Català
Neix la Taula per la Llengua amb el suport de 47 entitats: el català, projecte de ciutat
Una aliança transversal per fer del català una llengua de cohesió i de ciutat
Aquest dissabte 15 de juny, la plaça de l’Abat Oliba ha acollit la presentació pública de la Taula per la Llengua de Cerdanyola del Vallès, una nova eina de treball col·lectiu que neix per fer del català un projecte de ciutat, compartit i inclusiu. L’acte, amb més d’un centenar i mig de persones assistents, va comptar entre el públic amb representació institucional —els regidors de govern David González i Javier Sánchez, el portaveu de Junts Joan Sánchez i l’exalcalde Toni Morral— i una àmplia mostra del teixit associatiu local.
El coordinador de la Plataforma per la Llengua, Arseni Armengou. FOTO: Tito Vera.
“Volem que el català sigui la llengua de trobada, la llengua de tothom. No volem una regidoria de política lingüística pel mandat vinent, la volem per dilluns vinent”, va exclamar Arseni Armengou, coordinador de la Plataforma per la Llengua i impulsor de la Taula, entre aplaudiments. Va alertar que el català “viu temps difícils”, i que a Cerdanyola només entre el 15% i el 22% de la població afirma parlar-lo sempre, mentre només el 40% dels comerços atenen inicialment en català.
El manifest:
La Taula per la Llengua neix amb el propòsit de teixir complicitats, impulsar l’ús social del català i treballar des d’una òptica transversal i comunitària. Tal com recull el manifest fundacional, llegit pel músic Pol Orobitg, la iniciativa es compromet a fer del català una llengua de cohesió i convivència, a fomentar l’aprenentatge entre nouvinguts, visibilitzar-lo en l’espai públic, promoure activitats conjuntes i col·laborar amb l’Ajuntament per garantir-ne la centralitat en l’atenció ciutadana i les comunicacions oficials.
“No volem discursos, sinó compromisos. La societat civil ha de fer pinya i empènyer les institucions”, va subratllar Armengou, que va denunciar la castellanització creixent dels serveis municipals i casos de discriminació lingüística en equipaments públics.
Intervenció de la professora de la UAB Makiko Fukuda, a l'acte de presentació de la Taula per la llengua. Foto: Tito Vera
L’acte va comptar amb la intervenció de Makiko Fukuda, doctora en filologia catalana i professora de la UAB, que va exposar una diagnosi precisa: “Hi ha un coneixement molt ampli de la llengua —el 90% de la població l’entén, el 80% la parla i més del 65% l’escriu— però el seu ús social és baix. A la sanitat, només un 20% de les atencions es fan en català.”
Fukuda va destacar el paper clau de l’administració i els serveis públics en el manteniment de la llengua, i va alertar que en l’àmbit educatiu, malgrat ser la llengua vehicular, l’ús real “és desigual i depèn molt del context socioeconòmic”. També va voler trencar tòpics sobre els nouvinguts: “Quan no parlem en català a algú que ens l’ha parlat, l’estem excloent. Cal un canvi d’actitud en tothom: el català no és una llengua només per a catalans, és una llengua de convivència i ciutadania.”
Parlament d'Isidre Grau. Foto: Tito Vera
El veterà escriptor Isidre Grau va repassar l’evolució de l’ensenyament del català a la ciutat, des dels primers cursos organitzats durant el franquisme fins a la creació del Servei de Català i l’impuls formatiu dels anys 80. “Després de la dictadura, molts ens defensàvem millor en castellà escrit que en català. Ens vam haver de formar per poder ensenyar la nostra pròpia llengua.”
Pinya d'entitats i castellers, que van aixecar un pilar d'honor. FOTO: Tito Vera
L’acte també va tenir una clara dimensió cultural i simbòlica. L’Agrupació Cultural Sardanista va obrir amb la sardana de l'Aplec de Cerdanyola i va cloure amb “La Santa Espina”, ballada juntament amb persones del públic. Els músics Gerard Sesé i Judith Porta van interpretar “Mantinc el català” i un emotiu popurri de cançons catalanes —de Llach, Montllor i Serrat, entre altres— molt aplaudit. Pol Orobitg va tancar amb la seva cançó “Tot de cop”, que va fer picar de mans la plaça abans que els Castellers de Cerdanyola aixequessin un pilar d’honor.
Les entitats fundacionals, cultura, esport i societat
La Taula compta actualment amb 47 entitats adherides, però n'espera moltes més els propers dies. S’hi han sumat entitats culturals com Bambalina, la Coral Sant Marçal o l’Agrupació Sardanista; associacions educatives com diverses AMPA i la Universitat Autònoma de Barcelona; clubs esportius com el CBF i el CB Cerdanyola, el CEM o el Club d’Escacs; col·lectius socials i feministes com La Clau, Dones per la Igualtat, Cerdanyola Sense Fronteres o Cerdanyola Acció Feminista; i també entitats sindicals, musicals, solidàries i de lleure. Una mostra de pluralitat i compromís que vol fer del català una llengua viva i central a tots els espais de la ciutat.
Ballada de Sardanes a la plaça d'Abat Oliba, dissabte. FOTO: Tito Vera
“El català no només ha de ser preservat, ha de ser estimat, parlat i compartit. I això no ho farem només des de les institucions, sinó dia a dia, entre tots”, va concloure el presentador de l'acte. Una crida clara per sumar més veus i més accions en defensa de la llengua comuna.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.