La Colla Bastonera de Cerdanyola ha participat a la Diada de Catalunya per primer cop. Foto: Laia Jubany

Societat

La llibertat i la diversitat al centre de la 50a Diada de Catalunya des del franquisme

L'acte institucional ha aplegat més d'una vintena d'entitats i grups polítics participants. L'ofrena d'Aliança Catalana ha despertat l'oposició popular, però el programa ha continuat amb normalitat

Cerdanyola ha celebrat la 50a edició de la Diada Nacional de Catalunya des que l'acte institucional es va recuperar el 1976 després del franquisme. Els parlaments d'entitats i grups polítics han girat al voltant de la identitat nacional, un paraigua des del qual s'ha parlat de la defensa de la llengua i la cultura catalanes, la diversitat i els drets socials i la importància dels serveis públics. L'acte ha obert amb el pilar d'honor dels Castellers de Cerdanyola, que han fet un pilar de quatre, i ha tancat amb l'actuació de la Colla Bastonera de Cerdanyola, que participava en la Diada per primera vegada, i una ballada popular de sardanes de la mà de l'Agrupació Sardanista de Cerdanyola.

Fotos: FOTOS | 50a Diada Nacional de Catalunya a Cerdanyola

Enguany, també ha estat el primer cop que la formació política d'Aliança Catalana participava en l'ofrena floral. L'ofrena del partit d'extrema dreta ha despertat l'oposició popular, liderada per la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Cerdanyola.

Les entitats defensen la llengua, la diversitat i un projecte de futur

Gran part de les entitats han coincidit en la necessitat de defensar la llengua catalana en una crida a emprar la llengua a tots els espais del dia a dia."Cal que parlem en català arreu, a tothom i amb tothom, independentment del seu aspecte i de la seva indumentària. Cal que posem fàcil aprendre català a qui encara no en sap. Si no parlem en català nosaltres, qui ho farà?", han manifestat des de la Plataforma per la Llengua. 

"Davant dels qui volen dividir-nos, reivindiquem que som un sol poble i defensem la llengua catalana com a eina d'integració i cohesió social, especialment cabdal en l'àmbit del treball, on s'ha de garantir l'ús com a vehicle d'igualtat d'oportunitats", han afegit des de Comissions Obreres de Catalunya. La cohesió social i la inclusió de la diversitat també han estat una idea compartida per les entitats, que han rebutjat l'avanç dels discursos d'odi, el feixisme i el racisme. 

Parlament del Casal Popular La Flama. Foto: Laia Jubany

"El feixisme no es combat només des dels parlaments, es combat als carrers, als barris, als centres de treball, als instituts, a les places i als nostres casals. Es combat construint solidaritat i poder popular", han defensat des de La Flama. Des del Casal Popular i l'ANC de Cerdanyola han reivindicat una Diada que mira cap al futur, "una oportunitat per parlar del país que volem construir". En el marc d'aquest projecte de futur s'ha manifestat el paper clau de les entitats en la creació de comunitat. La colla de Bastoners de Cerdanyola ha reivindicat "el paper de la cultura popular com a motor del nostre país. La cultura popular crea xarxa, teixeix complicitats, ens fa més forts i ens protegeix". 

Els polítics reivindiquen els serveis públics, els drets socials i la justícia global

Els diferents grups polítics de Cerdanyola i l'alcalde, Carlos Cordón, també han dedicat unes paraules a la ciutadania amb motiu de la diada. Cordón ha assegurat que "celebrar la Diada Nacional de Catalunya és defensar els serveis públics, defensar la història de Catalunya, la seva llengua, la cultura i les tradicions". Tant Cordón com el PSC de Cerdanyola han destacat la importància de la unitat per avançar. "El nostre país ha après que únicament es pot avançar des del diàleg, el respecte i el treball compartit".

L'alcalde, Carlos Cordón, durant el seu parlament. Foto: Laia Jubany

"Per nosaltres parlar de país és sobretot parlar de la gent, de com vivim, de si podem pagar un pis, de si tenim una escola pública amb recursos... quan parlem de país no podem parlar només de símbols", han puntualitzat des de Guanyem, posant especial èmfasi en l'habitatge. Els Comuns també han destacat aquest dret fonamental, assegurant que "Estimar Catalunya i estimar Cerdanyola és garantir el dret de la ciutadania a un habitatge digne". 

Més enllà dels drets i serveis públics, Podem també ha volgut recordar la població Gaza i el conflicte encara vigent, afirmant que "la solidaritat amb Palestina no és un gest, és una obligació ètica". Junts i ERC han posat l'independentisme al centre del discurs, defensant que és una eina per aconseguir més drets i capacitat de decisió sobre els recursos, més benestar i millors serveis públic i fer que la ciutat sigui un "exemple de progrés, justícia i llibertat".

Aliança Catalana participa en l'ofrena i desperta l'oposició popular

Aliança Catalana ha participat per primer cop a l'ofrena floral. La formació política ha estat rebuda amb una forta oposició popular liderada per la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) de Cerdanyola i Ripollet, en la que també han participat membres del Casal Popular La Flama. L'UCFR ha desplegat una pancarta amb el missatge "Al feixisme se'l combat!". A la protesta s'han sumat algunes persones del públic al crit de "Fora feixistes dels nostres barris!". Finalment, el grup polític ha fet entrega de la seva ofrena i l'acte ha continuat amb normalitat.

 

 

Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.

Veure Comentaris