L'Holocaust i l'exili: a la memòria dels cerdanyolencs

Les víctimes del nazisme i l'exili republicà resten presents a la memòria dels cerdanyolencs que cada any commemoren dues dates de gran importància històrica, el 27 de gener, Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, coincidint amb l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz - Birkenau, i el 5 de febrer, Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, en honor a l'inici de la Guerra Civil espanyola. La plaça de la Pau ha acollit aquest diumenge un nou acte de record, sensibilitat i memòria històrica en el que han participat una quarantena de persones entre veïns, entitats i l'Ajuntament.

Els acords del violí de la Sara Penya, alumne de l’Escola Municipal de Música Aulos, han donat el tret de sortida a l'esdeveniment amb una melodia pausada i sentida. Un grup d'alumnes de batxillerat de l'Institut Forat del Vent ha recuperat testimonis de persones que van viure l’exili i l’Holocaust i van deixar constància de la seva experiència. "Aquest acte em motivava molt perquè és molt important recordar la història per evitar cometre els mateixos errors", assegura Maria Clàudia Hernández, alumna del Forat. 

Testimonis de l'Holocaust i l'exili

"El sistema [dels camps de concentració] està dissenyat per destruir lentament l'ésser humà, primer per dins. Així i tot, continuo creient que la vida té sentit, no perquè ignori l'horror, sinó perquè vull ser testimoni que fins i tot aquí l'ésser humà pot triar no odiar. Vull viure conscientment fins al final. Si no torno, sapigueu que he viscut intensament fins i tot en aquest lloc". -Etty Hillesum

"La fam, la por, l'esgotament, la humiliació constant. Enterro aquestes pàgines perquè el món ho sàpiga, perquè ningú pugui dir que tot això no va ocórrer. Si aquestes paraules sobreviuen, que serveixin d'acusació eterna". -Zalman Gradowski

"No només ens van expulsar del país, sinó també de memòria dels nostres compatriotes. El més dolorós és comprovar com el temps avança i Espanya queda detinguda en un passat que no reconeix als que van intentar transformar-la. Tornaria a defensar les meves conviccions encara que el preu fos sempre el mateix". -Clara Campoamor a una amiga a Suïssa

Manifest i ofrena als deportats

A continuació, Joan Calvo, president de l'Amical de Mauthausen ha fet la lectura del manifest, destacant que amb jornades com la d'aquest diumenge es tracta de continuar una llarga lluita per un món millor. L'alcalde, Carlos Cordón, també ha apropat unes paraules als assistents, remarcant la "voluntat de Cerdanyola de mantenir el record de les víctimes i de transmetre'l a les noves generacions, que hagin estat els joves de la nostra ciutat qui ha llegit els testimonis és un gest profundament significatiu, sense memòria compartida, no hi ha futur democràtic".  

"Sense memòria compartida, no hi ha futur democràtic"

Calvo i Cordón han efectuat la tradicional entrega floral amb l'acompanyament musical de Sara Penya al monument d'Elisa Arimany als quatre deportats de Cerdanyola a Mathausen:

• Amadeu Comas Comas, nascut a Cerdanyola el 4 de febre de 1921 en una família que procedia de Barberà. Va viure al carrer de Sant Josep i després al de Sant Anna. Feia de cambrer i era de l'UGT. Va marxar a l'exili un cop acabada la guerra, després de passar per una companyia de treballadors estrangers i per diversos camps de presoners va anar a parar a Mauthausen. Va ser alliberat el 5 de maig de 1945. Tenia 24 anys.

• Lluís Castells Roma, nascut a Sant Julia de Vilatorrada el 17 de gener de 1898. Va viure al carrer Ample. Com l'Amadeu va passar per diferents companyies de treball i camps de presoners, va anar a parar primer a Mahutausen (27-1-1941) i després a Gusen on va morir el 4 de gener de 1942. Tenia 44 anys.

• Juan Gómez Asensió, nascut Huércal-Overa (Almeria) al 25 de març de 1916. Va viure al carrer de la Circumval·lació. Després de la Guerra a França i es internat al camp d'Argelés i passa per diverses presons, va morir a Gusen el 5 de novembre de 1941. Tenia 25 anys.

• Miguel Garcia Ramos, nascut a La Carolina (Jaen) l'1 de març de 1912. La seva família vivia al carrer de la Pau eterna. Després de la Guerra marxa a França passant per diferents camps de treball. Acaba a Mauthausen, on es assassinat al castell de Hartheim el 27 de setembre del 1941. Tenia 29 anys.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.