"Conèixer el passat per construir el futur", el Forat del Vent visita Mauthausen

Amb motiu del Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i la Repressió de la dictadura franquista, que es commemora el 15 d'octubre, l’alumnat de l’IES Forat del Vent ha explicat la seva experiència en el viatge educatiu que van fer al camp de concentració de Mauthausen-Gusen, en un acte que ha comptat amb la participació de l'alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón i el president de l’Amical Mauthausen, Joan Calvo. El projecte del centre cerdanyolenc té per objectiu recuperar la memòria històrica d'aquells espanyols que "van patir la barbàrie nazi".

Durant el seu viatge, l'alumnat va visitar espais com el Castell de Hartheim —centre d'experimentació i extermini del Tercer Reich—, el poble i el camp de concentració de Mauthausen i els túnels miners construïts pels presoners el 1943, fent diferents homenatges i ofrenes florals. Destaquen la visita a Ebensee, on els va impressionar trobar un camp de concentració a tocar d'un nucli urbà. "Em va sorprendre que la gent pogués viure al costat d'un lloc tan horrorós", explica David Carpio, alumne del Forat.

Els alumnes també van compartir l'experiència amb altres delegacions internacionals i familiars de presoners dels camps. "Poder parlar amb gent que realment ha estat afectada per aquestes coses i poder escoltar aquestes històries mentre estàs allà és superimpactant i superenriquidor", han valorat els alumnes, destacant l'experiència de conèixer la Maria Teresa, filla d'un republicà exiliat i deportat de Lleida, que manté viva la memòria del seu pare malgrat la seva avançada edat.

Maria Claudia Hernández, alumna del Forat, ha volgut compartir la reflexió de la joventut dels deportats: "Era veure totes aquestes fotografies i pensar: tenien tota la vida per davant i no la van poder viure". Calvo ha coincidit, afegint que “quan parlem de memòria ens imaginem la història dels avis, però en el moment eren gent jove, d'entre 14 i 20 anys”. Els alumnes també han destacat la deshumanització que vivien els presoners als camps: "quan veus de primera mà l’infern que vivien, és horrible, t’impacta molt".

Un projecte que va més enllà d'un viatge escolar 

La intenció del centre és que el projecte pugui esdevenir material consultable públicament "per donar visibilitat a la importància de conèixer el passat per poder no només conèixer el nostre present, sinó també construir un futur. Podem tenir opinió, recordar allò que va passar i que no es torni a repetir", ha assegurat Marc García, professor del Forat. Per aquest motiu, l'institut publicarà en els pròxims dies una pàgina web sobre el treball fet. 

L'alumnat ha valorat que projectes com aquest ajuden a combatre l'auge de l'extrema dreta. "La manera més directa de combatre-ho és conèixer el passat per no cometre els mateixos errors en el futur, especialment davant la desinformació que circula actualment per les xarxes socials", ha explicat Jone Chavarría, alumna del Forat. 

"Al final, la memòria democràtica no és només recordar el que va passar, sinó que és un exercici de justícia. És un compromís amb la dignitat, amb les idees i amb la llibertat", ha afegit Cordón. Alumnes i professors han agraït a l'Ajuntament de Cerdanyola i l'Amical de Mauthausen la seva col·laboració en l'organització de l'activitat, que s’emmarca en la Xarxa Municipal “Mai Més” i que vol esdevenir un compromís amb la Memòria Democràtica d’Europa. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.