Gonzàlez i Torres: "Fem una crida perquè tots els cerdanyolencs ens vinguin a veure algun dia"

Noa González, de 17 anys i Irene Torres, de 18, són les jugadores del Cerdanyola Club d’Hoquei que van representar Catalunya al torneig europeu Golden Cat, celebrat aquest agost al municipi. Amb una complicitat admirable tant fora com dins de la pista, les joves expliquen com afronten la nova temporada, iniciada fa una setmana. Aquest divendres les cerdanyolenques han perdut la semifinal de la Lliga catalana contra l'Hoquei Club Palau-Solità i Plegamans en un devastador 4 a 1. 

Com afronteu la nova temporada?

Noa González: Intentàrem igualar el que vam aconseguir la temporada passada, sobretot ara que tenim els dos equips a primera categoria. L'afrontem amb moltes ganes i que segur que anirà molt bé.

“Els triomfs de la temporada passada són resultat de l’esforç i la cooperació que hi ha dins l’equip”

Què us emporteu de l’anterior temporada, sobretot després de quedar-vos a les portes de guanyar la Copa de la Reina?

N. G.: No ens esperàvem el que hem aconseguit i ens emportem molts aprenentatges i experiències. Arribar a la final de la Copa de la Reina va ser una manera molt potent de tancar la temporada. 

Irene Torres: Jo valoro la temporada passada superpositiva perquè ens vam marcar uns objectius i al final els vam superar. No m'esperava ni classificar-nos per la Champions, ni arribar a la final de la Copa de la Reina, però crec que és resultat de l'esforç i de la cooperació que hi ha dins l’equip. 

Durant la pretemporada heu jugat la Golden Cat, quedant-vos a les portes de la victòria en la final contra Portugal. Com ha estat l’experiència? 

I. T.: Ha sigut una experiència molt xula. Estic molt agraïda d’haver compartit equip amb les que han estat les meves referents de tota la vida, com per exemple la Berta Busquets o la Carla Fontdeglòria. He après molt al seu costat i això per mi és un premi. També em va fer molta il·lusió viureu al costat de la Noa, que ens portem superbé.

N. G.: Per mi va ser tota una sorpresa poder participar en aquesta competició i estic molt contenta i molt agraïda per aquesta oportunitat. I tot i no guanyar aquesta competició, arribar fins a la final crec que demostra tot l'esforç i la força que té aquest equip i la unió que hem aconseguit. Jo també estic molt contenta amb les companyes, perquè com ha dit la Irene, són totes unes referents i les segueixo des de petita.

I com feu tanta pinya amb la selecció, després de no haver entrenat gaire com a equip?  

I. T.: La veritat és que només vam entrenar 3 dies, però ens ho van posar molt fàcil en tot moment i jo em vaig sentir còmode des del minut u. Moltes ens havíem vist, però no ens coneixíem, i ha estat un plaer poder estar al costat de totes elles. Quan tens un equip unit com nosaltres és tot molt més fàcil i també es nota als resultats.

N. G: A mi em van convocar més tard, per substituir a Fontdeglòria que s’havia lesionat, i no vaig entrenar amb elles, però em van acollir molt bé. Que és el mateix que m’ha passat aquí al Cerdanyola. 

Com heu viscut la final, sense dubte el partit més esperat i disputat del torneig?

I. T.: Va ser una final bastant igualada, i crec que això és la gràcia de l'esport, que estigui disputat i que es competeixi. Nosaltres donar el nostre màxim, vam lluitar-ho i ens vam ajudar les unes a les altres. I no es va poder. A vegades l'esport surt cara i a vegades creu, però ens quedem amb l'esforç que hi vam posar durant tota la setmana. 

Com ha estat jugar un torneig internacional a casa?

I. T.: Ha sigut molt especial, i més fer-ho a Can Xarau, perquè és la nostra segona casa. I que els nostres familiars i els nostres amics ens puguin venir a veure és un regal, com també ho ha estat representar la nostra terra per primer cop. La suma de tot això ho fa molt especial. 

N. G.: Per mi també és la meva primera Golden Cat i la meva primera convocatòria amb la selecció catalana absoluta i poder representar la samarreta aquí a casa és, com diu la Irene, molt especial.

Més info: Portugal es proclama màxim guanyador de la Golden Cat 2025

Durant els partits de la selecció catalana el pavelló estava ple. Als partits de la temporada també compteu amb aquest nivell d’afició?

I. T.: La veritat és que no, que tenim més afició de família i amics. Ens agradaria fer una crida a què tots els cerdanyolencs vinguessin a veure'ns algun dia, que al final això et dona més força i ens faria moltíssima il·lusió. 

"Veure el pavelló ple fa il·lusió, et dona força i sobretot, fa ciutat"

A Cerdanyola, l'hoquei patins ha estat durant anys l’esport estrella. Creieu que avui dia ho continua sent?

I. T.: No sé si s’està perdent o no, però costa que les persones vinguin a veure hoquei femení. Normalment, els crida molt més el masculí. I ens faria il·lusió que vinguessin perquè al final veure un pavelló ple, com per exemple el dia de la Copa de la Reina que va venir molta gent, et fa sortir contentíssima. A més, això fa ciutat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.