Sergi Mingote: "L'esport pot corregir els desequilibris socials"

Cap al cim més alt del món. L'alpinista i exalcalde de Parets del Vallès, Sergi Mingote, és conegut per passejar-se per l'Everest com si fos casa seva. L'any 1998 coronava el Cho Oyu (8.201 m), seguia amb el Shisha Pangma i s'atrevia amb l'ascensió al sostre del món l'any 2001 i repetia plat dos anys després.

Després de 15 anys, torna a les grans alçades per assolir el sis cims més alts del món en només un any i sense oxigen artificial. La seva motivació és el projecte d'esport inclusiu ''3x2x8000 Solidary Project' que implica entitats com APINDEP i es promet aconseguir el rècord Guinness.

Enguany, va tornar de la primera part on ha coronat els 8.000 metres d'altura del K2 (8.611 m), Broad Peak (8.051 m) i el Manaslu (8.163 m) en només 72 dies. Ara, es prepara per assolir la segona part del repte escalant fins a l'Everest (8.848 m), el Kanchenjunga (8.586 m) i el Lhotse (8.516 m) i no anirà sol. 

No ho és tot. Durant la conferència a l'Ateneu de Cerdanyola del Vallès, organitzada pel Club d'Esports de Muntanya de Cerdanyola (CEMCerdanyola), Mingote va anunciar la presentació dels primers Premis Inclusius de l'Esport Català i l'expedició inclusiva cap a l'Everest.

Com arribes a l'Alpinisme?                                                                                                       

Vaig créixer fent esport. A casa meva, era tan important les pràctiques esportives com l'Educació. Començo fent cursos de resistència i ensopego amb el ciclisme. Rodant estic tres temporades en les categories d'infantil, cadet i juvenil. L'any 1995, intento fer Rècord Nacional de descens sobre neu amb bicicleta. A partir d'aquell moment, començo a agafar afició per la neu i a escalada en gel. L'any 1997, ja faig la meva primera expedició als Volcans de l'Equador i fins avui, he encadenat més de 30 expedicions per tot el món.

L'any 2001, toques el cel...                                                                                                                 

En aquell any, tenia un projecte de pujar 3x8000 en tres anys. Així va ser, vaig escalar l'Everest per la vessant nord i l'expedició em va ensenyar moltíssim perquè anava sol i només tenia un sherpa com a company d'ascensió. Dos anys després, la faig des del vessant sud fent la transmissió en directe per TV3.

Com et vas sentir en coronar el cim més alt de món?                                                                    

Com totes les primeres vegades, va ser una sensació molt especial perquè era el meu tercer 8.000. La meva emoció va ser compartida amb tots els meus veïns i família que em donaven suport des de Parets. Va ser un ascens ràpid perquè vaig gaudir d'un dia excel·lent i va marcar un abans i un després a la meva carrera esportiva.

Com descriuries la sensació d'estar sol en una muntanya?             

Ës una sensació molt íntima. Saps que no pots comptar amb ningú i vigiles molt perquè si et passa alguna cosa, no pots baixar d'allà.  

Quan toques cim, no penses que pots perdre la vida?                                                                  

El risc sempre hi és i en sóc conscient. En qualsevol esport, pots tenir problemes sobrevinguts i accidents; l'alpinisme és força segur.  Quan ascendeixo, penso en la part positiva i mai en què puc morir. L'escalada t'aporta molts valors com a persona.

Malgrat això, he tingut vivències molt dures. Un company, en Félix Inurratequi, va perdre la vida a causa del trencament d'una corda mentre ascendíem al G2. Llavors, vaig pensar si el camí que havia pres valia la pena però, em vaig adonar que va morir fent el que més li agradava. La passió t'acaba portant a fer el que et va sentir viu. Em quedo amb tots els moments interessants i enriquidors que he viscut a les alçades.

Què t'aporta l'Alpinisme?                                                                                                                   

Tot. En les expedicions, he conegut els meus millors amics i persones que han sigut professors de vida. Quan corones cim, sents llibertat. Aquest esport és d'aprenentatge continu en el qual importa molt l'esforç, el sacrifici i la constància en treballar en equip. Per a mi, es converteix en una passió.

Després de 15 anys d'escalada a baixa alçada, tornes a enlairar-te. En què consisteix el '3x2x8000 Solidary Project'?                                                                                                             

És un projecte d'esport inclusiu. Neix en el moment en què les meves expedicions agafen un caire més solidari. L'any 2017, uns companys paralímpics i jo creem l'Onat Foundation amb una funció clara: generar inclusió mitjançant l'esport. El '3x2x8000' neix per donar visibilitat a la fundació i els seus projectes. Un d'aquests, portarà a 8 nanos amb discapacitat a participar en el trekking cap a l'Everest al mes d'abril. Darrere d'aquest projecte, hi ha moltes associacions implicades. La nostra intenció és donar llum a tota les tasques que van i passen desapercebudes a la societat.

Els sis cims més alts del món només en un any i sense oxigen artificial.                            

Les expedicions m'agafen en una etapa madura de la meva vida i fer-les sense oxigen artificial és un tema de repte personal i motivació. El projecte el faig des de la il·lusió i no tinc cap mena de pressió per no arribar. Ja només em queda la segona part del repte i he d'organitzar molts paràmetres per arribar a l'èxit però, pressionar-me seria un error.

Com ajuda l'alpinisme a la gent discapacitada?                                                                             

L'esport corregeix els desequilibris socials, els minimitza i fins i tot, els elimina. És una eina d'inclusió perquè incloure a la societat a les persones vistes com a "diferents" i elles se senten realitzades. La pràctica esportiva és un element que és fonamental en l'Educació i ajuda a socialitzar i integrar aquests col·lectius.

L'alpinisme té molta relació personal, molt treball en equip i organització. Totes aquestes coses juntes fan que s'estableixin moltes relacions intenses. A més, estar a a la natura i compartir les meravelles que et dóna l'entorn natural és una manera de gaudir.

Com serà l'entrenament del trekking cap a l'Everest?                                                                   

L'estiu passat, vam fer el Camí de Santiago i estan acostumats a fer llargues caminades de tres o quatre hores. Fem sortides a la muntanya. Qui estigui en bones condicions físiques i segueixi una vida saludable pot arribar al sostre del món. Només cal saber adaptar-se bé a l'alçada.

Ja has fet la primera part del repte. Vas tenir algun problema?                                                   

L'ascensió al K2 va ser dura. És la segona muntanya més alta del món, el 8.000 més vertical i la primera vegada que anava. Vaig fer cim sol; sense ningú mes a la muntanya. En baixar, em vaig perdre durant quatre hores amb mal temps. Per sort, em vaig trobar un amic i vam buscar junts la manera d'arribar al camp base. Va ser una vivència molt intensa.  

En l'àmbit físic, costa més pujar però, quan descendeixes estàs esgotat. El 95% dels accidents es produeixen a la baixada.

Quin aprenentatge t'emportes?                                                                                                         

Totes les muntanyes t'aporten aprenentatges. He après que les coses impossibles, no ho són amb esforç i constància. Mai m'hauria imaginat encadenar tres 8.000 en 72 dies i ho he fet. Els somnis són possibles.

A la primavera, tornaràs a la recerca dels cims de l'Everest, Lhotse i el Kanchenjunga. T'amoïna alguna?                                                                                                                               

El Kanchenjunga perquè és la tercera muntanya més alta del món amb quatre puntes que estan per sobre els 8.400 metres i això, fa que sigui una muntanya complexa de plantejar. Li tinc respecte perquè és bastant desconeguda però la fa més emocionant.

La massificació de l'Everest em preocupa. Com és la muntanya més alta del món, moltes persones volen anar i no totes són alpinistes. Cada temporada, es concentren centenars i molts no tenen experiència perquè no han fet cap 8.000 i tenen accidents mortals. Cal esmentar també la brutícia que pot resultar perillosa. El Govern hauria de regular els permisos anuals i reduir-los.

On són els límits de l'alpinisme?                                                                                                     

Cadascú es posa els seus límits i és imprescindible que se sigui conscient de les seves possibilitats. A l'escalada, encara no hem trobat el límit. Cada vegada, es plantegen rutes més complexes. Ara, hi ha expedicions que intenten fer el K2 en temporada hivernal. Les noves generacions aniran marcant l'evolució d'aquest esport. 

Per acabar, presentaràs els primers Premis Inclusius de l'Esport Català.                                    

Fa temps que haurien d'existir. Les persones que treballen amb projectes d'esport inclusiu han de ser reconegudes. Els premis es presentaran oficialment el pròxim 6 de març en la Secretaria General de l'Esport. El 3 de desembre se celebrarà la Gran Gala de l'esport inclusiu a Catalunya i tots els participants podran optar a beques econòmiques per dur a terme aquests projectes.

Agraeixo a tothom que té la sensibilitat d'unir-se a aquest projecte i unir-se de forma activa.