S'aprova la nova regulació metropolitana d’estacionaments i aparcaments

La Comissió territorial d’urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona ha aprovat definitivament un canvi del planejament impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i comptant amb el suport i treball de 28 municipis metropolitans actualitza la regulació de l’estacionament al carrer i de l’aparcament en els edificis.

Segons la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, aquesta modificació del Pla General Metropolità (PGM) té com objectiu “adaptar-se a la realitat i a la diversitat territorial, als nous requeriments ambientals i també a l’orientació de l’urbanisme actual”.

“L'objectiu és adaptar les reserves d’aparcament en edificis per fomentar  l’ús del transport públic i facilitar la promoció de l’habitatge assequible”, resumeix.

Per altra banda, el vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antonio Balmón, assegura que “la modificació no pretén prohibir el vehicle privat ni limitar l’aparcament, planteja un canvi de paradigma i adaptar-ne l’ús a les necessitats de cada municipi i a les seves condicions d’accessibilitat i mobilitat” i destaca que “en un context d’emergència habitacional, flexibilitzar els requeriments d’aparcament, especialment en les promocions d’habitatge protegit, fomenta que es construeixi cada cop més i com més aviat millor”. 

Cerdanyola, entre els municipis implicats en aquesta modificació

La modificació del Pla General Metropolità (PGM) abasta els termes municipals de Barcelona, Ripollet, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Badalona, Badia del Vallès, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, El Papiol, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, Sant Adrià del Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana i Viladecans. 

Noves necessitats i realitats municipals

Segons l'AMB, el PGM, aprovat fa 50 anys, ha quedat superat en molts aspectes.

Alguns dels factors que condicionen la mobilitat i els aparcaments i estacionaments actuals són les millores en la intermodalitat entre els diversos modes de transport, els nous desplaçaments vinculats al comerç en línia, l’evolució dels eixos de mobilitat, i també dels espais urbans i dels vehicles, i la promoció de l’habitatge públic, entre d’altres. 

En conseqüència, des de l’aprovació del PGM s’han impulsat nombroses modificacions puntuals per anar-lo adaptant als canvis socials que s’han produït. Des de l'AMB es subratlla que aquesta modifició s'emmarca en aquesta mateixa línia. 

Distinció territorial segons l’accessibilitat al transport públic

Per desenvolupar la nova regulació, la proposta divideix el territori segons l’accessibilitat al transport públic:

Indrets dins de les Rondes de Barcelona, delimitades per la Ronda de Dalt i la Ronda Litoral

En aquest cas, segons la consellera Paneque, “es proposa establir un màxim de places d’aparcament de turismes per tal de desincentivar la mobilitat en vehicle privat que es pot produir en aquests espais urbans centrals, densos i saturats, i millorar així les condicions ambientals i socials”. 

Indrets fora de les Rondes amb bona accessibilitat al transport públic (a un màxim de 800 metres de les estacions ferroviàries)

En aquests dos àmbits anteriors es preveuen unes reserves mínimes de places d’aparcament menors a les actuals, per tal de fomentar l’ús del transport públic en les àrees amb major accessibilitat a aquest servei.

Resta del territori regulat pel PGM. En els municipis amb major dependència del vehicle privat, s’hi proposen reserves mínimes actualitzades d’acord amb la seva accessibilitat. 

Estacionament al carrer: segons l’indret i el tipus de mobilitat

Pel que fa les places d’estacionament, la modificació del Pla General Metropolità (PGM) busca "alliberar l’espai públic perquè pugui acollir futures millores en la mobilitat".

D’una banda, també s’actualitza la seva definició, introduint funcions més enllà de la mobilitat i accessibilitat: contribuir a la millora ambiental, a la resiliència al canvi climàtic i a les relacions entre les persones, i vinculant aquestes funcions amb les característiques de la via i els detalls de la seva urbanització.  

A més de simplificar les condicions del planejament vigent i es desvinculen de figures urbanístiques concretes. En el seu lloc, es preveuran unes reserves de places d’acord amb els usos i l’edificabilitat de l’indret, la planificació de la mobilitat i els criteris de disseny de l’espai públic.

A més, segons el Govern, "caldrà elaborar un Pla especial per concretar la implantació d’edificacions i instal·lacions de mobilitat superiors a 100 m² de sostre sobre rasant". 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.