El Vallès Occidental és la segona comarca amb més competitivitat econòmica a Catalunya

La falta d’habitatge assequible ha esdevingut un dels principals factors que condicionen l’atracció de talent per part de les empreses i, per tant, la competitivitat econòmica de Catalunya, amb especials dificultats en l’Àrea Metropolitana de Barcelona. És una de les principals conclusions de l’Índex de competitivitat econòmica del 2026 de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), un informe anual que analitza diversos factors sobre les comarques catalanes.

Tot i les tensions de l’habitatge i dels temps en la mobilitat, les comarques metropolitanes continuen liderant el dinamisme econòmic a Catalunya per la concentració de població, empreses, centres de recerca i serveis avançats.

Canvi de paradigma

L’informe, presentat aquest dilluns a la seu de la patronal Foment del Treball a Barcelona, assegura que l’habitatge i la mobilitat han deixat de ser qüestions “únicament socials o urbanes” per ser “variables amb implicacions directes sobre el posicionament territorial” per al desenvolupament econòmic. “Territoris amb elevats nivells d’activitat econòmica poden veure limitada parcialment la seva competitivitat si no aconsegueixen mantenir condicions residencials compatibles amb l’atracció de capital humà”, adverteix l’estudi.

Així, l’alt cost de l’habitatge a la ciutat de Barcelona i el seu entorn immediat ha generat una “desconcentració” demogràfica cap a territoris intermedis del corredor mediterrani i de l’eix Penedès-Garraf. Aquestes són zones que han guanyat habitants, però que, alhora, augmenten en la seva dependència respecte als centres d’ocupació metropolitans.

El consultor d’Activa Prospect i autor de l’informe, David Moreno, ha destacat que, en el passat, factors com la connectivitat o l’habilitació d’un polígon eren factors que feien avançar les economies comarcals de manera “lineal”. Tanmateix, el consultor apunta que, actualment, el “centre de gravetat” s’ha desplaçat a l’atracció de talent, un factor que depèn d’altres condicions com l’habitatge i la mobilitat.

Moreno ha explicat que el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat continuen sent el “nucli” de la competitivitat econòmica catalana amb “avantatges estructurals difícils de replicar”, però que el cost de la vida en aquestes zones està millorant l’avantatge relatiu d’altres territoris.

El consultor ha afegit que, per primer cop en les 22 edicions de l’índex de la FEGP, l’atracció de talent emergeix com a factor que millor explica on es localitzen les empreses amb ocupacions intensives en coneixement, per sobre d’altres factors com les infraestructures o la disponibilitat.

El Vallès Occidental, lidera el dinamisme econòmic a Catalunya per darrera del Barcelonès

Tot i les tensions de l’habitatge i dels temps en el transport, l’índex de la FEGP situa el Barcelonès com la comarca amb una competitivitat econòmica més alta, amb 79,8 punts sobre 100. La segueixen el Vallès Occidental (56,2), el Baix Llobregat (52,6), el Gironès (51,8) i el Tarragonès (48,4). En canvi, a la cua del rànquing estan la Terra Alta, amb 25 punts sobre 100, la Ribera d’Ebre (25,7), els Pallars Sobirà (25,8), l’Alta Ribagorça (26,3) i l’Aran (27,1).

La preeminència del Barcelonès en la competitivitat territorial s’explica pel seu lideratge en la majoria dels indicadors de l’informe, amb l’excepció de la sostenibilitat ambiental i la disponibilitat de sol i espai per a l’activitat econòmica, dos indicadors on la zona de la capital catalana queda entre el 25% de les comarques amb una posició més baixa.

Milloren comarques intermèdies com Osona, el Bages i el Gironès

L’estudi també conclou que, mentre que en el passat la competitivitat econòmica es mesurava amb indicadors de quantitat com el creixement de població i el nombre d’empreses, actualment s’està transitant a un nou model de millora de la qualitat del teixit existent. “La baixa densitat no implica necessàriament trajectòries regressives inevitables”, subratlla l’informe, alhora que marca oportunitats com la qualitat ambiental, l’especialització agroalimentària, la bioeconomia, el patrimoni natural o la digitalització.

Comarques amb economies intermèdies com Osona, el Bages i el Gironès milloren en avantatge competitiu respecte a l’àrea metropolitana perquè tenen un “relatiu equilibri” entre densitat econòmica, qualitat territorial i un cost residencial més baix.

El rànquing no reflecteix necessàriament qualitat de vida

Entre altres indicadors, l’índex mesura la sostenibilitat social, la qualificació de recursos humans, les infraestructures de transport i comunicacions, la disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures, l’accés als mercats de clients i proveïdors, la innovació i el desenvolupament tecnològic, el volum de mercat i d’activitat, i l’esperit emprenedor i el dinamisme empresarial.

Malgrat la posició de cada comarca en el rànquing, l’estudi matisa que una millor posició relativa en l’índex no implica necessàriament majors nivells de benestar, renda o creixement econòmic a curt termini.

En la presentació de l’informe també hi han participat el director del departament d’Estudis i Economia de Foment del Treball, Salvador Guillermo, i la presidenta de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), Neus Lloveras. En les seves intervencions, Guillermo ha remarcat la necessitat de millorar la productivitat per sobre del creixement econòmic i la població, mentre que Lloveras ha remarcat el valor de la informació comarcal de l’índex per dissenyar polítiques actives més adaptades a cada territori.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.