Ciència
Juan Carlos Morales: "O veiem l'eclipsi ara o perdem l'oportunitat"
El científic de l'Institut de Ciències de l'Espai de la UAB ens ajuda a entendre el fenomen astronòmic i ens explica tot el que hem de saber per gaudir-ho des de Cerdanyola
El pròxim 12 d'agost de 2026, Catalunya serà testimoni d'un fenomen astronòmic històric: un eclipsi solar total. Per entendre millor aquest esdeveniment, les precaucions que cal prendre i com es podrà viure des de Cerdanyola, parlem amb Juan Carlos Morales, científic titular i investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC), ubicat a la Universitat Autònoma de Barcelona, al campus de Cerdanyola.
Com explicaria què és un eclipsi solar?
Hem de pensar en la Terra i la Lluna, que orbiten l'una al voltant de l'altre, i elles mateixes orbiten al voltant del Sol. Per tant, un eclipsi és quan un d'aquests cossos s'interposa entre els altres dos. En el cas de l'eclipsi de Sol, és quan la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra i, per tant, projecta la seva ombra sobre la superfície terrestre. Tenim el Sol, la Lluna i la Terra alineats; si la Lluna està al mig, ens fa ombra.
"O veiem l'eclipsi ara o perdem l'oportunitat"
I per què és tan important l'eclipsi del 12 d'agost?
És important per a nosaltres perquè el podem veure des de prop de casa i això no passa sovint. De fet, l'últim va ser ja fa uns quants anys i el pròxim no és fins d'aquí a 150 anys; és a dir, que o el veiem ara o perdem l'oportunitat. A més, també és important perquè a la península Ibèrica hi ha un trio d'eclipsis: comença aquest primer del 12 d'agost, després n'hi haurà un altre l'any que ve, el 2 d'agost, que també serà total, però haurem d'anar fins al sud de la península, i després n'hi haurà un altre d'anul·lar que aquest sí que es podrà observar un altre cop des de Catalunya el 2028, el 26 de gener. Són tres eclipsis molt propers i tenim aquestes tres oportunitats. L'eclipsi total d'aquest 12 d'agost vol dir que la Lluna taparà completament el Sol; l'eclipsi anul·lar del 2028 quedarà com un anell, que també té la seva gràcia, però no és el mateix.
A banda dels eclipsis, hi haurà més fenòmens observables des de Catalunya?
Durant aquest eclipsi del 12 d'agost estarem també en el punt màxim de la pluja d'estrelles de les Perseids. Podrem veure l'eclipsi de Sol i, en acabar la nit, veure aquesta pluja d'estrelles; com que tindrem el Sol i la Lluna per sota de l'horitzó, tindrem un cel més fosc i serà més fàcil veure els estels fugaços des de qualsevol lloc, també des de Cerdanyola.
"A Cerdanyola no es veuran les perles de Baily ni la corona solar"
Què ha de tenir en compte la gent que es quedi a veure-ho a Cerdanyola?
A Cerdanyola, com que és del 99%, és quasi total però no ben bé. Això vol dir que hi haurà coses que no es veuran a la fase de totalitat. Per exemple, un dels fenòmens que es veuen són les anomenades perles de Baily, que és quan la llum del Sol passa a través de les muntanyes o de les valls de la Lluna i es veuen com puntets al llarg de la Lluna; això des de Cerdanyola no es veurà. Quan hi hagi l'eclipsi total es veurà la corona del Sol, que és la part més externa i molt difusa que normalment no veiem perquè el Sol ens enlluerna; allà on es vegi total tindran aquesta oportunitat, però en el cas de Cerdanyola, en ser només el 99%, aquestes coses no es veuran.
Cal tenir en compte que l'eclipsi passa quan el Sol s'està ponent. A Cerdanyola ha de començar al voltant de les 19:30 h i el màxim és al voltant de les 20:30 h. De fet, el Sol es pon cap a les 21 h; per tant, no podem veure l'eclipsi complet. Veurem la fase màxima, però com que el Sol s'estarà ponent serà molt baix a l'horitzó. Haurem de buscar un lloc on tinguem un horitzó sense cap obstacle, el més pla possible cap a l'oest.
I per què aquí no es veu en totalitat i en altres punts sí?
Això és per la geometria de la Lluna i el Sol. La Lluna projecta només un petit con d'ombra sobre la Terra. Si estàs dins d'aquest con, que són uns centenars de quilòmetres, veus exactament com la Lluna passa i oculta el Sol completament. Si t'allunyes d'aquesta franja, la Lluna i el Sol no s'alineen completament des de la teva posició i per aquest motiu no es veu total. Si volem veure la totalitat hem d'anar cap a les Terres de l'Ebre, cap al sud de Lleida, o de Tarragona en avall; el Delta, per exemple, és una molt bona zona a Catalunya.
"Mirar el Sol sense protecció pot causar danys permanents a la vista"
A Cerdanyola es repartiran ulleres homologades per veure l'eclipsi amb seguretat. Des de l'institut els preocupa que la gent no segueixi les recomanacions?
Sí, és una de les coses en què hem incidit més en les xerrades i tallers que hem fet al llarg d'aquest any. És molt important fer servir les ulleres perquè mirar el Sol sense cap tipus de protecció pot causar danys permanents a la vista. L'única forma d'evitar-ho és utilitzar mètodes secundaris (instruments que ens permetin projectar el Sol per no mirar-lo directament), com ara agafar un tub i fer-hi un petit forat en una de les bandes, fer un cercle amb els dits per projectar l'ombra a terra, o utilitzar un colador. Si tenim un telescopi solar a l'abast, també anirà molt bé, però és molt important que tingui filtre, perquè si algú mira directament amb un telescopi sense filtre tindrà una cremada molt greu a la retina. Si volem observar-ho de forma directa, cal fer servir ulleres homologades, que redueixen la llum del Sol un milió de vegades.
A l'ICE teniu un projecte per fer l'eclipsi inclusiu, com funciona?
Es tracta d'apropar l'experiència a gent amb discapacitat visual mitjançant dispositiu anomenat LightSound, que transforma l'eclipsi en variacions sonores: un so que canvia de freqüència en funció de la fracció de llum de Sol que tapa la Lluna. El dispositiu registra la llum que li arriba i, a mesura que va baixant la quantitat de llum, canvia la freqüència; quan passa la totalitat i torna a haver-hi més llum, torna a canviar.
És una forma diferent de viure l'eclipsi que permet a persones amb discapacitat visual escoltar com la Lluna oculta el Sol. S'han repartit més de 50 dispositius al llarg de tota la franja de totalitat a la península, i a Catalunya estaran disponibles a Tarragona (Cambrils, Prades, Valls, Reus), on es farà una activitat amb els ajuntaments, l'ICE i l'Associació d'Astrodiversitat.
A banda d’estudiar els eclipsis, què més fan a l’ICE-CSIC?
L'Institut de Ciències de l'Espai (ICE) està al campus de la UAB, a Cerdanyola. Tenim diferents línies d'investigació i pràcticament cobrim tots els aspectes de l'astrofísica. Tenim una línia molt important d'observació de la Terra: desenvolupem satèl·lits amb instruments que apunten cap avall per estudiar la pluja o la climatologia en general mitjançant tècniques com la radiocultació o la reflectometria.
Quan mirem cap amunt, estudiem des de com es formen les estrelles i els planetes fins a descobrir planetes al voltant d'altres estrelles (que és la línia a la qual em dedico jo), com evolucionen i moren les estrelles, com es formen les galàxies i com evoluciona l'univers. També tenim equips que es dediquen a l'estudi del sistema solari, en particular els meteorits: analitzen la seva composició i, quan un asteroide entra a l'atmosfera i es veu com un bòlid o estel fugaç molt intens, intenten predir la seva òrbita.
"Hem descobert més d'una seixantena de planetes"
Quin ha estat el darrer descobriment de l'Institut?
En la meva línia d'investigació ens dediquem a la recerca de planetes amb un instrument que es diu CARMENES, i també participem en missions espacials com ARIEL i PLATO, que es llançarà l'any que ve per buscar més planetes i estudiar-ne les atmosferes. Hem fet una contribució important descobrint més d'una seixantena de planetes que es podran estudiar amb aquestes noves missions.
Recentment, també hem participat en un estudi sobre la interacció entre les estrelles i els planetes. Així com el Sol provoca aurores boreals a la Terra per interaccions magnètiques i fulguracions, hem intentat observar aquest mateix efecte en sistemes exoplanetaris, un article que es va publicar recentment a Science.
Quina és la relació de l'Institut amb la UAB?
Hi ha col·laboracions amb professors dels departaments de la Universitat, ja que tots estem englobats a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), que aplega departaments de la UAB, de la UB, de la UPC i l'ICE. En l'àmbit de la docència, impartim conjuntament amb l'IFAE (Institut de Física d'Altes Energies) el Màster en Física d'Altes Energies, Astrofísica i Cosmologia. Molts investigadors de l'ICE hi fan classe, cosa que dona oportunitats als alumnes de la UAB per emprendre la branca de la investigació i permet a l'institut tenir estudiants de tesi.
Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.