Cerdanyola, la segona ciutat del Vallès Occidental de la qual més gent marxa

De les 23 poblacions del Vallès Occidental, només de set han marxat més habitants dels quals han arribat, pel que fa a la immigració interior. Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), Cerdanyola del Vallès és un d'aquests municipis i està acompanyat de les poblacions veïnes Barberà del Vallès, Sant Cugat del Vallès i Badia del Vallès, a més de Palau-Solità i Plegamans, Polinyà i Gallifa. En concret, han marxat de Cerdanyola 2.125 persones i n'han arribat 1.970, és a dir, hi ha hagut 155 casos d'emigració més que no pas d'immigració. És, doncs, el segon municipi que més població ha perdut.

S'ha de tenir en compte que aquests nombres no reflecteixen l'augment o la disminució de la població total, ja que no contemplen ni els naixements ni les defuncions que es poden haver produït l'any 2017. Aquest aspecte és un factor diferencial a l'hora de parlar de població, ja que, malgrat que hagin marxat tants habitants de la ciutat, la població ha pujat de 57.710 persones, l'any 2016, a 57.882, el 2017. L'estudi de l'Idescat tampoc reflecteix els estudiants universitaris, que lloguen un habitatge a la ciutat i no s'empadronen, ni la immigració exterior.

La majoria de gent que ha marxat de Cerdanyola ho ha fet a un municipi de la mateixa comarca, un fet que es repeteix en les emigracions de la resta de municipis vallesans i que explicaria per què el nombre d'emigracions i immigracions és tan equilibrat dins la comarca. Aquesta és una de les conclusions que es poden extreure de les dades de l'Idescat, ja que el nombre d'immigracions que tenen com a destí municipis veïns o, com a mínim, de la mateixa comarca sempre és més alt que qualsevol altre. Això provoca que hi hagi molt moviment de persones entre poblacions vallesanes i que, malgrat que marxi molta gent de les ciutats, també n'arribi.

En concret, un 40.8% de la gent que ha marxat de Cerdanyola ho ha fet a un municipi de la mateixa comarca; un 36.8%, a un de la província de Barcelona; un 8%, a un altre municipi de Catalunya i un 14.3% ho ha fet a un municipi de la resta de l'estat espanyol. Pel que fa a les estadístiques sobre la gent que ha arribat a Cerdanyola, els nombres segueixen la mateixa lògica. Dels 1970 nous habitants de Cerdanyola, el 38.1% ha arribat d'algun municipi vallesà; un 40.5% de ciutats de la província de Barcelona; un 5.8%, de la resta de Catalunya i un 15.4% provenen d'alguna altra ciutat de l'estat espanyol.

Les dades que podrien ser preocupants són les que fan referència a la classificació de les ciutats que més habitants perden. Sant Cugat del Vallès és la primera, amb 314 persones; la segona és Cerdanyola del Vallès, amb 155; seguida per Barberà del Vallès, amb 105; Polinyà, amb 83 i Badia del Vallès, amb 34. Molt per darrere se situen Gallifa, un poble de 180 habitants, que n'ha perdut 11, i Palau-Solità i Plegamans, que n'ha perdut 1. Tota la resta de ciutats vallesanes tenen un decalatge positiu quant a emigracions i immigracions.

Iván González, regidor d'Activitat Urbanística, Espai Públic i Medi Ambient de Cerdanyola, ha declarat al TOT, que "el fet que a Cerdanyola del Vallès els preus dels lloguers siguin més elevats té una relació directa amb què hi hagi gent que marxa a altres ciutats veïnes". També ha apuntat que la proximitat amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) "té moltes coses positives", però una de les negatives és que hi ha molts llogaters que "s'estimen més llogar un pis per habitacions a estudiants", que no pas llogar-lo sencer a una família.

D'altra banda, també ha parlat sobre la necessitat de construir nous habitatges de protecció oficial i d'arribar al "30% d'habitatges d'aquesta tipologia", que és el que, des de l'Ajuntament, considerarien òptim. En la mateixa línia, González ha assegurat que en la nova promoció d'edificis del Carrer Santa Teresa, si s'acaba aprovant, hi haurà un percentatge d'habitatges de protecció oficial.