Els pressupostos 2026, els premis literaris 2025 i el nou centre de dades, destacats de la setmana
Una setmana marcada pels comptes municipals per al 2026, la projecció literària de la ciutat i el debat sobre el model de creixement al Parc de l’Alba i a Collserola.
El PSC aprova en solitari un pressupost de 86,4 milions per al 2026
David González i Javier Sánchez, amb la proposta de pressupost aprovada en un ple extraordinari, dimecres 12 de novembre. FOTO: Judit Josa
El govern del PSC ha presentat i aprovat el pressupost municipal per al 2026. Divendres 7 de novembre, el portaveu David González i el regidor d’Economia Javier Sánchez van desgranar uns comptes de 86,4 milions d’euros, 7,9 més que l’any passat, gràcies sobretot a l’activitat al Parc de l’Alba, la pujada de l’ICIO i l’increment de transferències d’altres administracions.
Dimecres 12, en un ple extraordinari a les 8 del matí, el pressupost es va aprovar amb els vots dels 14 regidors socialistes i el rebuig de tota l’oposició. Sánchez va defensar que “Cerdanyola té una economia municipal sanejada, amb un endeutament assumible” i va sintetitzar l’objectiu del govern en una sola idea: “mantenir l’estabilitat econòmica sense renunciar a la transformació de la ciutat”.
Premis literaris 2025: La literatura és molt més que llibres i paraules
Els guardonats amb els Premis Literaris 2025 amb les representants de l'Ajuntament i la UAB. Foto: Ajuntament
Aquest divendres s’han presentat a l’Institut els Gorgs les obres guardonades dels Premis Literaris 2025, coorganitzats per l’Ajuntament i la UAB. Francesc Cabiró (Aquell any a Xangxun), David Carreras (Allà on t’estime) i Sergi Félez (Indòmit) han vist publicats els seus llibres al catàleg del Servei de Publicacions de la UAB, tant en paper com en digital.
“La literatura és molt més que llibres i paraules”, recordava la conductora de l’acte, Berta Rubió, en una presentació que va combinar intervencions literàries amb beat box de Dani Pulmon i que va reivindicar el paper de la UAB i l’Ajuntament com a motors culturals de la ciutat i de la llengua.
En l’àmbit cultural, la setmana també ha inclòs altres cites com la presentació de la recopil·lació d'articles d'Orlando Barrial, la sortida del nou número de la revista TOT Salut i l’anunci de traspàs públic de l'arxiu Mimó, que reforcen el paper de Cerdanyola com a ciutat lectora i amb memòria.
Parc de l’Alba: entre el nou centre de dades i l’alerta ecologista
El nou centre de dades preveu començar a funcionar l'any 2027, acte col·locació de la primera pedra, dimarts11 de novembre. Foto: Marc Mata
La setmana també ha estat marcada pel Parc de l’Alba. Dimarts es va col·locar la primera pedra del nou centre de dades d’Adam, una infraestructura de 7.500 metres quadrats i 8 MW de potència que ha de començar a funcionar el 2027 i que consolida Cerdanyola en el mapa tecnològic i de serveis al núvol.
En paral·lel, Ecologistes en Acció ha reclamat una moratòria als centres de dades d’alt consum energètic i ha posat Cerdanyola com a exemple d’aquest model, alertant que el conjunt d’instal·lacions projectades podria triplicar el consum elèctric actual de la ciutat i comprometre els objectius climàtics.
Collserola: relleu al Consorci i debat sobre la gestió del bosc
L'alcalde de Barcelona Jaume Collboni, amb Xesco Gomar, durant el relleu al capdavant del Parc de Collserola. FOTO: Consorci Parc de Collserola
La gestió de Collserola també ha estat protagonista. Aquest dijous 13 de novembre, el president de l’AMB i alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha cedit la presidència del Consorci del Parc Natural a Xesco Gomar, president d’Espais Naturals de la Diputació. El relleu arriba a mig mandat, en plena emergència climàtica i amb rècord de visites al parc, i amb l’objectiu de desplegar un nou model de governança i reforçar la gestió forestal.
En aquest context, la Federació Catalana de Propietaris Forestals (BOSCAT) i el Clúster de la Bioenergia de Catalunya han celebrat al SC Trade Center de Sant Cugat la jornada El bosc del futur per a la societat del futur, on s’ha defensat que cal una gestió activa dels boscos per prevenir grans incendis i aprofitar la bioeconomia forestal. “Tallar un arbre no és un acte de terrorisme”, han resumit per reivindicar que la gestió és compatible amb la conservació.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.