Dia Internacional de les Dones
50 anys de lluita feminista: el despertar de Cerdanyola
Ana María Hidalgo, Cristina Marín i Angelina Puig recorden com les Jornades del maig de 1976 van impulsar el feminisme a Cerdanyola, en una ciutat que aquest 8M combina memòria i reivindicació.
Aquest 8 de març, Cerdanyola celebra el Dia Internacional de les Dones amb un ampli programa d’activitats. La commemoració arriba enguany amb una mirada especial al passat: es compleixen 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades al Paranimf de la Universitat de Barcelona el maig de 1976.
Aquella trobada va marcar l’inici del feminisme organitzat a Catalunya. També va tenir una conseqüència directa a Cerdanyola. Entre les dones que hi van participar hi havia Ana María Hidalgo, Cristina Marín i Angelina Puig, que poc després començarien a impulsar el moviment feminista al municipi.
Puig matisa el paper que sovint se’ls atribueix.
“No és que nosaltres portéssim el feminisme a Cerdanyola. Hi havia un malestar difús. Moltes dones vivíem situacions injustes però no sabíem posar-hi nom. El 1976 vam entendre que no era una experiència individual.”
Aquell procés de presa de consciència acabaria donant lloc al Grup de Dones Feministes de Cerdanyola, que es reunia a cases particulars, al Casal Parroquial o a la farmàcia d’Hidalgo.
“El feminisme lluita contra el masclisme”
Per a Ana María Hidalgo, la definició continua sent clara cinquanta anys després.
“Feminisme és igualtat. No és el contrari del masclisme, sinó la reivindicació dels drets de les dones com a persones. El feminisme lluita contra el masclisme, no contra els homes.”
Tot i això, alerta que moltes dinàmiques continuen vigents.
“Moltes dones també el perpetuem perquè l’hem interioritzat. A la societat encara es respira masclisme.”
Cristina Marín considera que el concepte s’ha ampliat amb el temps.
“Hi ha moltes visions del feminisme, però el fil conductor és el mateix: que les dones siguem respectades com a persones i tinguem igualtat d’oportunitats.”
Per Angelina Puig, el significat essencial no ha canviat.
“És la lluita per una societat més igualitària. El feminisme no és només una qüestió de dones, és una qüestió democràtica.”
La vida quotidiana sota el masclisme
La Cerdanyola dels anys setanta era una ciutat que creixia ràpidament amb l’arribada de població treballadora vinculada a indústries com Uralita o Aiscondel. Però també era un context polític i social molt restrictiu.
“El 1975 mor Franco, però el franquisme no desapareix de cop”, recorda Puig.
Ana María Hidalgo ho explica amb exemples molt concrets.
“Quan vaig obrir la farmàcia, el 1969, no podia vendre anticonceptius sense recepta mèdica. I un director de banc volia l’autorització del meu marit per obrir un compte.”
El control social sobre les dones també afectava la vida quotidiana.
“Venim d’una educació molt catòlica on el sexe era pecat o només servia per tenir fills. Parlar-ne entre nosaltres ja era un acte d’alliberament”, recorda Hidalgo.
Les primeres reunions
Les primeres trobades del moviment feminista a Cerdanyola eren petites però decisives.
“Al principi érem quatre gats”, explica Hidalgo.
Es reunien per compartir experiències i posar nom a situacions que moltes dones vivien en silenci.
“La nostra vida també era política”, resumeix Puig.
Amb el temps, aquell grup es consolidaria i acabaria impulsant iniciatives socials i espais de suport per a les dones.
El Safareig: feminisme en pràctica
Una de les conseqüències més importants d’aquell moviment va ser la creació de El Safareig, un espai que ofereix assessorament i formació i també tot el moviment per la planificiació familiar, incorporat finalment al sistema sanitari públic.
Cristina Marín ho recorda com una etapa intensa.
“Volíem que les dones poguessin tenir autonomia. Parlem de coses molt concretes: feina, formació, guarderies o control del propi cos.”
El centre també va tenir un paper pioner en la difusió de la planificació familiar.
“Era feminisme molt pràctic. Responia a necessitats reals.”
Què s’ha aconseguit en cinquanta anys
Les tres coincideixen que els avenços han estat importants.
Cristina Marín destaca alguns canvis evidents.
“El divorci, el dret a l’avortament o l’accés de les dones a la universitat han canviat radicalment la societat.”
Però també insisteix que el procés no està tancat.
“No és només una qüestió legal. És un canvi cultural que encara està en marxa.”
Ana María Hidalgo ho resumeix amb una mirada crítica.
“Legalment s’ha avançat moltíssim. Però la realitat continua sent desigual.”
La por a una involució
Les tres entrevistades coincideixen en una preocupació: el risc de retrocés.
Cristina Marín ho expressa amb contundència.
“No hi ha res guanyat. Tot el que hem aconseguit ens ho poden arrabassar.”
Angelina Puig ho relaciona amb el context polític actual.
“Una part de la dreta i l’extrema dreta té el feminisme com a enemic.”
Ana María Hidalgo mira especialment les noves generacions.
“Tinc una neta de 16 anys i em fan por alguns missatges que circulen a les xarxes socials.”
El risc, diu, és que es normalitzin discursos que tornen a situar les dones en un paper subordinat.
“És terrorífic el moviment que promou tornar a casa i oblidar la independència econòmica.”
El missatge a les joves
Malgrat els riscos, les tres mantenen una idea clara: la lluita continua.
Cristina Marín ho resumeix així:
“No hi ha res guanyat. Hem d’estar cada dia amb el peu a terra, el cor animat i la ment clara.”
Puig hi afegeix una reflexió final:
“La igualtat no és només una reivindicació feminista. És una condició per a una societat més justa.”
Cinquanta anys després de les Jornades del Paranimf, aquell despertar continua marcant el present.
REQUADRE HISTÒRIC
Maig de 1976: les Jornades que ho van canviar tot
Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona es van celebrar al Paranimf de la Universitat de Barcelona el maig de 1976, pocs mesos després de la mort de Franco.
Milers de dones de tot Catalunya hi van participar per debatre sobre drets civils, sexualitat, treball, educació i llibertats.
En aquell moment encara no existien drets bàsics com el divorci o la planificació familiar pública.
Les Jornades van actuar com un catalitzador: a partir d’aquell moment van començar a aparèixer grups feministes en barris i municipis de tot el país, també a Cerdanyola.
Moltes participants recorden aquell moment com una presa de consciència col·lectiva.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.