A Catalunya es van reciclar 18.630 tones de roba i altres materials tèxtils l'any 2020. FOTO: UAB

Actualitat

Un informe de la UAB evidencia el malbaratament dels residus tèxtils a Catalunya

Només el 10% dels residus tèxtils són llençats de manera separada

El 90% dels residus tèxtils municipals que es generen a Catalunya va a parar a abocadors o plantes incineradores, segons un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que posa de manifest que només el 10% dels residus tèxtils són llençats de manera separada. En el cas de Catalunya, aquest percentatge va suposar la gestió de 18.630 tones de roba i altres materials tèxtils l'any 2020.

L'informe, dut a terme per les investigadores Gemma Morell, Laura Talens i Susana Toboso, aporta llum sobre les actuals pràctiques de gestió dels residus tèxtils, tant per part de la ciutadania com de les entitats gestores autoritzades, i en quantifica l’impacte ambiental.

Els resultats mostren que, del 10 % que sí que es recull de forma separada a través dels contenidors especialitzats ubicats al carrer, els punts nets o la recollida porta a porta, el 80 % és reciclat o reutilitzat majoritàriament a través de la seva venda a botigues de segona mà, mercats ambulants o altres indústries. La meitat es comercialitza a Catalunya i Espanya, mentre que la meitat restant és exportada a països de l'Àsia, l’Àfrica i Europa. “Pakistan és el principal destí de la roba, seguit dels Emirats Àrabs Units, Suïssa i el Camerun. Només el Pakistan va importar durant l'any 2020 3.500 tones de roba usada procedent de Catalunya” indica Gemma Morell, investigadora de l'ICTA-UAB i primera autora de l'estudi.

Les autores destaquen que el fet que el 50 % de la roba apta per reutilitzar i reciclar s'exporti a països de renda mitjana o baixa, on se'n desconeix la finalitat, evidencia que “estem movent el problema cap a altres indrets sense generar una solució sostenible”, assenyala Morell.

L'estudi analitza el comportament de la ciutadania pel que fa a la separació dels residus tèxtils. La ciutadania associa aquests contenidors a fins caritatius i creu que són només per a roba en bon estat, per la qual cosa porta la roba que considera en pitjors condicions al punt verd o, sobretot, la llença al contenidor gris. Els ciutadans desconeixen que tota la roba dipositada tant en contenidors especialitzats com a la deixalleria va a parar al mateix lloc, les empreses gestores autoritzades i que, probablement tant la roba en millor estat com la que està en pitjors condicions es podrà aprofitar. “És veritat que una samarreta de cotó foradada no es vendrà a una botiga de segona mà, és a dir, no es reutilitzarà. Però amb aquesta samarreta potser es pot fer fil reciclat per teixir una nova peça, és a dir, es recicla. I això és millor que llençar la samarreta vella al contenidor gris, i que acabi directament cremada o en un abocador”, aclareix.

Pel que fa a l'impacte ambiental del residu tèxtil, la investigació mostra que la recollida selectiva emet un 40 % menys de CO2 eq que la recollida no separada (amb destinació directa a abocadors i incineradores). La petjada de carboni generada per una tona de roba gestionada mitjançant recollida no selectiva és de 353 kg de CO2 eq, una xifra molt superior als 207 kg de CO2 eq generats per una tona de roba recollida de manera selectiva.

“L'opció de llençar la roba als contenidors pertinents és la més sostenible. Si tenim en compte que, a Catalunya, cada persona consumeix una mitjana de 22 kg de roba a l'any, és important tenir molt present que, fins i tot en un escenari ideal emprant només la recollida selectiva, desfer-nos d'aquesta roba té el mateix impacte ambiental, per persona, que viatjar 7 vegades amb avió de Barcelona a Nova York en classe turista”, explica.

Per això, recorden la necessitat de reduir la producció i el consum massiu de roba, i de fomentar l'ecodisseny fent peces duradores de qualitat, prioritzant l'ús d'un únic material i de material reciclat de la mateixa indústria tèxtil. A més, cal impulsar el mercat de segona mà i potenciar la reparació de les peces de roba per allargar-ne la vida útil. “En el moment en què calgui desfer-se de la peça de roba, el primer és reutilitzar-la o, si no es pot, llavors sí, reciclar-la, però sempre mitjançant processos que es facin localment”, incideix.

Així mateix, recorden que està previst per a l'any que ve l'entrada en vigor d'una nova normativa europea que obligarà a la recollida separada del tèxtil als municipis. Això obligarà les institucions a facilitar-ne la recollida separada i a millorar l'ara limitada capacitat de gestió de les empreses autoritzades.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.

Veure Comentaris