Pere Aragonès: “La nostra tasca és trobar espais per a l’esperança”

El cicle de Conferències Catalunya Horitzó 2035, del Rotary Club Cerdanyola, amb els presidents de la Generalitat va comptar aquest dimarts amb el president Pere Aragonès (2021-24) per explicar la seva visió del país en una projecció de deu anys. L’any passat ja ho havien fet els presidents Artur Mas i José Montilla.

“A dia d’avui, aquest exercici d’imaginar el futur no convida a l’esperança”, va dir, “però la nostra tasca és trobar espais per a l’esperança”. “Malgrat que sembla que vivim en un moment de policrisi: pel clima, l’economia, la demografia, la tecnologia... Catalunya té els elements necessaris per ser protagonista en el marc europeu”, va explicar.

Per a Aragonès, Europa ha rebut darrerament un bany d’humilitat, davant de diverses potències que no han tingut manies de capgirar l’ordre mundial sorgit de la Segona Guerra Mundial per acumular més poder. Per això, creu que la Unió Europea ara “haurà de jugar el paper de variable d’ajust els gran imperis i buscar el seu lloc”, perquè “Europa ha avançat a cop de traumes i ara Trump ens obliga a replantejar dogmes, a cercar una major unitat política i a avançar en defensa”.

També va referir-se als “populismes que arreu van en contra de la cohesió social i, a Catalunya, contra la mateixa supervivència de la nació, perquè defensen una nació tancada”. Per contra, Aragonès va reivindicar que Catalunya necessita immigració per mantenir l’economia i l’estat del benestar, “amb drets i deures, i valors, per a tothom”, i amb “la llengua com eina de cohesió que ens identifica com a catalans”.

A banda de la demografia, va remarcar la necessitat de posar atenció en el sistema de salut, l’educació i l’habitatge, un repte aquest darrer que “té molt de marge de millora i demana temps, recursos i també la col·laboració del sector privat”.

Parant atenció precisament a Cerdanyola, va recordar que Catalunya es troba en una posició estratègica, en el camp de la ciència i la tecnologia i amb un model productiu competitiu i potència exportadora. Amb tot, va receptar donar suport a la indústria, un sector que, tanmateix, va posar en valor recordant que “només l’eix de la C17 té més indústria que tot el País Basc, així que tenim bona base, però calen recursos per retornar la política industrial a Catalunya i a Europa”.

Altres camps on cal treballar de valent serien les infraestructures, la sobirania energètica i hídrica “amb solidaritat territorial” i, també, la sobirania política: “que Catalunya pugui decidir el seu futur”.

El desig final del 133è president de la Generalitat per al 2035: “que puguem tenir un país pròsper i productiu, amb justícia social i en pau”.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.