Política
L'educació pública al centre de l'audiència ciutadana de juny: accessibilitat i supressió de línies
La licitació per la gestió dels residus i la lluita per la constriucció de l'Hospital Ernest Lluch han estat altres intervencions que han marcat el plenillo
La defensa de l'educació pública a Cerdanyola ha protagonitzat dues de les quatre intervencions de l'audiència ciutadana prèvia al ple municipal d'aquest mes de juny. D'una banda, l’assemblea de docents de l’institut Gorgs, ha denunciat la supressió d’una línia de primer d’ESO al centre. Poc després una família ha exposat la manca d'accessibilitat de l'Escola Xarau, centre al qual la seva filla Cloe, amb mobilitat reduïda, començarà al setembre.
El Gorgs perd una línia
Les professores i representants de l'assemblea de docents del Gorgs, Aïda Martínez, Esther Palet i Elsa Leyva han protestat davant la reducció d'una línia de primer d'ESO per al curs vinent, el que han catalogat com una mesura "precipitada" que precaritza l'escola pública en favor de la concertada. La supressió suposaria passar de tres a dos grups al centre, donant lloc a 15 línies públiques i 8 línies concertades, generant "una falsa imatge de davallada que no es correspon amb la realitat", segons les docents.
Martínez, que ha conduït la intervenció, ha explicat que el centre va demanar una ampliació de ràtios per poder acollir les famílies que en el moment de la preinscripció van triar el centre com a primera opció, però que la demanda ha estat denegada. "Trobem injustificat que les famílies que ens han triat ara puguin quedar-se fora", ha afegit. Des de l'assemblea han assegurat que el centre preveu organitzar igualment tres grups de primer d'ESO, per intentar donar cabuda les quatre famílies afectades i reduir les ràtios actuals.
Classe magistral d'economia bàsica, dins del programa d'Educació Financera a les Escoles, a l'Institut Gorgs
A més, les professores han denunciat que la "mala planificació" genera desigualtats entre les zones educatives de Cerdanyola. Segons la planificació actual, la zona 1 —corresponent als barris de Les Fontetes, Turó de Guiera, Canaletes i el centre, i on es troba els gorgs— disposarà d'una ràtio de 31 alumnes per aula a causa de la falta de línies, mentre la zona 2 —Serraparera, Xarau, Banús-Bonasort i La Farigola— es mantindrà en 24. Segons Martínez, la pèrdua d'aquest grup no només redueix els recursos humans i el marge organitzatiu de l'institut, sinó que també posa en risc el projecte educatiu i l'atenció directa a l'alumnat.
Davant d'això, l'assemblea i el claustre de professors han exigit recuperar la línia per garantir l'equitat, respectar el dret de les famílies a triar centre en primera opció, revisar les ràtios i aconseguir una dotació extraordinària de plantilla. En el seu torn, el regidor d’Educació, David González, ha aclarit que l'Ajuntament no va donar suport a aquesta decisió de la Taula Local de Planificació Escolar i ha explicat que aquesta ha estat la primera vegada que aquesta decisió s'ha pres sense consens, assegurant a les docents que faran arribar el manifest de la intervenció a les autoritats pertinents.
Accessibilitat i obres a l'Escola Xarau
Maria Pons, mare de la Cloe, una nena amb mobilitat reduïda, ha protagonitzat la segona intervenció sobre els drets educatius. Pons ha explicat que la seva filla començarà al setembre I3 a l'Escola Xarau i, tot i que l'Ajuntament ha fet una valoració de les obres necessàries per fer accessible el centre, aquestes no finalitzaran fins després de l'inici del pròxim curs.
Així mateix, la família ha denunciat que les solucions provisionals proposades (baixa-la en braços o fer recorreguts pel carrer per canviar d'edifici) atempten contra la seva autonomia. El regidor d’Educació ha reconegut les mancances estructurals de l'edifici, tot i que ha recordat que les intervencions a l'edifici són competència de la Generalitat.
González ha explicat que l’obra prevista no estarà finalitzada al setembre perquè "ha de superar un desnivell molt gran entre l'edifici d'infantil, l'edifici principal i els dos patis". Tot i això, l'Ajuntament ha assegurat que assumirà el cost d'un estudi topogràfic de més de 20.000 euros, per plantejar una rampa com a solució definitiva.
Des de l'oposició, Pedro Arco (ECPC) ha instat el govern a auditar tots els centres educatius del municipi per resoldre les mancances dels equipaments abans que esdevinguin "problemes". En el seu torn, Cristina Gallardo (Guanyem Cerdanyola) ha proposat la instal·lació d'un sistema mecànic temporal per garantir la inclusió d'aquest infant de manera provisional. El govern ha puntualitzat que aquesta proposta s'ha considerat tècnicament inviable, però ha acceptat tornar a consultar i revisar les alternatives provisionals.
Licitació del servei de residus i neteja viària
Des de Comissions Obreres (CCOO), Emilio Sirera, ha mostrat reserves sobre el procés d'adjudicació de la nova contracta per a la gestió de la recollida i transport de residus urbans i la neteja viària a una única empresa presentada, el grup Romero Polo SL. El govern ha defensat la legalitat del procés avalat per la major part de la mesa de contractació i l'acceptació de la proposta de la Mesa ha estat finalment aprovada en el ple municipal, amb el vot favorable únicament de l'equip de govern.
L'oposició ha mostrat les seves reticències amb l'abstenció de Junts i VOX i el vot en contra de la resta de partits. ERC ha denunciat que s'havien modificat els plecs de clàusules sense l'aprovació obligatòria del Ple municipal, basant-se en un informe de la Secretaria Municipal. El PP també ha coincidit que aquest informe obre les portes a la "inseguretat jurídica".
Neteja de carrers a Cerdanyola, al carrer de Sant Ramon. FOTO: Ajuntament de Cerdanyola (Arxiu)
Tant el PP com En Comú Podem (ECP) han expressat dubtes sobre la capacitat de l'empresa, criticant que és essencialment una constructora i que té poca experiència en el sector. A més, van trobar "curiós" i sospitós que només s'hi hagi presentat una única empresa. El regidor del PP fins i tot va suggerir que feia olor de "contracte a dit", tot i que després va retirar les paraules a petició de l'alcalde.
El govern ha assegurat que hi haurà un control exhaustiu del compliment del contracte, que té una durada d'uns 10 anys i un cost de més de 10 milions d'euros. El consistori també s'ha compromès a vetllar per l'estabilitat de la plantilla i els drets laborals.
Retards en el projecte de l'Ernest Lluch
La lluita per la construcció de l'Hospital Ernest Lluch també ha ocupat gran part del plenillo. Ignacio Laguna, portaveu de la Comissió en Defensa de la Sanitat Pública de Cerdanyola ha reclamat per què la modificació del Pla General (aprovada el març per la Generalitat) encara no s'ha publicat al DOGC, fet imprescindible per poder cedir els terrenys i activar la licitació del projecte.
La regidora de Planificació Urbanística, Eulàlia Mimó, ha respost que el Departament de Territori de la Generalitat triga un termini de tres a quatre mesos en enviar els acords a publicació.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
