Cerdanyola amortitza 4 milions de deute i preveu demanar-ne 2,5 per a inversions

La gestió econòmica de la casa gran ha monopolitzat la primera part del debat plenari de setembre. Des del punt 2 de l'ordre del dia, quan el govern ha informat de la contractació d'un préstec de 2,5 milions d'euros per finançar inversions, fins al 23, dedicat als comptes municipals del 2025, els regidors han encadenat intervencions sobre com ingressa, gasta i executa els recursos l'Ajuntament.

S'ha parlat d'execució pressupostària, factures pendents, modificacions de pressupost i preus públics. El punt 17 ha centralitzat la discussió: el govern ha defensat que amortitzar 4 milions d'euros de deute és ara l'opció més convenient i genera estalvi, mentre l'oposició ha qüestionat l'operació després que l'Ajuntament hagi contractat un nou préstec de 2,5 milions per a inversions.

L'execució de les inversions, de nou a debat

Abans d'arribar als 4 milions, les dades d'execució del segon trimestre ja han provocat discussió. El regidor de Serveis Econòmics, Javier Sánchez (PSC), ha explicat que a 30 de juny l'execució dels ingressos era del 59,78% i la de les despeses, del 30,65%. L'Ajuntament complia el principi d'estabilitat pressupostària, però incomplia el període mitjà de pagament a proveïdors (PMP). 

En Comú Podem, Guanyem i ERC han coincidit a advertir que les dades reproduïen problemes d'execució d'exercicis anteriors. Pedro Arco (ECP) ha recordat que el 2025 només es va executar el 20% de les inversions previstes i que la projecció del segon trimestre situa el 2026 en el 22%. Adrià Guimerà (Guanyem) ha parlat del «dia de la marmota» i d'un «error en el motor de la casa», mentre Íñigo García de Enterría (ERC) ha qüestionat que es repeteixin superàvits milionaris i baixos nivells d'execució i ha reclamat «una reorganització total d'aquest Ajuntament»

El regidor de Serveis Econòmics ha demanat esperar al tancament de l'exercici abans de valorar-ne el resultat. També ha atribuït l'incompliment del PMP a un deute de febrer del 2019 que havia estat judicialitzat i que aquest any ha passat a computar en l'indicador arran de l'execució de la sentència. Segons Sánchez,  sense aquesta operació el període mitjà de pagament estaria per sota dels 30 dies.

En la rèplica, García de Enterría li ha reclamat un terme mig entre «la crua i descarnada oposició» i el que considera «autocomplaença» del govern, mentre Arco ha insistit que les dades disponibles no apunten, segons ell, a una millora. 

Dels 27,70 euros al mig milió en factures pendents

El Ple ha continuat amb tretze punts consecutius —del 4 al 16— per aprovar factures pendents mitjançant reconeixements extrajudicials d'obligacions. Els imports anaven dels 27,70 euros per dues bombones de gas per a l'Escola d'Arts Plàstiques de l'Ateneu als 540.898,01 euros de Marfina Bus pel servei de transport urbà.

La quantitat d'expedients ha provocat les crítiques de l'oposició. «No és normal», ha afirmat Arco, que ha advertit que aquest tipus de factures continuen arribant al Ple i ha reclamat al govern que recondueixi la situació.

Albert Turon (ERC) s'ha aturat especialment en el punt 10, una factura de 6.524,32 euros per quatre telèfons mòbils destinats als serveis municipals de Comunicació i Premsa. El regidor ha qüestionat que la necessitat operativa exposada pel govern justifiqués haver arribat a aquest procediment i ha reclamat que els treballadors disposin de les eines necessàries seguint la tramitació ordinària.

Javier Sánchez ha explicat que els terminals requerien unes característiques diferents dels inclosos en el contracte existent i que es necessitaven com a eina de treball. «Si no tenen l'eina, cada dia que passa és més urgent», ha argumentat. Turon ha replicat que explicar la necessitat no equivalia a justificar la urgència del procediment.

Els punts 4 al 9 i de l'11 al 15 han prosperat amb els vots del PSC, els vots en contra del PP i En Comú Podem i l'abstenció d'ERC, Guanyem, Junts i Vox. En el punt 10, ERC també hi ha votat en contra. El punt 16, corresponent a una factura de 3.575 euros per una xocolatada del Dia Internacional de la Gent Gran del 2024, ha prosperat amb el vot del PSC i l'abstenció de tota l'oposició.

Per què s'amortitzen 4 milions?

El debat més llarg ha arribat al punt 17. El Ple de Cerdanyola ha aprovat destinar 4 milions d'euros del romanent de tresoreria a amortitzar anticipadament deute, una operació que només ha rebut el vot favorable del PSC i davant la qual tota l'oposició s'ha abstingut. 

El regidor de Serveis Econòmics, Javier Sánchez ha explicat que la liquidació del pressupost del 2025 presenta una capacitat de finançament de 8,379 milions d'euros. La normativa obliga a destinar el superàvit a reduir endeutament, tot i que aquest 2026 existeix un règim excepcional. Cerdanyola no s'hi pot acollir ara perquè incompleix el període mitjà de pagament. La normativa, però, no obliga a amortitzar la totalitat dels 8,379 milions i el govern ha optat per destinar-hi quatre.

És en aquest punt que l'oposició ha recuperat el préstec de 2,5 milions d'euros per a inversions del qual s'havia informat a l'inici del Ple.

Joan Sánchez (Junts) ha plantejat si no es podia esperar que el període mitjà de pagament tornés a la normalitat i utilitzar els romanents per finançar inversions en lloc d'amortitzar deute i recórrer a un nou préstec. «Faré més preguntes que afirmacions», ha advertit abans de plantejar els seus dubtes.

Pedro Arco s'hi ha sumat i ha reclamat conèixer els tipus d'interès i les condicions dels préstecs per poder valorar econòmicament l'operació. Adrià Guimerà (Guanyem) ha considerat «molt raro i complicadíssim explicar a la gent que tu amortitzis 4 milions de deute i alhora demanes un crèdit de dos i mig». Ha defensat que hi havia altres prioritats, com l'habitatge públic, els espais per a les entitats o el PEM Guiera, i ha afirmat que «els diners públics han d'estar al servei de les persones».

Albert Turon (ERC) ha situat el debat en el superàvit municipal. Segons ha exposat, el 2025 es va tancar amb uns 23 milions d'euros, aproximadament un de cada cinc euros previstos i ingressats. D'aquesta quantitat, ha assenyalat, uns 15 milions ja estan compromesos i en queden vuit. Per ERC, disposar d'aquests recursos i acabar amortitzant deute no és una bona notícia, sinó que evidencia les dificultats per executar les actuacions previstes.

Javier Sánchez ha defensat que ell mateix havia traslladat als Serveis Econòmics el dubte sobre per què amortitzar quatre milions i no destinar-los a altres usos. Segons ha explicat, els tècnics van considerar que, pel moment de l'any i l'estat de tramitació de les inversions, aquesta era l'opció més convenient. També ha argumentat que l'amortització genera estalvi i que futurs préstecs poden tenir millors condicions o comptar amb aportacions d'altres administracions. «Tinc fe en el servei», ha resumit.

L'explicació ha convençut parcialment Joan Sánchez. El portaveu de Junts ha agraït els aclariments i ha reconegut que l'havien «il·luminat una mica», però ha mantingut l'abstenció.

Arco també ha recollit l'expressió del regidor: «Volem dades per tenir la mateixa fe que té vostè en els tècnics». García de Enterría (ERC) ha tancat les intervencions amb una altra lectura: si els quatre milions es destinessin a inversions que després no s'executessin, acabarien generant encara més superàvit.

La modificació pressupostària ha quedat aprovada amb els 14 vots del PSC i l'abstenció dels onze regidors de l'oposició.

«Falten mans i sobren diners»

Les diferències sobre la gestió dels recursos han reaparegut al punt 23, amb l'aprovació del Compte General del 2025. Sánchez ha defensat que els comptes mostren una administració que ha millorat la capacitat d'ingressos i que manté una situació financera «sòlida» i «equilibrada», amb capacitat per afrontar inversions.

Arco n'ha fet una lectura diferent. Ha destacat que els ingressos van arribar al 103,20% de la previsió —un 3,2% per sobre del pressupostat— i ho ha relacionat amb l'esforç fiscal de la ciutadania i les pujades «injustificables» de l'IBI .

El portaveu d'En Comú Podem també ha assenyalat que el capítol de personal va deixar 2.882.262,32 euros sense gastar el 2025, davant dels 2,1 milions de l'any anterior. Arco ho ha relacionat amb les vacants sense cobrir i la falta de personal tècnic per executar la feina prevista. «Falten mans i sobren diners», ha resumit.

García de Enterría ha compartit el diagnòstic i ha sostingut que no es tracta d'un problema puntual, sinó d'un «mal endèmic». El portaveu d'ERC ha qüestionat que l'Ajuntament acumuli diners, recorri a nous préstecs i, al mateix temps, no executi totes les inversions ni cobreixi vacants i jubilacions.

El regidor de Serveis Econòmics ha rebutjat que l'augment dels ingressos impliqui necessàriament que cada ciutadà pagui més i ha argumentat que també hi contribueix que hi hagi més persones aportant als ingressos municipals. Sobre personal, ha precisat que l'execució del capítol 1 va ser del 90,32%.

Javier Sánchez ha admès, en canvi, que l'execució de les inversions del 2025 «no era la satisfactòria». Ha atribuït part de les dificultats al fet que moltes inversions s'allarguen durant més d'un exercici o pateixen imprevistos en la tramitació i en les obres. Ha situat l'execució del capítol 2 al voltant del 80% i la de les transferències en el 83%, i ha rebutjat que el govern actuï amb autocomplaença.

El Compte General del 2025 ha quedat aprovat amb els 14 vots del PSC i l'abstenció de tota l'oposició.

Més moviments de diners i nous preus

Entre els dos grans debats, el Ple també ha aprovat una altra modificació pressupostària de 337.549,27 euros per traslladar diners de partides que no es preveu executar aquest any a altres necessitats. Entre aquestes hi ha 142.000 euros addicionals per a la nova cuina de l'Escola Serraparera i 77.000 euros per a actuacions en instal·lacions esportives. La modificació també actualitza el Pla d'Inversions 2026-2029.

Més info: L'Escola Serraparera tindrà una nova cuina industrial

El punt ha prosperat amb el vot favorable de tots els grups excepte el PP, que s'ha abstingut. Tot i així, la redistribució ha generat retrets. Des de l'oposició, Albert Turon (ERC) i Joan Sánchez (Junts) han lamentat que es retiressin recursos previstos per a salut, mobilitat o habitatge. El socialista Javier Sánchez ha recordat que les baixes no signifiquen que les actuacions s'abandonin, sinó que els serveis no preveuen gastar aquests diners abans d'acabar l'any i quedaran pendents per a l'exercici següent. «Aquesta mateixa resposta me la dona any rere any», li ha replicat Turon.

El plenari també ha aprovat inicialment la modificació dels preus públics municipals per al 2027, que afecta serveis de patrimoni cultural, educació, esports, cultura, joventut i infància, entre d'altres. La proposta s'ha aprovat amb els 14 vots a favor del PSC; 3 abstencions de PP i Junts; i 8 vots en contra d'ERC, Guanyem, ECP i Vox.

Més info: Els serveis municipals que canviaran de preu a Cerdanyola el 2027

Les noves tarifes, que inclouen canvis en serveis com les piscines, els cursos de l'Ateneu, l'Escola Municipal de Música i els museus i tenen com a referència l'increment de l'IPC, entraran en vigor l'1 de gener si la tramitació es completa definitivament

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.