Opinió Toni Alfaro

Cerdanyola descentrada

 

Sovint es diu que Cerdanyola té dos centres urbans: un està situat als voltants de l'estació de la Renfe, a l'avinguda de Catalunya; l'altre està al carrer Sant Ramon. I entre ells, suposadament, el ciutadà pul·lula com perdut, desarticulat i allunyat de tota civilització preconcebuda, fora dels denominats "carrers comercials" i ben lluny del laberint ideal de residències quasi elísiques dels carrers de Serraparera. Tanmateix, urbanísticament, no és perifèria. El vianant es deixa emportar pel monument d'una gran C en la llunyania i, suposadament, aviat es troba en una terra de ningú, custodiada per grans blocs de pisos que sobresurten com gegants de totxana i pintura de colors empal·lidits: un lloc per on s'ha de passar ràpidament.

 

A aquest indret li diuen Les Fontetes i, entre els dos centres, és un broll de vida. Al bell mig de les totxanes hi viuen tants poetes i rockers, polítics i estudiants, periodistes i biòlegs, com a la resta de xarxa de blocs de formigó que conformen l'esquelet urbanístic d'una ciutat. Potser no hi viuen banquers, però està clar que no és una "terra de ningú", tenint en compte la quantitat de negocis que s'hi instal·len i que sobreviuen, dia rere dia, del treball honrat i honorable de les mans nues. Les Fontetes és, com tants altres, un barri obrer, i això, per a molts, el situa fora del centre i de les inversions en millora urbanística, especialment quan l'examen de graduació política no està al tombar del calendari.

 

Al final ha de ser el mateix poble associat, com sempre és i serà, qui determina què és centre i què és crucial. I per això un barri obrer i ple de vida com Les Fontetes es va aixecar fa unes setmanes per a reclamar les necessitats d'un epicentre: una veritable estació de busos, una escola digna, un CAP funcional... Coses senzilles per a la gent senzilla, que gaudeix més d'un raig de sol a una terrassa empedrada que d'una pilona conquerint un carrer. Només té por qui es troba al centre de totes les mirades: coses que no ens passen als cerdanyolencs descentrats.

Veure Comentaris