Història
Els Nacionalistes d'Esquerra a Cerdanyola (1979-1984)
Durant cinc anys, aquesta formació (de la que anys més tard sorgiria fins i tot un alcalde de la ciutat) va desenvolupar una intensa activitat a diversos fronts
El partit polític Nacionalistes d'Esquerra (NdE) va ser format l'any 1979 per grups i personalitats de tendència independentista. La seva estructura era assembleària, reivindicava el dret a l'autodeterminació en un marc confederal i, al mateix temps, es definia com a socialista i nacional-popular. Englobà agrupaments ecologistes, feministes, gais, de joves, etc. Les seves figures més representatives foren Jordi Carbonell, Josep Maria Espinàs, Magda Oranich, Avel-li Artis Gener, Santiago Vilanova i Armand de Fluvià, entre molts d'altres.
L'Assemblea Fundacional es va fer el 16 de desembre del 1979 al Casino de l'Aliança del Poblenou. Amb un miler d'assistents, s'aprovaren els sis punts bàsics del manifest de Nacionalistes d'Esquerra (Nd'E):
• Afirmació del dret d'autodeterminació de Catalunya en el marc dels Països Catalans.
• Plantejament d'una alternativa popular en defensa dels treballadors, les dones, etc.
• Ruptura amb el sistema reformista de la Transició espanyola.
• Constitució d'un moviment de base assembleària.
• Solidaritat amb tots els pobles en lluita pel seu alliberament.
• Defensa de tots els represaliats a causa de les reivindicacions nacionals.
Es va dissoldre el 1984. L'any següent es va fundar l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE), una nova formació que es nodria principalment de Nacionalistes d'Esquerra, d'elements renovadors d'ERC i d'independents. Però aquesta ja és una altra història...
Diverses imatges de l'acció ecologista "Samfaina Catalana", organitzada per Nacionalistes d'Esquerra a la Plaça Abat Oliba. Possiblement, la primera acció ecologista mai organitzada a Cerdanyola (Arxiu Albert Lázaro)
Els Nacionalistes d'Esquerra, a Cerdanyola
Al nostre poble, l'assemblea territorial de Nacionalistes d'Esquerra es va constituir amb ciutadanes i ciutadans provinents de la formació política de l'Entesa per Cerdanyola, membres dels Consells de Cultura Catalana i independents. Persones com Joan Arenas, Angel Bringué, Alfons Escoda, Antoni Morral, Joan Balaguer, Jordi Galofré, Lola Camps, Albert Lázaro, Lluis Estatuet, Jordi Martí, Gaspar Martínez, Enric Piera, Jaume Plà, Ricard Presas, Pilar Rivasés, Mercè Garreta, Miquel Sánchez, Mariona i Jordi Delgado o Emili Guardià, per citar-ne alguns. Durant els cinc anys de la seva existència, la seu social de Nd'E es localitzava als baixos del nº 21 de la Plaça de Sant Ramon.
Cinc anys d'intensa activitat cívica i política
Durant els seus cinc anys de vida aquesta assemblea territorial va tenir un munt d'activitats, relacionades principalment amb els problemes culturals, territorials i ecològics, dels quals es podria destacar els següents.
- CAMPANYA ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA DE 1980. Malgrat assolir 44.798 vots, no resultaren suficients per fer entrar cap candidat al Parlament de Catalunya.
- "LA SAMFAINA CATALANA". El diumenge 21 de setembre de 1980, durant tot el dia, la secció local de Nd'E va organitzar a la plaça Abad Oliba un acte anomenat La Samfaina Vallesana. Era una activitat de conscienciació i difusió de l'ecologisme, on es podien veure coses com l'exposició i funcionament d'un aparell d'energia solar. També es venien fruites, verdures i altres productes del camp, es feina una demostració de com fer pa casolà i es podien visitar compartiments amb l'exposició de tota mena de bestiar domèstic, com rucs, cabres, xais i aviram que varen esdevenir el goig de la mainada.
- DIFUSIÓ DE L'ECOLOGISME. Al mes de gener de 1981 es va organitzar un acte ecologista al Casal Parroquial que va tenir com a ponents a Santiago Vilanova (un dels pioners del moviment ecologista del nostre país) i a l'historiador local Miquel Sánchez.
Conferència ecologista organitzada al Casal, al 1981 (Arxiu Albert Lázaro)
- NETEJA DE TRETZE ABOCADORS CLANDESTINS. Al matí del diumenge 22 de febrer de 1981 un grup de militants de Nd'E equipats amb cordes ens vàrem proposar netejar tretze abocadors clandestins situats a la carretera de Cerdanyola a Horta. El treball va ser molt feixuc ja que el materials i objectes llançats al bosc per la gent durant anys havien de ser apujats amb cordes al peu de la carretera. Al mateix temps, altres membres anaven donant als cotxes un full informatiu. L'acció havia estat anunciada prèviament a la premsa amb el títol de Magna exposició permanent d'articles exòtics, antics i moderns. Aquesta notícia va cridar l'atenció d'alguns brocanters, els quals s'atansaven amb la intenció d'adquirir algun objecte interessant. Al sentir-se defraudats es varen molestar dient que havien estat enganyats, moment en què els responguérem que el material exposat estava per a la compra, i ells podien decidir si adquirir-los o no. En definitiva, eren totalment lliures de fer el que creguessin oportú. L'acte va ser molt positiu, ja que en Jordi Bayó (aleshores regidor de Sanitat) es va posar les piles i, a més de fer retirar els objectes, va fer posar unes barreres a tot el trajecte de la carretera, evitant que els desaprensius llancessin més porqueria al bosc. A la memòria d'aquesta exposició, l'historiador Miquel Sánchez va fer un extens escrit carregat d'ironia.
Diverses imatges captades durant la neteja dels abocadors, octaveta que es lliurava a les persones que hi passaven, i escrit irònic redactat per Miquel Sánchez. A les imatges es pot veure a Gaspar Martínez, Pilar Rivasés, Jaume Pla, Albert Lázaro, Alfons Escoda i Miquel Sánchez
- OCUPACIÓ DEL CAMPANAR DE L'ESGLÉSIA PER ATURAR EL POLÍGON CANALETES. El dissabte 18 de juliol de 1981 un grup de gent format per militants de Nd'E, dels Consells de Cultura Catalana i independents, al marge de la plataforma Salvem Canaletes (de la que érem membres), mitjançant una bastida exterior vàrem accedir a la teulada de l'església i- per una petita porta- passàrem a la part alta del campanar i hi restàrem fins el diumenge 19 a les vuit de la tarda. L'acció estava formada per dos grups: un que recollia signatures en una taula a la plaça Abad Oliba i, a més de repartir octavetes, atenia la premsa i donava suport amb aigua i queviures al segon grup de vuit membres que hi havia al campanar. Val a dir que la gent ens va portar tota classe de menjar i begudes i, en tot moment, ens vàrem sentir molt ben atesos pels companys de la plaça i la resta de la població. Amb aquella acció aturàrem durant dos anys la construcció d'aquell monstre que era el Polígon Canaletes i que ens volia encolomar la Corporació Metropolitana de Barcelona, el president de la qual era Narcís Serra. A més, vàrem aconseguir que es reduís a la meitat la quantitat d'habitatges.
Octavetes que es repartien durant l'ocupació del campanar i diversos retalls de premsa i material gràfic relacionat amb aquesta acció reivindicativa (Arxiu Lázaro)
- SUPORT AL PERIODISTA XAVIER VINADER. El mes de novembre de 1981 donàrem suport al periodista Sabadellenc Xavier Vinader, pel qual el Tribunal de Orden Publico demanava 27 anys de presó.
- XERRADA "LA PROBLEMÀTICA NACIONAL A ANDALUSIA I CATALUNYA". També en aquella època organitzàrem una conferencia i col·loqui a la sala d'actes de la biblioteca popular de l'Avinguda de Sant Iscle, amb el títol La problemàtica nacional a Andalusia i Catalunya, i que tenia com a ponents el tinent d'alcalde de Huelva, Juan Ceade, i Al nostre company Macià Pedrosa.
- CAMPANYA PER A LES ELECCIONS GENERALS DE 1982. També férem campanya per a les Eleccions Generals espanyoles d'aquell any. Els resultats varen ser decebedors, amb l'excepció, això sí, del candidat al Senat d'Espanya per Barcelona Avel·lí Artis-Gener, que va obtenir 69.692 vots, quantitat malauradament insuficient per poder entrar al Senat.
Durant les estones perdudes, els membres de Nacionalistes d'Esquerra es dedicaven, entre d'altres coses, a "decorar" els cartells del candidat de la UCD, Landelino Lavilla
- ELECCIONS MUNICIPALS DE 1983. A les segones eleccions municipals, Nd'E es presentà en coalició amb el PSUC, sota l'eslògan Recuperem Cerdanyola,tots!!, obtenint dos regidors: Dolors Toló (del PSUC) i Antoni Morral (de Nd'E).
Per acabar, publiquem la crida que vàrem fer al poble de Cerdanyola i que, malgrat haver passat 34 anys, encara segueix vigent. Val a dir que molts militants de Nd'E no assistíem als actes de la Diada a Cerdanyola per ser una acte festiu sense cap reivindicació. Ens estimàvem més atansar-nos a l'acte independentista del Passeig del Born, tocant a la Plaça del Fossar de les Moreres, on ens reuníem uns quants centenars d'independentistes del PSAN, MDT, Nd'E, per tal de gaudir de l'oratòria de gent com Lluis Mª Xirinachs i Felix Cocurull, entre d'altres.