Eduard Garzón, David Budria i Clara, tres dels detinguts el 23 de setembre de 2019. FOTO: Mónica García

Política

La fiscalia demana 27 anys de presó per Edu Garzón i set CDR més

El fiscal de l'Audiència Nacional acusa els dotze CDR, detinguts a l'operació 'Judes', de pertinença a organització terrorista i tinença d’explosius i intent d’estralls terroristes

La Fiscalia de l’Audiència Nacional demana 27 anys de presó per al cerdanyolenc Edu Garzón i els altres set CDR detinguts en l’operació ‘Judes’ del setembre del 2019 per pertinença a organització terrorista, tinença d’explosius i intent d’estralls terroristes. A més, demana 8 anys de presó per a quatre investigats més per pertinença a organització terrorista.

El ministeri públic considera que els acusats es van integrar a un Equip de Resposta Tàctica (ERT), un grup de persones de diferents CDR que haurien conformat una “organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l'objectiu del qual seria dur a terme accions violentes o atemptats amb explosius i substàncies incendiàries”.

A tots els acusats els demana, a més, inhabilitació per a oficis o professions educatives, esportives o de lleure durant deu anys més que la pena de presó imposada. Als vuit principals acusats també els demana vuit anys de llibertat vigilada.

 

L'escrit de la Fiscalia

L’escrit d'acusació de la Fiscalia repassa l’estructura dels CDR i indica que els ERT era l’encarregat de dur a terme les accions “més sensibles, seguint la línia estratègica dels CDR, que requereixen un plus de compromís i professionalitat en la seva execució”.

De fet, diu que els CDR inicialment haurien d’haver desaparegut en haver-se celebrat el referèndum, però un cop la independència no es va implementar van basar-se en la proposta de Poble Lliure, integrat a la CUP, de crear els Grups de Defensa de la República Catalana (GDRC). Per això, segons la fiscalia, l’ERT tenia com a objectiu “subvertir l’ordre constitucional de forma material, mitjançant una estratègia planificada i organitzada”.

L’escrit remarca que els acusats, fins que van ser arrestats el setembre del 2019, havien participat en algunes de les manifestacions més contundents dels CDR com l’aixecament de barreres als peatges d’autopistes o el vessament d’oli a la carretera C-55 per on havia de passar la comitiva que traslladava els polítics presos cap a la presó de Lledoners (Bages).

El fiscal també assegura que l’ERT va participar en la creació i desenvolupament d’un centre de coordinació o CECOR dels CDR, “assumint l’encàrrec rebut d’un denominat CNI català”. Una de les accions encomanades, segons el fiscal, era ocupar el Parlament de Catalunya i defensar-lo posteriorment. Per fer-ho, l’ERT havia d’aportar infraestructura logística, capacitat tècnica i humana, i importants coneixements en xarxes il·lícites i clandestines de telecomunicacions. La intenció era que algú els facilités l’accés al Parlament des de l’interior de la porta principal, llogar immobles i locals per proporcionar-los seguretat i bases d’intendència, i romandre allà una setmana com a mínim, amb antenes de llarga distància per mantenir les telecomunicacions. Tot això, amb un pressupost de 6.000 euros.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.

Veure Comentaris