'edat al noi, és un escàndol en el context de principis del segle XX. Ella s'enfronta a tota aquesta moral castradora per poder viure en llibertat, però és el destí qui la col·loca en una situació límit. Ella no decideix ser una dona valenta i enfrontant-se a la societat, però per primer cop se n'adona que la seva vida va ser una farsa i que quan està vivint de veritat és durant aquestes 24 hores. La gran reflexió ve quan ja és una senyora vella. No la desvetllarem, però és una gran lliçó d'humanitat.

L'obra se situa en una època llunyana, però ens podem sentir identificats amb els conflictes interns que viu la dona?

Zweig va decidir que la protagonista fos una dona perquè ell volia plasmar un personatge que no havia viscut mai i amb una vida manipulada des del bressol. És una mena de Segismundo de Calderón de la Barca, un home que està a la presó des que va néixer. No ha viscut la vida i quan surt al món s'ho troba de cop. Aquesta gent que no ha viscut mai tenen una gran reflexió sobre el que estan veient. La dona té un viatge profund cap a tots els sentiments que l'ésser humà té durant tota la seva existència, i que a ella li havien estat negats.

Com veurem aquestes 24 hores sobre l'escenari?

És un espectacle musical amb música en directe sobre l'escenari. És una obra de sis intèrprets: els actors, Marc Parejo, German Torres i jo, i els músics Edurne Vila, Josep Ferré i Esther Vila. Els músics toquen en directe i formen part de l'obra com a personatges acompanyant-nos als tres actors que en cap moment sortim de l'escenari.

El teatre musical és un gènere exigent.

Molt. En aquest espectacle s'ajunten totes les arts escèniques que més m'agraden com són la interpretació, la dramatúrgia, la música, el cant, el ball i la plàstica, perquè inclús la decoració, feta pel pintor Arturo Martín Burgos i el gran Juanjo Llorens, un dels dissenyadors d'il·luminació més importants del nostre país. Fan una obra d'art, cada escena és un quadre diferent i la posada en escena del director Ignacio Garcia és meravellosa.

A l'obra ets actriu, però també ets productora. Com has viscut el procés de producció i creació de l'obra?

Des que vaig veure l'espectacle a París l'any 2016 no he parat fins que l'he pogut portar al nostre país. La música del rus Sergei Dreznin i el text dels dramaturgs francesos Christine Khandjian & Stephane Ly-Cuong van plasmar tota la profunditat de la novel·la però també tota la part lúdica, emocional i trepidant d'aquestes durant les 24 hores. Per tant, és un espectacle rodó per tenir el públic enganxat. Com a espectadora em va captivar i em va emocionar molt. Vaig parlar amb l'Ignacio Garcia, que és un dels directors que més treballa en l'àmbit internacional, i pensava que ell era qui millor podria dirigir aquesta obra per la seva trajectòria en espectacles musicals per tot el món.

Queda clar que l'obra té un vessant feminista perquè a més, la protagonista és una dona madura, i això cada cop costa més veure sobretot en l'àmbit audiovisual.

Al món del teatre no és tan difícil trobar bons personatges per a dones de més de 45 anys perquè la dramatúrgia de tots els temps ha donat grans personatges per les dones. En el món de l'audiovisual, en canvi, cada cop és més difícil treballar a partir dels 45 perquè no hi ha històries que parlin de dones de més d'aquesta edat. És una injustícia brutal. Si vingués un extraterrestre i veiés les pel·lícules que es fan ara a Espanya, veurien que les dones moríem a partir dels 45 anys. Des d'associacions com la Asociación de Mujeres Cineastas y de Medios Audiovisuales (CIMA) i Dones Visuals, estem intentant resoldre aquesta situació.

Has interpretat grans autors al teatre com Lorca, Ibsen i ara Zweig. Quina experiència dona això?

He tingut la gran sort de poder fer aquests papers. Tot i això, em sap greu que no s'hagin pogut veure a Catalunya, perquè sóc d'aquí, però tots els grans papers m'han arribat sempre fora de Catalunya. També he pogut treballar amb directors importants del segle XX com el José Luis Alonso, José Osuna, Natalia Menéndez o Sergio Peris Mencheta, entre molts altres. Ara fa 38 anys que treballo com a actriu i he après que el més important per un actor és l'experiència.

Creus que les noves generacions d'actors valoren el fet d'agafar aquesta experiència?

Depèn. Si agafen una sèrie popular de seguida arriben molt amunt i després els hi falta el bagatge. El més important és estar en aquesta professió amb molta humilitat perquè mai s'acaba d'aprendre. Això m'ho va dir l'Ava Gardner quan vaig rodar amb ella una sèrie per la BBC. Ella era la protagonista i jo feia un paper molt petit, però en un descans li vaig demanar un consell i em va dir: "Niña, ten paciencia porque en esta profesión no se llega nunca". Si ella, qui era una gran estrella de Hollywood, ho va dir, és que és veritat.

Feia cinc anys que no actuaves a Catalunya. Com estàs vivint aquest retrobament?

Al Teatre Condal de Barcelona vam tenir una gran resposta del públic i la crítica va ser molt bona. Estic molt contenta de poder tornar a casa meva i en el meu idioma. Hem fet un esforç considerable per poder traduir l'obra, formar un equip completament català i poder fer una gira per Catalunya, que comença a Cerdanyola. A més, serà la primera vegada que treballaré a Cerdanyola en tota la meva vida i em fa molta il·lusió.

Coneixies Cerdanyola?

La conec, hi he estat moltes vegades. Em fa molta il·lusió sobretot perquè fa 38 anys que treballo com a actriu i no he fet mai una gira per Catalunya. Em fa molta pena dir-ho, però no ha estat culpa meva, sinó de les circumstàncies i del fet que els grans personatges me'ls han ofert a Madrid. He pogut fer gires per tot l'Estat i a Catalunya només he estat actuant a Reus i a Granollers. Em fa molta pena, sobretot ara.

Sent una actriu catalana a Madrid, acostumen a preguntar-te per la relació entre Catalunya i Espanya?

No, perquè jo estic entre dues aigües. Vaig marxar de joveneta a Madrid i la meva carrera s'ha desenvolupat allà. He fet molts intents de venir aquí però el mercat és molt limitat. Treballen sempre les mateixes persones, que són molt bones, però la indústria està molt limitada.

És cert que a Catalunya costa més veure textos clàssics com Lorca o Calderón.

Mira, ara tinc la sort que en Xavier Albertí m'ha trucat per ser una de les protagonistes de El gran mercado del mundo de Calderón de la Barca que s'estrenarà el mes de maig Teatre Nacional de Catalunya. Suposo que el TNC ha pensat en aquesta qüestió i han decidit fer aquest any una coproducció amb la Companyia Nacional de Teatre Clàssic i fer aquest text que, a més, és un text inèdit.

Per tant, et tornarem a veure als escenaris catalans. En quin moment de la teva carrera diries que estàs?

En un moment molt interessant. Tinc l'experiència de tots aquests anys que em dona un criteri per poder afrontar decisions com, per exemple, produir aquest espectacle musical amb tot el risc que suposa. I ara ens han donat el premi Broadway World. Crec que el criteri que et donen els anys d'experiència et prepara per prendre decisions importants. Una de les coses que més em motiva de la meva professió és aportar al públic coses que no és habitual que vegin.

Per engrescar el públic, perquè els animaries que vagin a veure l'obra?

Mai veuran un espectacle com aquest. No s'assembla a res del que hagin vist, i possiblement no tornaran a veure res que s'hi assembli. És un espectacle diferent i no es pot comparar a res. Per això va ser tan difícil i arriscat produir-lo. A més, incorpora música de gran nivell i veus en directe.