Ofèlia Drags: "Vull demostrar que la drag queen no està limitada als bars de Sitges"

Darrere de l'Ofèlia Drags trobem en Pau Martí Clotet, un jove de la Seu d'Urgell que va arribar a Cerdanyola per estudiar a la UAB i que, ja graduat, s'ha convertit en una de les veus més fresques, crítiques i necessàries del teixit cultural i associatiu del municipi. Vinculat a espais com el Casal Popular La Flama i la companyia de teatre El Misto, ha trobat en el drag l'oportunitat de fusionar totes les seves passions artístiques, així com la reivindicació de la cultura popular i la llengua catalana.

Allunyat dels circuits més comercials, aposta per un drag de proximitat, que fuig dels clixés i utilitza referents ben nostres per connectar amb un públic intergeneracional. Parlem amb Pau Martí sobre la seva evolució artística, el valor polític i cultural del drag i la seva mirada crítica envers l'Orgull institucional, pocs dies abans de conduir el bingo musical de les Nits d’Estiu Jove, aquest dijous 9 de juliol.

Com comença en el món del drag?

Sobretot a partir de mirar el programa Drag Race, tot i que sense saber que era el drag ja havia tingut alguna inquietud més inconscient abans. Però quan em vaig adonar que això es pot fer i com funciona va ser mirant Drag Race. Llavors un dia amb un grup d'amics vaig provar de fer una mica el primer espectacle i a partir d'aquí vaig començar a moure-ho tot.

Com evoluciona l’Ofèlia?

Hi ha una evolució estèticament, del maquillatge sobretot, en anar practicant i també de fer els shows. El món del drag és molt divers i es poden fer un munt de coses, no hi ha com cap norma escrita sobre el que no es pot fer, però, per exemple, a Drag Race o programes així més de masses el que es veu és una part més petita. Es dona molta importància al lipsync o al playback. Jo vaig començar fent playback de cançons i amb el temps m'he anat adonant que em funciona millor agafar les cançons, canviar-los la lletra i cantar-les jo per sobre la base.

En els seus shows també hi ha molta influència de la cultura catalana.

Vaig començar amb la Guillermina Motta, amb el Super3, amb les sèries de TV3, i això s'ha anat mantenint. Ara he afegit els gegants, perquè el 2011 la Seu d’Urgell va ser Ciutat Gegantera, van vindre un munt de gegants i se’m va generar un interès. Això s'ha anat fent gran perquè m'han contractat per fer de presentadora d'algunes trobades geganteres i coses així. Tot el que sigui cultura popular sempre m’interessa. 

Com és venir a viure de la Seu a Cerdanyola?

Jo vaig venir per estudiar Filologia Catalana a l'Autònoma i de moment estic aquí, segueixo aquí perquè també he pogut trobar com una mica de comunitat, sobretot amb el Casal de la Flama, amb el grup de teatre del Misto. He començat a fer vida a Cerdanyola i a conèixer gent de Cerdanyola i gent que no siguin només estudiants de la UAB. I he pogut actuar a Cerdanyola, a La Flama o a les FAC. 

"Vull que tingui sentit contractar una drag per fer un bingp musical"

I aquest dijous condueix el bingo musical de Nits d’Estiu Jove. 

No és un espectacle com el que vaig fer a La Flama o com els que faig més sovint, on jo tinc més protagonisme; en aquest cas és una cosa més participativa. Però vull que tingui sentit que es contracti una drag per fer un bingo musical, perquè un bingo musical el pot fer qualsevol fent una llista de reproducció, jo vull agafar cançons i cantar-les jo amb la versió que n'he fet o afegir algun gag. Combinar el bingo amb l'espectacle.

Més info: Totes les activitats de les Nits d’Estiu Jove: de veure curts dins la piscina a competir per 150 €

Abans de començar amb el drag, havia fet teatre o això ve després?

Havia fet alguna cosa a l’institut, però no havia estat en un grup de teatre amateur abans; el drag va néixer així una mica com es va poder. Jo pensava que m'hauria d'apuntar a alguna cosa de teatre per complementar una mica el drag, trobar noves estratègies per enfocar el personatge i els espectacles. I vaig apuntar-me al Misto. 

Com funciona El Misto?

El Misto és una companyia de teatre autogestionada vinculada al Casal La Flama, que ens deixa espai pels assajos i pels espectacles. És una companyia bastant horitzontal. Tenim uns càrrecs de direcció, però no és una cosa jeràrquica. Els guions els escrivim entre tots i ens organitzem per comissions. El teatre intentem que no sigui un teatre tan institucional o tan canònic d'escenari; molt sovint, tot i que a la Flama hi ha un escenari, no el fem servir sinó que ho fem a peu pla. 

Fa poc van organitzar ‘Capsa de Mistos’, el seu primer festival de teatre.

Va estar molt bé. Al juny hi ha moltes activitats i érem poqueta gent, sobretot a les al matí. Però ja va estar bé que fos més familiar, una mica amics i coneguts, però després a la tarda sí que va venir molta gent a l'obra. 

Més info: FOTOS | El Misto estrena 'Èdip Gei'

Més info: La Flama esclata de riure amb 'Èdip Gei' de El Misto

Com va anar l’actuació a La Flama amb l’espectacle ‘Sis: les dones de Jaume I’?

L'espectacle és una adaptació bastant lliure del musical anglosaxó Six, que parla de les sis dones d'Enric VIII. Cada una de les dones s'associa indirectament a una diva de la música; jo vaig intentar fer-ho amb les catalanes: Guillermina Motta, Núria Feliu, Julieta, Sandra Monfort... M’agrada que als shows hi hagi alguna cosa on agafar-se, que coneguis els referents, perquè això fa més fàcil que el públic s'identifiqui. I va anar molt bé tant a La Flama com a les FAC de l’any passat. 

Com està el món del drag a Catalunya? 

Molt lligat a la llengua castellana i la cultura de masses. A mi el que m'agrada precisament és la cosa local, fer coses que només tinguin sentit aquí, que siguin referents que només es coneguin aquí. Fer drag en català et permet anar a festes majors i ajuda molt que el públic connecti.

Què creu que li ha aportat el teu drag? 

Jo sempre he tingut aquesta inquietud artística. El drag d'alguna manera ho ajunta tot, em permet lligar la pintura, la literatura, la música, les manualitats…, i monetitzar-ho, que també està molt bé. Saber que tot aquest esforç va a un projecte més gran i em permet guanyar-me una mica la vida.

"La gent LGTBI té dret a una cultura que es faci des del col·lectiu i per al col·lectiu"

Què creu que li aporta a la gent que ho veu? 

La visibilitat és el més important, demostrar que la drag queen no està limitada als bars de Sitges. El drag és un art que pot ser proper, parlar de temes que t'interpel·lin i, evidentment, és polític, perquè performar en gènere ja és fer política. A mi el que m'agrada és polititzar-ho encara més, agafar el micròfon i denunciar situacions i visibilitzar la comunitat. També portar el drag a tot arreu, perquè tothom té dret a la cultura visqui on visqui, i sobretot la gent LGTBI té dret a una cultura que es faci des del seu col·lectiu i pensant en el col·lectiu. 

Com valora l'Orgull de Cerdanyola? 

A mi em cau una mica la cara de vergonya que la cap de cartell sigui la Rosario, que no té res a veure amb el col·lectiu. Sento que per a l'Ajuntament és igual si és l'Orgull o la Festa Major, el programa sempre és el mateix. Em grinyola molt que havent-hi gent que fa coses en català i que és obertament del col·lectiu s'hagi de convertir en una festa més. 

Més info: Orgull a Cerdanyola: una ciutat lliure i oberta

"Hauríem de portar artistes que defensin el col·lectiu durant tot l'any"

Què es podria fer perquè els artistes queer fossin més representats al municipi?

Conèixer què tens al voltant i veure realment que no és una festa. Hauríem de portar artistes que realment interpel·lin la gent del col·lectiu, tenim Fades, Svetlana, Turista Sueca… un munt de propostes. Crec que s'hauria d'estudiar realment que siguin artistes del col·lectiu i que facin una defensa del col·lectiu durant tot l'any, només el dia de l'Orgull.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.