Laura Márquez: "Una escola a la natura és possible"

La BoscEscola és un projecte emergent d’aprenentatge vivencial a través d’aules a l’aire lliure, pensat per atendre infants d’I3 a I5 i guanyador del Premi Comarcal als Premis Eines 2025. Actualment, es troben a la recerca d'un terreny on establir-se i que els hi permeti aconseguir l’homologació per part de la Generalitat. Laura Márquez, promotora de l’escola, s’ha format en aquesta innovadora manera d’educar, que actualment comparteix mitjançant l’extraescolar Grup d'aventura Collserola, i en aquesta entrevista ens explica com funcionaria l'escola. 

Com neix la BoscEscola? 

Neix com a idea fa molts anys, cap al 2016, arran d’una excursió on jo era tutora i ens vam trobar una escola bressol que la seva aula era el bosc. Nosaltres volem crear una escola d'educació infantil, perquè l’infant és més autònom i té més mobilitat, tot i que continua sent una etapa molt important en el seu desenvolupament, i seria molt maco que la poguessin viure a l’aire lliure. 

"No els hi donarem una fitxa per aprendre a contar, els demanarem que s’aixequin i busquin quatre pedres"

Com funcionaria aquesta escola?

La natura seria la nostra aula, però no serà com l'Escola Bosc que va crear Rosa Sensat a Montjuïc, que agafaven les taules i les cadires i feien classe a l’exterior. Nosaltres proposem una educació que ja existeix des dels anys 50 als països nòrdics, una escola on no hi ha aules i es treballa amb tot allò que podem trobar a la natura. No els hi donarem una fitxa per aprendre a contar, els demanarem que s’aixequin i busquin quatre pedres. 

I en cas que les condicions meteorològiques no els acompanyin?

Volem seguir l’exemple d’una Escola Bosc que hi ha Madrid, que tenen una cabana amb una única aula i un material escolar molt bàsic. Allà seria on arribaríem a les 9 del matí a deixar les coses i després sortiríem a una zona de bosc, però amb molta visibilitat. A l’escola hi hauria un màxim de 25 alumnes en total i 3 professors, llavors aquella aula estaria dissenyada perquè en cas de pluja molt forta ens quedem a dins llegint contes, treballant o jugant. 

"No es pot matar la curiositat dels infants, és el motor d'aprenentatge"

Com seria treballar amb infants de diferents edats barrejats?

Aprofitaríem la natura per treballar allò que ens interessa i adaptar-ho al nivell. Per exemple, un dia treballem la suma, seiem en rotllana i els hi ensenyem amb animació i materials naturals a fer la suma, el nen d’I3, que no li toca fer la suma, haurà après a comptar, el nen d’I4 haurà entès que quan ho ajuntem el número es fa més gran, i el d’I5 ha entès que és la suma. A vegades ens poden trobar un animalet mort, potser aquell dia ja no fem la suma i estudiem el procés de la vida, que en aquell moment els interessa més. Perquè els infants vinguin motivats no podem matar la seva curiositat, és el motor d'aprenentatge, el mestre ha d’anar dirigint aquella conversa cap a aprenentatges del curs.

L’origen de la BoscEscola és Cerdanyola, però on s’ubicaria aquesta escola?

De moment estem buscant un terreny adient per posar aquesta petita construcció de l’aula, però els preus són molt elevats. Estem en contacte amb diversos ajuntaments de la zona a veure si algun li interessa ajudar-nos.

"No serà un projecte per enriquir-nos, però s'ha de mantenir"

Com se subvencionaria l'escola?

Principalment, a través de les famílies, ens agradaria que fos una escola pública i poder arribar a tothom, però ara mateix és inviable. També ens agradaria trobar promotors o patrocinadors perquè és un projecte molt maco, 100% sostenible, que creu en l'educació de qualitat i que treballa pel futur dels infants, llavors els promotors se'n poden aprofitar de subvencions o ajudes econòmiques que es donen per relacionar-se amb aquests tipus de projectes. Tot i això, de moment funcionaríem amb les famílies, no serà un projecte per enriquir-nos, però s’ha de mantenir. 

A banda de la cerca de terreny i el procés d’homologació, l’escola s’enfronta a més reptes? 

No, de fet estic molt contenta perquè ens han contactat moltes persones que volen formar part de l’equip docent. Per tant, aquesta part no em preocupa. Estem en contacte amb gent que voldria treballar i que s'està formant per treballar amb nosaltres. També ens estem donant molt a conèixer per Cerdanyola amb les extraescolars, perquè també hi ha un treball de difusió. El meu repte ara mateix és centrar-me en el terreny i l'homologació.

Què va suposar per al projecte guanyar el Premi Comarcal als Premis Eines?

Personalment, molta motivació, quan tens una idea pionera i la vols dur a terme és complicat, i aquests reconeixements et motiven a seguir. Després també és un suport econòmic que està guardat per a quan s'hagi de fer la construcció. A més, l’acte va ser una oportunitat de difusió, de donar a conèixer el projecte.

Més info: Sis projectes d’innovació social, premiats en la cinquena edició dels Eines

Com és el teixit empresarial a Cerdanyola? Hi ha relació entre empreses emergents?

Jo he participat de formacions i projectes organitzats per l'Ajuntament per a emprenedors i empreses emergents, però no sento que conegui les altres empreses. Llavors no sé si és que no existeix aquest teixit o que jo estic una mica al marge. Al final el meu sector és l’educació i és un món més separat de les stand-ups típiques.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.