Cada 28 de juny commemorem una rebel·lió, una victòria col·lectiva. Però, sobretot, exercim un deure: recordar.
Recordar les persones que, quan tot era repressió, estigma i càstig, es van alçar i van desafiar la por. Les que van sortir al carrer exposant les seves vides i els seus cossos. Les que van perdre la feina, la família, la llibertat o la vida perquè nosaltres, tots, totes i totis, puguem estimar, expressar la nostra identitat i viure amb dignitat.
Els drets LGTBIQ+ no van néixer d’una concessió amable. Són el fruit de dècades de lluita, resistència i desobediència. Per això la memòria és un imperatiu ètic: perquè devem els nostres drets a qui va obrir camins. És també una estratègia política i una eina de resistència davant dels discursos d’odi. És tan fàcil oblidar i són tan terribles les seves conseqüències. No podem permetre que la intolerància i el totalitarisme ocupin altre cop l’espai públic.
Són moltes les amenaces. Arreu del món creixen governs i moviments reaccionaris que qüestionen drets que semblaven consolidats i, a casa nostra, no deixem de constatar com els delictes d’odi i els incidents LGTBI-fòbics continuen augmentant.
Davant aquesta ofensiva, el 28J no és només una celebració. És una reafirmació col·lectiva. Perquè els drets de les persones LGTBIQ+ no són drets d’una minoria, d’un col·lectiu. Són drets per a tothom. Són la garantia que cap persona serà perseguida per ser qui és, per estimar qui estima o per expressar-se lliurement.
Aquest 28J sortirem a les places i lluitarem, ballarem i gaudirem, però no oblidarem. Recordar és resistir. Recordar és defensar els drets. Recordar és la nostra llibertat.
Per ellxs, per nosaltres, per lxs que vindran.
Bel Cárdenas Jiménez. Experta en polítiques feministes i LGTBIQ+. Professora associada de la UAB.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Veure Comentaris