Relat | No neguem la còpia millorada

Avui tinc la sensació que jo no soc jo, sinó una falsificació de mi mateix. He sortit del dormitori amb un benestar inhabitual. Al bany, en veure’m al mirall, he tingut la revelació que algú, durant la nit, m’havia raptat deixant al llit una còpia idèntica.

Vaig pensar que la sensació desapareixeria amb una dutxa, però no deixava d’accentuar-se. La còpia està tan ben feta que ni la meva família ho ha notat. Tampoc a la feina, on el meu cap m’ha felicitat per la meva bona tasca, ni al bar de baix, on tothom s’ha alegrat pel meu bon aspecte, com si hagués rejovenit. Ningú ha notat res.

"Però hi ha un error: soc una falsificació amb consciència de ser-ho."

Però hi ha un error: soc una falsificació amb consciència de ser-ho. Ho sé perquè han fet una reproducció perfecta per als altres, però no per a mi, que em conec. Sempre m’aixeco amb dolor d’esquena, atordit pel somnífer que prenc per dormir i malhumorat, però avui tot això ha desaparegut. També acostumo a vestir-me sempre en el mateix ordre, mai he trencat aquesta rutina; avui, en canvi, ho he fet tot a la inversa.

A la tarda, els meus fills estan molt afectuosos amb mi, juguen entre ells deixant la consola al calaix. A la nit sopem tots plegats parlant de les nostres coses sense mirar, callats, els mòbils. I com a colofó final, la meva dona i jo fotem un senyor clau com quan érem uns xavals.

Alguna cosa no encaixa, tot va massa bé, no pot ser. Apareix una sospita: no hauran falsificat també la meva família?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.