Les universitats catalanes enceten el curs amb la cultura i el coneixement com a eixos de progrés

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha acollit l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2026-2027 del sistema universitari català. Un curs que a l'Autònoma se centra en la defensa i promoció de la cultura catalana com a element de progrés social. Durant l'acte s'ha plantejat la transmissió de coneixement, element intrínsec de la universitat, com una altra eina cap a un futur més inclusiu i amb més benestar social. 

L'acte ha estat conduït per la periodista Elisabet Carnicé, i ha comptat amb la participació del rector de la UAB, Javier Lafuente; la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat; el secretari general de Recerca i Universitats Oriol Escardíbul; l'alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carlos Cordón; la secretària general de la UAB, Esther Zapate; la presidenta del Consell Social de la UAB, Tània Nadal i la traductora i especialista en literatura i cultura catalana Mary Ann Newman, qui ha pronunciat la lliçó inaugural, Veure l’elefant sencer: la cultura catalana a Nord-amèrica.

La jornada ha combinat tradició i cultural amb les actuacions dels Escuradents de la UAB, els Ganàpies (Castellers) de la UAB, el Cor de la UAB i el duet de folk Tincatinc. A més s'ha homenatjat la memòria dels exrectors Carles Solà i Antoni Serra Ramoneda, morts aquest 2026, amb un minut de silenci. Durant les intervencions institucionals i acadèmiques s'han abordat els reptes actuals de les universitats catalanes: la necessitat d'un finançament estable i sostenible, la gestió de la incertesa davant la intel·ligència artificial i el canvi climàtic, el foment de l'esperit crític, l'arrelament al territori i la projecció internacional de la recerca catalana.

Un context d'avenç científic

La consellera ha reflexionat sobre la gestió de la incertesa en un context de canvi tecnològic fent servir la metàfora del riu d'Heràclit, defensant que "la tecnologia i la IA ens permeten arribar més lluny sense renunciar a allò que ens defineix com a persones: el pensament crític, la creativitat, la curiositat i la capacitat de fer-nos preguntes". Montserrat també s'ha compromès a acompanyar les universitats amb "un model de finançament estable i sostenible en el temps". 

Zapater també ha remarcat la rellevància de l'acte d'inauguració com una oportunitat per "renovar el compromís de la universitat amb l'avenç científic i social", posant l'accent en la presentació de la memòria del curs acadèmic 25/26 com "un exercici de transparència", rendició de comptes i reconeixement al treball col·lectiu de la comunitat universitària.

Internacionalitzar Catalunya

En la lliçó inaugural, Newman ha repassat la història dels vincles culturals, acadèmics i d'exili entre Catalunya i els Estats Units. Utilitzant la paràbola de l'elefant, ha defensat que cal entendre la presència catalana al país americà "en la seva totalitat i complexitat". Ha proposat un nou model de diplomàcia cultural basat no només a exportar cultura, sinó en valorar el patrimoni que els immigrants catalans ja han arrelat a l'estranger.

Nadal ha coincidit amb Newman, reivindicant la universitat com "una institució fermament arrelada al seu territori però alhora oberta i connectada al món". També ha posat el focus en les persones, fent referència a l'estudi de la UAB sobre l'absentisme escolar, convidant a reflexionar sobre com aportar un valor afegit a l'aula i transformar aquesta d'un espai on rebre coneixement a un espai on aprendre a interpretar-lo. 

La importància de l'educació pública

L'alcalde de Cerdanyola ha destacat el paper de la universitat pública en la igualtat d'oportunitats i el desenvolupament social. Ha defensat Cerdanyola com una ciutat del coneixement i ha situat la universitat com la millor resposta davant de la desinformació i els populismes. Així mateix, ha subratllat la importància de projectes com el Parc Alba i el Sincrotró Alba i la cooperació entre administració, universitat i territori per crear "un ecosistema científic i innovador de referència internacional, on la UAB és el cor".

Finalment, el rector ha volgut recordar als exrectors Carles Solà i Antoni Serra Ramoneda per la seva contribució a la modernització i internacionalització de la UAB. Lafuente també ha defensat la necessitat d'un finançament que garanteixi l'estabilitat del sistema universitari i ha presentat les principals fites de la UAB en recerca, sostenibilitat, igualtat i posicionament internacional. Finalment, ha recordat que el fil conductor del curs 2026/2027 és Cultura catalana: de les arrels al futur.

Lliurament de les Distincions Jaume Vicens Vives i les Mencions M. Encarna Sanahuja YlI

Durant l'acte s'ha fet entrega de les Distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària, les quals han reconegut a títol individual Amàlia Creus (UOC), Cristina Petreñas (UdL) i Miquel Àngel Prats (URL). En la modalitat col·lectiva, els guardons han recaigut en el projecte De les dades a l'acció: un model multinivell basat en evidències per a la millora de la docència universitària de la UOC, en la iniciativa Deu anys d'innovació en simulació clínica de la UIC i en el programa Campus Challenge: solució de reptes reals en entorns educatius de l'aprenentatge al campus Terres de l'Ebre de la URV. Així mateix, s'han lliurat les Mencions M. Encarna Sanahuja Yll per la inclusió de la perspectiva de gènere, atorgades a Pilar Rivas Vallejo (UB) en la categoria individual i al Grup de Recerca Antígona sobre drets i societat en perspectiva de gènere (UAB) en la col·lectiva.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.