Les onades de calor extrema combinades amb sequera poden col·lapsar les poblacions de papallones

Dues recerces liderades des del CREAF (Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals) han constatat els riscos que les onades de calor extrema combinades amb sequera tenen sobre les poblacions de papallones, les quals poden col·lapsar. Les investigacions destaquen que els microclimes del bosc -amb ombres i humitats diferents de l'ambient- poden alleugerir els impactes del canvi climàtic i propiciar un efecte refugi per a les postes d'ous, però aquests petits hàbitats perden aquest rol si hi ha onades de calor superiors als 40 graus combinades amb falta de pluges. Això, insisteixen els autors, pot provocar una davallada de papallones alarmant i també comprometre el futur de diversos insectes.

La recerca s'ha centrat en l'espècie de papallona blanqueta perfumada ('Pieris napi') i la blanqueta de la col ('Pieris rapae'). Durant quatre anys, el projecte MICROCLIM havia evidenciat que les larves de papallona tenen una taxa de supervivència diferent segons el microhàbitat on hagin fet la posta.

Tot i que les dues espècies fan servir les mateixes plantes, seleccionen microambients diferents: la blanqueta perfumada prefereix zones ombrejades, mentre la blanqueta de la col opta per àrees obertes i assolellades. Això fa que hi hagi diferències de temperatura d'entre tres i deu graus, i s'ha observat com les primeres tenen molts menys casos de mortalitat per calor extrema malgrat ser més sensibles a la calor en termes fisiològics.

El mateix projecte MICROCLIM s'ha centrat més recentment a analitzar com respon la blanqueta perfumada sota escenaris sense una reducció dràstica d’emissions de CO2, on augmenten entre 2 i 4 ºC més la temperatura mitjana del planeta i hi ha més fenòmens extrems de sequeres i onades de calor. L’estudi s’ha fet en dos indrets protegits amb característiques ambientals diferents: el Cortalet, al parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i el bosc de Can Jordà, al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. 

Els resultats indiquen que la població de l'Empordà baixava un 3% anual, mentre a la Garrotxa pujava un 6%. Els investigadors ressalten que s'ha evidenciat com l'efecte protector dels microclimes desapareix si es dona un escenari extrem de temperatures elevades i falta de pluges.

"Aquestes projeccions posen de manifest que els refugis microclimàtics poden oferir una protecció temporal, però no garanteixen la resiliència a llarg termini davant dels fenòmens més extrems i imprevisibles”, referma Maria Vives-Ingla, investigadora del CREAF i primera autora dels estudis en el marc de la seva tesi doctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). 

Durant la recerca, s'han combinat sensors ambientals amb models matemàtics, amb treball de camp i de laboratori. S'han estudiat més de 30 anys de dades per tota Catalunya i s'ha fet un model matricial de població que permet simular tot el cicle vital de la blanqueta perfumada i predir com respondrà la població davant diversos escenaris climàtics. S'han arribat a simular 10.000 casuístiques amb diferents nivells d'escalfament i freqüències d'episodis extrems.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.