Relats | De l’autoajuda a l’autodestrucció
Una sàtira sobre la fe cega en l’autoajuda i els perills de confiar-ho tot a l’Univers.
En Ramon se sentia frustrat; la insatisfacció el duia de pet a la depressió. Un amic espiritual li va parlar sobre la llei de l’atracció i el llibre El secreto, de la guru de l’autoajuda Rhonda Byrne, que assegura que, si una persona desitja amb força alguna cosa, l’Univers, com si fos un repartidor de Glovo, t’ho portarà.
“L’Univers, com si fos un repartidor de Glovo, t’ho portarà.”
Va decidir provar-ho: es va tancar a casa creant un ambient zen amb espelmes, encens i mantres. Es va vestir de lli blanc, es va asseure en posició del lotus i va respirar fondo. Va anar per feina: “Univers —va dir—, vull molts diners, una dona espaterrant i un Ferrari. Dona-m’ho, en soc mereixedor”.
En Ramon es va concentrar molt, desitjant amb força, com si fes caca: premia els punys i les venes se li inflaven. Va visualitzar diners, una rossa sexy i un esportiu vermell, seguint la doctrina del llibre, que afirma que atraiem allò que desitgem. Es va fer de nit i seguia allà, desitjant obsessivament. Es va fer de dia, les cames creuades li feien mal, però creia que aquell martiri iòguic era el preu a pagar.
Van passar els dies i l’estoic d’en Ramon, fent-se les necessitats a sobre, sense menjar ni beure, continuava desitjant. Però ni rastre dels diners, la rossa ni el cotxe. Al cap d’un mes, la policia, alertada per una forta olor, va entrar a la casa i va trobar el cadàver d’en Ramon envoltat de mosques.
Es veu que l’il·lús d’en Ramon no va desitjar prou i l’Univers va passar d’ell.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Veure Comentaris