La nova estratègia forestal metropolitana prioritza la lluita contra el canvi climàtic
L’aposta per l’economia verda, l’impuls de la construcció amb fusta i la reducció del risc d’incendis són els tres pilars de la gestió dels boscos de la metròpolis de Barcelona
Un 27% del territori de la metròpolis de Barcelona són boscos, la majoria dels quals es troben a Collserola, Serralada de Marina, muntanyes del Baix Llobregat, massís del Garraf i l’Ordal. En total, la massa forestal metropolitana suma unes 17.000 hectàrees. D’altra banda, els parcs metropolitans, que contenen 30.000 arbres, esdevenen connectors verds fonamentals entre els espais naturals i el teixit urbà.
Per aprofitar millor aquests recursos forestals tan abundants i contribuir a minimitzar l’impacte mediambiental, l’AMB està desplegant una nova estratègia de la fusta que té una visió transversal, metropolitana i multidisciplinària. La seva implementació inclou des de la planificació territorial fins a la gestió integral dels parcs, passant pel disseny de l’espai públic tenint en compte recursos naturals, el foment de cultius i agricultura Km0 o la construcció de calderes de biomassa que utilitzin fusta de proximitat.
Com a gestora de la infraestructura verda metropolitana, l’AMB s’ha encarregat de la recuperació, manteniment i conservació dels diferents espais oberts i naturals del territori, que esdevindran estratègics en la lluita contra el canvi climàtic i en estimular la indústria de la fusta, tant la destinada a construcció d’edificis com en nous usos.
En aquest sentit, Antoni Farrero, enginyer forestal i coordinador de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB, explica que “la gran majoria dels boscos metropolitans produeix fusta susceptible de ser aprofitada, ja sigui per construccions com per produir biomassa que generi energia. Necessitem que aquests productes es valorin i generar demanda. I per fer-ho bé necessitem dissenyar plans d’explotació”. A més, s’estima que l’ús de fusta en construcció podria reduir un 55% les emissions de CO₂ i un 61% d’impacte ambiental.
Incentivar la indústria de la fusta
Recentment, l'AMB ha aprovat un protocol de sostenibilitat per minimitzar la petjada de carboni dels edificis en el moment de la construcció, i millorar l'eficiència energètica un cop habitat. Aquest full de ruta assenyala la fusta com un dels principals materials constructius, que ha de disposar de garanties de procedència d'explotacions forestals sostenibles.
Així, un dels grans reptes de la nova estratègia de gestió forestal és potenciar la utilització de la fusta en la construcció d’edificis més sostenibles i saludables, donat que es tracta d’un material que redueix les emissions de CO₂ i la petjada ecològica. També se’n volen promoure nous usos, com la transformació en pellets i estella. Es tracta, doncs, d’impulsar la industrialització de la fusta com a pilar econòmic a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Segons Antoni Farrero, coordinador general de l'Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB, "almenys la meitat dels edificis de nova construcció haurien d’estar fets amb fusta".
I és que entre els principals beneficis de la construcció amb fusta destaquen la innovació, perquè en ser un sistema constructiu prefabricat suposa un major control de l'obra i una optimització del temps d'execució; la descarbonització i sostenibilitat, ja que la fusta té capacitat per emmagatzemar CO₂, reduint la petjada ecològica i minimitzant les emissions; la regulació tèrmica, donat que és un material amb molta capacitat de reflectir la radiació solar i, per tant, no acumula tanta calor com un edifici de formigó; i l'impuls al producte nacional o de Km0, tenint en compte que la majoria de la fusta utilitzada prové de boscos espanyols, de manera que s'afavoreix el mercat nacional i es minimitza la petjada de carboni en el procés de transport.
Limitar el risc d’incendis forestals
Un altre objectiu prioritari que es vol assolir amb una gestió activa del territori agroforestal és reduir el risc d’incendis i millorar la salut dels boscos periurbans.
Isidre Sierra, alcalde de Sant Climent de Llobregat i vicepresident de polítiques forestals de l’AMB, incideix en la posada en marxa del Programa metropolità d’actuacions forestals (PMAF), dotat amb 400.000 euros anuals destinats a fer tasques de manteniment abans de l’època de màxim risc d’incendi forestal, entre els anys 2023 i 2024: “Aquest pla permet als municipis decidir quines actuacions prioritzar: arranjaments de camins forestals; millora o col·locació de rampes per a la sortida de fauna; creació o manteniment de franges de protecció i actuacions relacionades amb la recollida d’aigua de petits dipòsits naturals”, explica Sierra.
L’alcalde de Sant Climent, un dels 25 municipis beneficiaris del PMAF, assegura que “l’àrea metropolitana fa una clara aposta per gestionar els boscos i treballar la resiliència en la lluita contra el canvi climàtic”.
Ripollet tindrà un equipament públic pioner construït amb fusta |
|
L’Arxiu Municipal de Ripollet, les obres del qual es preveu que acabin aquesta tardor, serà el primer equipament públic projectat per l'AMB del Vallès Occidental en utilitzar la fusta contralaminada com a element predominant, i també un dels tres primers dins del territori metropolità construïts per l’AMB que fan servir principalment aquest material. Els altres dos projectes són la llar d'infants El Petit Mamut de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), en procés d’execució, i l'ampliació de l'institut de Tiana (Maresme), que està quasi finalitzat. L’Arxiu Municipal de Ripollet és un edifici d’uns 500 m2 situat al nucli urbà del municipi amb una estructura de fusta procedent de Cantàbria i treballada a un taller d’allà, i posteriorment muntada in situ al solar de Ripollet. Com explica Roger Méndez, arquitecte d’Espai Públic de l’AMB i director del projecte, “la utilització de la fusta ens ha beneficiat. Es tracta d’un procés d’industrialització que canvia una mica el sistema de construcció d’un edifici tal com el teníem entès tradicionalment. Exigeix un rigor i un treball previ en el projecte molt més acurat, però després els terminis d’execució són molt més àgils i optimitzats. A més, limita molt els imprevistos climatològics i constructius durant l’obra”. El director del projecte també assenyala els avantatges mediambientals de l’ús d’aquest material: “la fusta té la capacitat d’encapsular el CO₂ i en comparació a sistemes tradicionals de construcció, la petjada de carboni és gairebé nul·la o fins i tot pot arribar a ser negativa. I com que l’edifici s’ha concebut perquè tingui una demanda energètica molt baixa, contribuïm també a la descarbonització”. D’altra banda, Méndez destaca que “la fusta és saludable pels usuaris perquè facilita moltíssim el control de la humitat, i això fa que pugui donar molt confort”. |
Barcelona, Ciutat Europea del Bosc 2022 |
|
La metròpolis de Barcelona ha estat reconeguda com a Ciutat Europea del Bosc 2022 per l’European Forest Institute (EFI), que avala la gestió metropolitana dels espais naturals. Amb aquest reconeixement, l’EFI destaca la gestió de Barcelona i la seva àrea metropolitana en relació amb les activitats que fomenten la conservació i el desenvolupament de les àrees forestals, així com en la investigació d’un nou model urbà que desenvolupa solucions basades en la natura. A més, al llarg de l’any Barcelona acull diferents esdeveniments i activitats per a professionals i el públic en general que aprofundeixin en les biociutats i una nova manera de dissenyar i gestionar les ciutats, a partir dels principis de la Bioeconomia Circular que pren com a inspiració la natura. |