La PAC reclama una Taula de l’Amiant “regular, operativa i participativa”

La presència d’amiant a Cerdanyola va tornar a entrar amb força al plenillo previ al ple municipal de maig. La Plataforma d’Associacions de Famílies dels Cerdanyola (PAC) va reclamar la convocatòria de la Taula de l’Amiant, un espai que vol “regular, operatiu i participatiu” per fer seguiment del cens, del calendari i dels projectes de retirada d’aquest material a la ciutat.

La intervenció va posar el focus en els centres educatius i, sobretot, en la participació ciutadana. La representant de la plataforma, Estel Félez, va recordar que les famílies reclamen des de fa mesos informació sobre la presència d’amiant a les escoles públiques i als seus entorns immediats. També va situar el debat en una trajectòria més llarga: la Taula de l’Amiant es va crear el 2021 i, segons va exposar, no s’ha tornat a convocar durant aquests últims quatre anys. Hauria de servir per “buscar solucions” i no només per constatar el problema, va dir.

“Volem conèixer el full de ruta”

“Volem conèixer el full de ruta i els projectes de retirada”, va defensar Félez, que va preguntar per què es nega la participació ciutadana en aquest procés. La PAC  també va reclamar un treball transversal que permeti abordar l’amiant en diferents espais de la ciutat i va vincular la retirada del material amb “reparació i justícia”.

La resposta del govern no va convèncer la plataforma. En el torn posterior, Fèlez va afirmar que no se sentia contestada i va criticar que l’executiu demani “confiança cega” a les famílies. “Tranquils? No em sento tranquil·la perquè no veig transparència”, va dir. La representant de la PAC va insistir que les famílies no només volen rebre informació, sinó participar en un espai de seguiment.

El govern defensa que el compromís és “ferm”

El govern municipal, encapçalat pel PSC, va respondre que el compromís de desamiantar Cerdanyola és “ferm”. El regidor Antonio Otero va assegurar que s’està treballant en el calendari, i va remarcar que no es tracta només d’edificis municipals, sinó també d’equipaments públics, entre els quals hi ha escoles. Otero també va recordar que el pressupost municipal incorpora una consignació d’un milió d’euros per començar a concretar actuacions de desamiantatge.

El regidor va situar la futura convocatòria de la Taula de l’Amiant en paral·lel al nou marc legal que s’està tramitant al Parlament. Segons Otero, la voluntat és arribar a aquest espai amb més elements sobre la taula: el cens, el calendari, el marc normatiu i una proposta que vagi més enllà de la retirada puntual de fibrociment. “Hem d’anar molt més enllà”, va apuntar.

També en nom del govern, David González va afirmar que hi ha converses amb la comunitat educativa, associacions i experts, i va apuntar que aquest mes s’ha actuat en una escola bressol municipal, un detall que fins ara no havia trascendit. També va assegurar que hi ha projectes per desamiantar tres centres educatius a l'agost. “Fets n’hi ha”, va afirmar González, que va situar Cerdanyola com a “zona zero” de l’amiant i va defensar que la ciutat ha de tenir un paper protagonista en aquest procés.

Otero va tancar la resposta defensant que el cens ja està publicat i que els criteris de priorització són clars: primer les escoles, després el criteri tècnic d’importància i, finalment, l’oportunitat d’actuar quan hi ha obres o intervencions previstes.

L’oposició reclama més concreció

Íñigo Enterría, d’ERC, va reclamar passar de les bones paraules als fets i concretar un calendari d’actuacions. El grup va defensar que el cens només té sentit si va acompanyat de retirada efectiva: “Cal desamiantar la ciutat, començant per les escoles”.

Álvaro Hernández, del PP, va demanar “més fets i menys paraules” i va defensar que no cal esperar fins al 2028 per començar a avançar en la retirada de l’amiant dels equipaments públics.

Cristina Gallardo, de Guanyem, va reclamar un òrgan “realment participatiu”, amb col·lectius, entitats i grups municipals, i va lamentar la sensació d’informació “poc compartida”.

Pedro Arco, d’En Comú Podem, va resumir que “falta la guinda: convocar la Taula de l’Amiant” i va defensar que aquest espai ha de servir per fer seguiment de les actuacions, no només per escoltar explicacions del govern.

Joan Sánchez, de Junts, va donar suport a la PAC i va reclamar obrir la participació ciutadana de manera “real i efectiva” en una nova convocatòria de la Taula de l’Amiant.

Un plenillo marcat pel malestar ciutadà

La intervenció de la PAC va compartir protagonisme al plenillo amb altres queixes ciutadanes, en una tarda marcada també per la mobilització de familiars de la residència pública a l’exterior de l’Ajuntament. Els xiulets i càntics de la protesta van acompanyar bona part del ple i van reforçar la sensació d’un plenari travessat pel malestar de diversos col·lectius veïnals i socials.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.