Societat
Els mercats municipals, el cor viu del producte fresc
Els mercats de Les Fontetes i de Serraperera mantenen viu el comerç de proximitat a Cerdanyola. Serveis moderns, tradició i esperit comunitari en un espai que respira barri.
Segons un estudi elaborat per la Diputació de Barcelona i la Federació de Municipis, un 75 % de la població prefereix comprar producte fresc als mercats municipals.
A Cerdanyola, aquesta tradició es manté viva gràcies als dos espais que donen servei al municipi: el Mercat de les Fontetes i el Mercat de Serraperera, oberts els anys 1966 i 1972, respectivament.
Els dos comparteixen la mateixa essència: producte de qualitat, tracte proper i un fort arrelament amb el barri.
El TOT Cerdanyola al dia ha visitat el Mercat de Serraperera per conèixer de prop com s’adapta als nous temps i quina és la seva força com a punt de trobada veïnal.
Serveis, adaptació i vida comunitària
Després de més de cinquanta anys d’història, el mercat continua renovant-se sense perdre la seva ànima. En els darrers anys ha incorporat serveis que faciliten la compra, com el lliurament a domicili i les guixetes refrigerades que permeten recollir comandes a qualsevol hora.
“Ens hem modernitzat sense perdre l’essència”, explica Sergio Pérez Vaquero, president de la junta de paradistes i responsable d’una de les parades de bacallà.
Mercat de Serraparera. Guixetes refrigerades i de congelació on recollir la compra, encarregada per web, Whatsaap o telèfon. FOTO Arnau Padilla
El Mercat de Serraperera també s’ha convertit en un espai actiu i solidari.
Els paradistes col·laboren amb entitats com Pisos 2000 o Banús Bonasort, recullen tones de taps de plàstic per fer realitats projectes d'una fundació solidaria, organitzen activitats populars, i participen en festes com la Castanyada o Sant Jordi.
L’edifici està pendent d’una reforma integral que preveu vidrieres laterals, una plaça interior amb bancs i una font, per reforçar encara més la seva connexió amb el barri.
Veus i històries entre parades
Recórrer els passadissos del Mercat de Serraperera és descobrir la cara més humana del comerç. A cada parada hi ha una història:
“Mirem que el preu sigui competitiu, però sobretot que sigui bo.”
Toni Perelló porta 36 anys darrera del taulell d'una de les fruiteries del Mercat de Serraperera. FOTO: Arnau Padilla.
“Intentem que la fruita sigui sempre d’aquí, comprada a productors locals”, explica Toni Perelló, que fa més de trenta-sis anys que atén la seva parada. “Mirem que el preu sigui competitiu, però sobretot que sigui bo.”
Producte i consells sobre menjar bé, un dels valors afegits dels Mercats. FOTO: Arnau Padilla.
A la seva xarcuteria, Montse Torregrossa combina la venda amb la divulgació: “Organitzo tallers per ensenyar què mengem i com s’elabora. Només així pots entendre per què un formatge pot ser més car que un altre i valorar-ne el procés.” També reivindica la paciència com a ingredient essencial: “Tot va molt de pressa, però la gent jove comença a tenir més consciència i vol saber d’on surt el producte.”
Davant del forn de pa, els comerciants han muntat un punt d'intercanvi de llibres, una de les activitats de la Junta de Paradistes. FOTO: Arnau Padilla.
Al costat del forn, Sílvia Martos encén cada matí l’olor de pa recent fet. A més de gestionar la seva parada, dinamitza la biblioteca comunitària que han creat els paradistes dins l’espai comú. “És molt xulo, la gent gran i els joves hi participen molt. Hi ha llibres de tot tipus, i cada lector deixa i agafa llibres.”
Sara Gallardo, fruitera, destaca el valor de la confiança: “Molts clients són gent gran. Els conec i sé què volen. Amb el servei a domicili i les guixetes, poden comprar amb comoditat i tranquil·litat.”
Una de les parades del mercat, amb concepte obert, on la clientela utilitza el servei de compra a domicili. FOTO: Arnau Padilla.
Algunes parades ja són de segona o tercera generació, com la peixateria Angelita , la mateixa bacalleria Pérez o la llegumeria de Dani Román, que manté la tradició familiar. “Som una família —resumeix Pérez—. Ens hem criat al mercat i és el nostre barri.”
De dilluns a dijous, el mercat és territori de la gent gran del barri, que hi fa la compra del dia, pren el cafetó i aprofita per xerrar amb els paradistes. És un hàbit quotidià, gairebé ritual, que manté viva la relació de proximitat i converteix el mercat en un espai de convivència i confiança.
Noves tendències de compra
Els divendres i dissabtes, en canvi, l’ambient canvia: hi arriba més públic jove, famílies que busquen productes frescos per cuinar a casa i, cada cop més, productes elaborats a les parades.
Els productes elaborats i plats preparats han crescut per respondre a aquests nous hàbits. “Abans veníem el peix per remullar, ara la gent el vol a punt i llest per cuinar”, comenta Sergio Pérez.
Els elaborats i els menjars preparats són una de les tendències de consum en augment als mercats municipals. FOTO: Arnau Padilla.
Els paradistes coincideixen que la clientela jove s’apropa amb una mirada més conscient: vol menjar bé, però té poc temps. “Hi ha més gent jove que compra aquí, volen menjar bé però tenen poc temps —afegeix Montse Torregrossa—. La cuina casolana i la cultura del bon producte tornen a guanyar espai.”
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.