“París en llamas” encén converses sobre identitats dissidents a Cerdanyola

A Cerdanyola, hi ha dilluns que donen veu al marge i posen llum als relats sovint silenciats. Això és el que passa cada quinze dies al Casal de Joves Altimira, entre les 18:30 i les 20 h, durant el cicle Converses LGTBI a través del cinema, una iniciativa impulsada per l’Ajuntament per explorar identitats, imaginaris i memòries a través del setè art.

En les sessions del 26 de maig i 9 de juny, l’activitat es va centrar en el documental París is Burning (París en llamas, 1990), de Jennie Livingston. L’obra no només documenta l’escena cultural del ballroom novaiorquès dels anys 80, sinó que retrata un univers de supervivència, creativitat i orgull en comunitats marginalitzades pel sistema: persones trans, gais afroamericans i llatins, sovint excloses, precaritzades i invisibilitzades.

Rodada en plena crisi de la sida i sota el reaganisme més agressiu, la pel·lícula dona veu a qui mai no n’ha tingut. Mostra balls plens d’elegància i reivindicació, però també reflecteix l’angoixa del rebuig, el somni americà des de les voreres de Harlem i les estratègies de resistència de qui viu —literalment— als marges del que és tolerat.

La masculinitat, l’armari i el desig de ser un altre

Després de la projecció, els i les joves participants van obrir un debat moderat per Jose Manuel, tècnic del SAI (Servei d’Atenció Integral) de Cerdanyola. Les paraules van fluir, i no van ser superficials. Es va parlar de “transformar la masculinitat” i de la necessitat d’"aprendre a desaprendre" allò après. Es va posar en valor la creació de referents diversos i es va reflexionar sobre la pressió de passar desapercebuts per sobreviure.

Un dels punts més colpidors va ser comprovar com, trenta anys després, París is Burning continua sent profundament actual. Un mirall incòmode, però necessari. Els assistents van connectar el relat del film amb les seves pròpies vivències, qüestionant rols de gènere, dinàmiques familiars i escolars, i subratllant la importància dels espais segurs on expressar-se lliurement sense por al judici.

Cinema per pensar, parlar i transformar

Amb aquestes dues sessions, el cicle confirma que el cinema pot ser un catalitzador de canvi i una eina pedagògica potent per treballar la diversitat i fomentar el pensament crític.

Encara hi ha oportunitats per sumar-s’hi: la darrera sessió tindrà lloc el 30 de juny amb la projecció de 120 battements par minute (2017), de Robin Campillo, sobre l’activisme durant l’epidèmia de la sida a França.

Les trobades són gratuïtes i per participar-hi cal inscriure’s prèviament a través del correu electrònic: lgtbiq@cerdanyola.cat.

Més info: Cerdanyola tornarà a reivindicar els drets del col·lectiu LGBT

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.