L'Audiència Nacional amplia l'operació Judes i cita a declarar com a investigades a sis persones més

L'Audiència Nacional ha citat a declarar en qualitat d'investigades a sis persones més en el marc de l'operació Judes. Es dona la circumstància que dues d'elles ja van ser arrestades i posades en llibertat amb càrrecs el 23-S durant l'operatiu que la Guàrdia Civil va dur a terme a municipis com Cerdanyola o Sabadell. El col·lectiu d'advocats Alerta Solidària ha apuntat que se'ls acusa de pertinença a organització terrorista.

El 23 de setembre la Guàrdia Civil va detenir un cerdanyolenc, Eduard Garzón, i vuit persones més, entre les quals hi havia David Budria i Clara Borrego, dos sabadellencs amb forta vinculació amb Cerdanyola, ja que havien estat veïns del municipi. Els agents van interrogar Budria i Borrego, però no se’ls va detenir ni van declarar davant dels tribunals. Ho hauran de fer més de nou mesos després, el proper 30 de juny.  "Aquest tràmit havia quedat pendent i ara s'ha fet juntament amb els quatre nou investigats", indica el portaveu d'Alerta Solidària, Xavier Pellicer.

A més dels dos sabadellencs, la peça s’amplia i es demana la declaració de quatre persones més, de Sentmenat i Mollet. "Hem pogut accedir a dos nous volums del sumari del cas en què se'ls assenyala per haver participat en mobilitzacions post sentència i per tenir relació amb els detinguts", explica Pellicer. Les compareixences seran el 30 de juny i es faran de forma telemàtica des dels jutjats de Mollet i Sabadell.

Xavier Pellicer ha explicat que les quatre persones que la fiscalia de l'Audiència Nacional ha incorporat a la causa com a investigades per un delicte de pertinença a banda terrorista, són "vallesans que van participar en algunes de les mobilitzacions en contra de la sentència del Tribunal Suprem en el judici del procés i que tenien un vincle amb algun dels nou detinguts el 23 de setembre de 2019".

Així mateix, l'advocat afirma que no han rebut "cap nou element o instrucció" després del 23-S i ha considerat que aquesta ampliació de la causa sorgeix d'una petició de la fiscalia del propi govern de l'Estat. "Són ells els que estan plantejant que se segueixi amb aquesta operació que no té cap mena de fonament jurídic, és política i oportunista". Alhora ha lamentat que la mà de la fiscalia "segueixi estirant el xiclet d'aquesta doctrina que vol qualificar de terrorisme qualsevol tipus de mobilització popular al voltant de l'independentisme". Per tot plegat ha exigit l'arxivament de la causa. Ha advertit que no hi ha cap prova ni cap element que pugui demostrat que aquestes persones es dedicaven a fabricar explosius o disposaven d'armament, tal i com "es va anunciar falsament". 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.