Un racó per a "gamers" a Cerdanyola

En un racó del barri de Can Domènech de Bellaterra, dins una casa qualsevol, hi ha un centre dedicat a un estil de vida que exemplifica fins a quin punt els nous models de comunicació, derivats de la súperconectivitat de la xarxa i de plataformes de contingut d'internet, han canviat -i ho segueixen fent- la nostra societat. Es tracta de la Gaming House Bellaterra, una casa dedicada a servir de residència per a jugadors d'eSports -videojocs competitius en línia- vinguts de tot l'Estat i, fins i tot d'altres països d'arreu del món. 

Dins les seves parets, que no deixen de ser les d'una llar qualsevol, l'equip de S2V Esports acull i ajuda a jugadors professionals a viure del que més els hi agrada: jugar a videojocs en línia. Es tracta d'un mode de vida cada cop més viable, ja que la immediatesa de l'streaming i l'èxit dels vídeos tipus gameplay -on s'experimenta com un altre juga a un joc- a plataformes com Youtube, ha obert l'experiència dels jocs més enllà dels grups d'amics a qui, irònicament, la mare ens deia de petits: "amb això de les maquinetes no et guanyaràs mai la vida". 

Els números són clars: segons indica el diari AS a un article del 7 de desembre de 2018, els quatre esdeveniments d'eSports més importants del món (Mundial de League of Legends, The International de Dota 2, les finals de l'Overwatch League y l'ELEAGUE Major de Counter-Strike) acumulen aproximadament 200 milions d'hores visualitzades arreu del món. L'any 2017, a Espanya, la indústria dels eSports va generar 14,5 milions d'euros i donava feina a 300 persones, entre les quals es compten al voltant de 100 jugadors professionals, segons dades del diari 20 minutos.

Aquesta és una tendència que confirmen Ruben Ripoll, entrenador de l'equip de FIFA de S2V Esports, i Enric Araujo, coordinador de la Gaming House. "Ara jo porto 10 anys amb això -explica Ripoll-, que jugava amb els amics i anava competint. He vist com ha evolucionat i, avui en dia, sí que s'omplen estadis amb la gent cridant els noms dels jugadors, amb la samarreta... I als estadis hi ha pantalles, i la gent cridant... La gent es torna boja". 

I com es finança una activitat com aquesta? Ripoll i Araujo expliquen que tot es mou per empreses patrocinadores que, tal com passa a altres esports com el futbol, aprofiten aquest reclam dels eSports per a guanyar visibilitat. Fins i tot, Araujo explica que a la Liga de Videojuegos Profesional (LVP), prenent com a exemple un dels videojocs amb més tirada dels eSports (League of Legends o LOL), hi ha "10 equips amb patrocinadors grans, tipus Movistar Riders, Vodafone Giants, etc.".

De fet, els orígens de S2V Esports, abans anomenats Asus Rog Army per la marca d'ordinadors ASUS, vénen d'un equip de LOL: "tot va començar com un equip d'eSports de LOL, només, i no teníem nom. Llavors vam començar com a Asus Rog Army, i quan se'n va anar ASUS tornàvem a no tenir nom. I vam crear aquest propi de S2V Esports", explica Ripoll. En aquell moment, "havíem tingut una altra casa a la zona d'Arenys de Mar, quan érem Asus Rog Army. I al cap de poc temps ja vam venir cap aquí", diu Araujo, i afirma que porten al voltant de dos anys a Bellaterra. 

Però la realitat la de la Gaming House Bellaterra és ignorada per la majoria dels veïns de Bellaterra, tot i que ells no s'amaguen: "no és que no vulguem que ho conegui la gent... A vegades, quan ve la premsa, tens cotxes aquí, un munt de gent i de jugadors, i es nota que hi ha alguna cosa, segur. Els veïns a vegades vénen i ens pregunten si som youtubers, perquè sempre veuen nois que venen, taxis que marxen..." diu Ripoll. Tanmateix, prefereixen no indicar quina és la casa, ja que "aquí tenim equips que són molt cars" i són conscients de la freqüència amb que hi ha robatoris a la zona. 

La sala de joc, certament, té fins a set ordinadors a on, explica Araujo, se situen els "gamers" i els entrenadors que formen part de l'equip, i fins i tot, com passa als esports  professionals, tenen una pissarra del camp de joc de League of Legends, a on preparen les estratègies. Normalment, indiquen, els jugadors entrenen i fan les competicions entre aquestes parets, tot i que a vegades juguen a estudis de televisió com el de Mediapro: "hi ha unes jornades que es juguen a uns estudis presencials, i els equips viatgen cap als estudis i juguen la partida. I les finals sí que es fan presencialment: potser els sis millors equips van als play-offs, es fan uns play-offs presencials i juguen davant d'escenaris i davant del públic com si fos qualsevol altre esport", afirma Ripoll.

Les similituds amb els esports professionals arriben fins i tot als contractes. Bona part dels jugadors dels eSports són fitxats com jugadors d'un altre esport: si tenen capacitats i destaquen, els mateixos entrenadors contacten amb ells i els hi ofereixen un contracte. Així, Ripoll afirma que "al League of Legends, per exemple, cada any hi ha dues temporades. Llavors es fitxa un jugador i si respon per caràcter i nivell se li renova, va cobrant cada mes un salari normal i ja està, tot i que depèn el joc".

De la mateixa manera que als esports, també és important que els jugadors tinguin seguidors: "hi ha hagut temporades en què teníem estrangers de fora, però vam veure que no funcionava perquè no creava una fanbase. I en canvi, portes a un jugador molt bo d'Espanya i la gent vol fer-se fotos, ve amb la samarreta amb el seu nom i te la compren per internet... I clar, mou molts més seguidors, i això a la marca li importa". També és important la regulació: l'entrenador de l'equip de FIFA de la Gaming House Bellaterra explica que "la lliga et demana que tinguis una Gaming House, que siguis sostenible econòmicament, que puguis pagar els teus jugadors, que has de pagar un mínim de salari als jugadors...".

D'altra banda, destaca la joventut del públic dels eSports. La situació esperançadora del sector es deu, en part, a la fidelitat d'un públic de molt curta edat que, no obstant això, genera grans beneficis per les marques que s'hi involucren. Araujo diu que "els consumidors d'eSports són gent d'entre 10 i 25 anys, que són qui es compren les coses, consumeixen esports...", una part de la població petita però que, tanmateix dóna grans resultats: "els fans són molt fans: és una cosa espectacular. Compren de tot i són molt fidels, especialment al jugador i al club. Van a mort amb el jugador i el club". 

També són joves els jugadors que participen dels eSports. Ripoll diu que la vida útil d'un jugador de FIFA o LOL va dels 16 als 25 anys, i que a vegades, com passa amb grans estrelles dels esports internacionals, "és difícil fer-los entendre que han de mirar més enllà dels videojocs, perquè si tu tens 18 anys i cobres 5.000 euros al mes per jugar, és normal que no et preocupi el futur". I és que, segons expliquen, a partir dels 25 o 26 anys, els reflexos comencen a disminuir i un jugador ja no té les mateixes capacitats que abans. 

Alhora, el temps d'estada a la Gaming House és limitat. Araujo confessa que "normalment els nois solen estar per poc temps, van per temporada petita, o per tres mesos o cinc mesos; per anys no es fan contractes", i que el temps de convivència a la Gaming House pot ser encara menor. Tot i això, Ripoll explica que el dia a dia pot ser difícil quan costa diferenciar l'oci de la feina: "els jugadors no desconnecten. Perquè, clar, t'aixeques, vas en pijama, ara entrenes, ara em fa mandra no sé què, es mouen poc...". També, com a entrenador, diu que part de la seva feina és fer tasca psicològica, no només sobre el joc, sinó amb qüestions del dia a dia. 

Per això, indiquen, que una de les seves tasques ha consistit a integrar els nois i noies als voltants, perquè es relacionessin amb l'entorn i no es tanquessin a la Gaming House. Ripoll lamenta que "vam acabar portant un preparador físic perquè vam començar transportant al gimnàs de Bellaterra, però la gent deia que sí que s'apuntaria i al final no hi anaven. I s'havien de moure res, quinze minuts caminant, però tampoc es movien. Això que no es moguin no és bo pels jugadors". El resultat és que "quan venien els jugadors de FIFA estaven dues setmanes i se sentien molt angoixats, perquè no podien sortir, o tenien limitacions per sortir... No desconnectaven, i això a l'hora de jugar no és el mateix, si tu tens ganes d'entrenar o dius: mira, passo". 

La gestió del dia a dia, a més de la mobilitat i la connexió amb Barcelona, és una de les raons per les quals, segons diu Araujo, la Gaming House Bellaterra durarà només fins a mitjans de primavera. Explica que el model de les Gaming House és un sistema poc adequat: "jo crec que va començar així per les modes, i perquè el tema de les Gaming House era una cosa nova, i vam dir: es pot provar a veure com va. I ha anat molt bé: per espònsors, de resultats... El que passa és que veus que manca alguna cosa, hi ha alguna cosa que no acaba d'anar bé, pel nivell de vida, de menjar...". 

Com a conseqüència, la solució passa per "tenir unes oficines i els jugadors, que visquin en uns pisos, que es dediquin a fer la seva vida privada, i funcionar com si fos una feina normal amb una jornada laboral normal", confessa Ripoll. Un futur més sistemàtic que farà de les Gaming House, indiquen els membres de S2V Esports, una qüestió de curta durada. Tanmateix, l'història d'aquells que fan del joc un estil de vida haurà deixat la seva petjada a Bellaterra.