La UAB analitza el discurs d'odi antigènere en les xarxes socials

La Universitat Autònoma de Barcelona ha finalitzat aquest mes de febrer la investigació GENHA (discurs d'odi, gènere, xarxes socials i partits polítics), que ha coordinat durant dos anys amb 4 universitats europees amb l'objectiu d'analitzar els discursos d'odi antigènere a Twitter i Facebook per part dels partits d'extrema dreta amb representació parlamentària a Espanya, Itàlia, Hongria, Alemanya i Suècia.

5 partits d'extrema dreta analitzats

El projecte ha estat finançat pel programa europeu "Rights, Equality and Citizenship" i coordinat per la UAB, amb la participació d'una vintena d'investigadors de la Universitat de Bolonya (Itàlia), la Universitat Central Europea (CEU) d'Hongria, la Universitat de Viena (Àustria) i la Universitat de Göteborg (Suècia).

De cadascun dels països participants es van analitzar uns partits d'extrema dreta determinats. A Itàlia es van triar els partits Noi amb Salvini, Lliga Salvini Premier i Fratelli d’Itàlia; a Alemanya, el partit “AfD”; a Espanya, “Vox”; a Hongria, “Fidesz” i “KDNP MiHazánk”; i a Suècia, The party i The youth party, així com els comptes personals d'alguns dels seus representants més destacats.

La recerca ha consistit en fer una selecció de missatges a través del programa de social listening Senti-One, els anys 2018 i 2019. De cada país es va fer una anàlisi quantitativa seleccionant cent missatges que responen a discursos d'odi antigènere, que posteriorment es van analitzar per conèixer el seu potencial impacte. D'aquests, també se'n van seleccionar una mostra per fer una anàlisi qualitativa.

Discurs d'odi considerat violència

La recerca posa el focus en identificar com els partits polítics d'extrema dreta a Europa s'han apropiat del discurs d'odi contra la ideologia de gènere, fent ús de les xarxes socials i internet per abraçar al màxim públic possible. Es pretén també amb la investigació proposar polítiques jurídiques i públiques a cada estat membre de la Unió Europea per protegir els drets humans.

Els resultats de l'estudi conclouen que el discurs d'odi antigènere s'ha de considerar com una violació dels drets de les dones i una forma de violència contra aquestes. Partint de la base que la dona i aquells col·lectius segregats per raó de gènere, sexe, identitat de gènere o orientació sexual es consideren "grups vulnerables", l'estudi arriba a la conclusió que és imprescindible interpretar els discursos d'odi com a tal. 

Els missatges analitzats a cada país es van classificar en tipus de discursos d'odi antigènere segons el seu contingut. D'una banda, es van identificar missatges sexistes o antifeministes, o contraris al col·lectiu LGTBIQ o homofòbics, i d'altra banda, antigènere. També es van classificar per la seva intensitat del discurs d'odi, tant en sentit estricte -crides a la violència-, en sentit ampli -agitació i difamació- i discurs d'odi potencial -rumors o discursos d'odi implícits.

Tots els països participants a l'estudi han classificat segons tipus de discurs d'odi, sense incloure diferenciacions per raons de sexe, gènere, identitat de gènere o orientació sexual. El Codi Penal espanyol és l'únic país que des del 2015 sí tipifica delicte segons aquest criteri. Però inclús en el cas espanyol, la legislació només seria aplicable als discursos d'odi en sentit estricte. A més, no es considera les dones com a grup vulnerable, fet que les tindria en compte com a víctimes d'aquests delictes d'odi.

Diferències segons països

Tot i les conclusions comunes a què s'ha arribat entre països, cal considerar certes diferenciacions a raó de la distinta posició dels partits polítics d'extrema dreta: "Des de la situació a Hongria on governen, fins a la seva posició minoritària a Suècia, passant pel paper de partits emergents que han aconseguit un creixent suport social els últims anys, com és el cas d'Itàlia i Espanya”, segons la investigadora de la UAB, Noelia Igareda.

Pel que fa a les temàtiques dels discursos d'odi antigènere, s'han detectat indicadors concrets en països com Espanya, on "els atacs se centren a desprestigiar el feminisme com a pensament polític, a atacar aquelles representants polítiques que s'identifiquen com a feministes, a negar i qüestionar la violència de gènere i la seva legislació, i a difamar el col·lectiu LGTBI per expulsar-los de l'espai polític”, argumenta Igareda.

Repercussió en els estats

Els resultats de la investigació han servit per elaborar propostes legals i de polítiques públiques, a nivell estatal i europeu. En els estats s'han desenvolupat legislacions en els àmbits antidiscriminatori, administratiu i de violència de gènere. A nivell europeu mitjançant s'han portat a terme instruments legals que garanteixin els drets humans dels usuaris de les xarxes socials i internet.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.