Acollim en un acte al juny de 2021. FOTO: Facebook entitat

Societat

Acollim vol commemorar el dia del Dret a Migrar amb una jornada cinematogràfica

L'entitat emetrà el documental "18+1 un jovent que camina" el matí del 18 de desembre a Cerdanyola i Ripollet

Amb motiu del Dia Internacional del Dret a Migrar del pròxim dissabte 18 de desembre, Acollim Cerdanyola-Ripollet organitza una activitat que mou a la reflexió en aquest sentit. Es tracta de publicitar el documental 18+1 un jovent que camina,10 vídeos curts que s'exhibiran de manera continuada durant tot el matí a la Biblioteca de Ripollet i al Casal de joves de Cerdanyola, de forma simultània.

10 capítols testimonials

Aquesta sèrie documental de l'Agència Talaia ha estat guardonada amb els Premis Carles Rahola 2019. Talaia, a més de la DirectaGirona Acull, que també hi han col·laborat, creuen que el documental és "una  eina de sensibilització i antiracisme necessària per a una acollida real i honesta".

Els 10 capítols del documental mostren la situació que viuen joves que han migrat per necessitat, el motiu pel qual han marxat i les circumstàncies que els han forçat a fer-ho. La idea d'Acollim és que aquests vídeos es puguin visionar posteriorment en les escoles i els instituts que ho desitgin. 

El manifest

Acollim Cerdanyola-Ripollet, conjuntament amb Acció Solidària i Logística, Turó Solidari i Unió Contra el Feixisme i el Racisme, posen en circulació un manifest que recull les demandes més urgents per a les organitzacions, que denuncen el fet que "no hagin estat ateses pels diferents estats membres de la UE, ni per les diferents administracions, des de l'estatal a la local". El manifest insta a actuar, "davant el greu dèficit democràtic, les injustícies i la pèrdua de vides humanes".

El comunicat es dirigeix a la Unió Europea, al govern central i a totes les administracions per exigir que es destrueixin els "murs terrestres, marítims, virtuals i mentals" dels estats, aprofitant el lema del Dia Internacional del Dret a Migrar: Desmuntem els murs visibles i invisibles

L'escrit comença fent referència a les restriccions migratòries proposades a Polònia, Ceuta i Melilla, i Calais. És especialment punyent amb la Unió Europea, que acusa de crear zones d'immobilització a les fronteres europees per facilitar el retorn de les persones que migren. Això, "té un fort impacte en la salut mental de les persones migrants que s'enfronten, fins i tot durant anys, a condicions indignes i a alts nivells d'incertesa", segons el manifest. 

Exigències a la Unió Europea

Pel que fa a les reclamacions concretes, el manifest demana que la UE reconegui el Dret a Migrar i l'Estatut del Refugiat, acabi amb les polítiques extractivistes "que perpetuen desigualtats, que sotmeten pobles i cossos", i retiri el Pacte Europeu de Migracions i Asil, que considera com a "illes gàbia".

Entre altres propostes, també demana crear vies legals i segures i un permís de residència i treball europeu per a totes les persones que viuen als estats de la UE. "Volem una Europa basada en la solidaritat", conclou l'apartat. ​

Reclamacions al govern espanyol

En segon lloc, el manifest demana al govern central obrir vies "legals i segures" per garantir el dret a migrar i el dret d’asil, enfortir els protocols de rescat i desembarcament de Salvament marítim, i posar fi a les deportacions activament un programa de reubicació, tot desplegant un sistema d’acollida integral dotat de recursos. 

A més, reclamen que l'estat exerceixi una posició ferma en la defensa dels drets fonamentals en el marc de les negociacions del Pacte Europeu de Migració i Asil, derogui la Llei d’Estrangeria i faciliti l'accés a drets per a les persones migrants i refugiades que viuen al territori. 

Peticions a les administracions

Per últim, el comunicat demana als ajuntaments que faciliti una feina digna per als i les joves migrades soles, tot "erradicant totes les formes vigents d’esclavitud" referint-se als treballs precaris com la feina dels temporers. En l'àmbit burocràtic, destaca la necessitat de facilitar l'accés a les cites d’asil i estrangeria, prou parades racistes i habitatge digne per a totes.

Finalment, demanen que hi hagi "zero tolerància" amb els discursos i actes d’odi, lgtbifòbia, antigitanisme, islamofòbia i altres formes de discriminació, i que es reconeguin totes les víctimes, assassinades i desaparegudes, a conseqüència de les polítiques europees. 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.

Veure Comentaris