Homes i dones del temps

Aquest és un "gremi" professional força peculiar. El primer home del temps mediàtic a Espanya va ser Mariano Medina. Es va estrenar el 1957 i l'encert més gran en el pronòstic d'aquell any va ser advertir de la possibilitat d'aiguats molt importants cap a València. Es van produir i el riu Túria es va desbordar amb gairebé 40 víctimes mortals.

Després van venir Fernando Medina, Eugenio Martín Rubio (predictor personal del general Franco), Pilar Sanjurjo o Manuel Toharia. El 1983 a Catalunya arriba TV3 i triomfa l'Antoni Castejón. Ja feia uns anys que estava a TVE a Miramar, però a Televisió de Catalunya va revolucionar el mercat televisiu meteorològic amb una meteorologia planera, entenedora i sobretot, pròxima, molt pròxima a l'espectador català.

El segueix de seguida el carismàtic Alfred Rodríguez Picó. Televisió de Catalunya ha buscat sempre persones amb coneixements de meteorologia (geògrafs, físics o autodidactes), en canvi, Televisió Espanyola ha anat variant. Montesdeoca era periodista. Maldonado meteoròleg i físic. Era física la Mònica Lòpez o l'Albert Barniol, geògraf l'Albert Martínez o periodista l'Ana de Roque (més de 20 anys presentant el temps). Tele 5 ha apostat sempre també per persones amb coneixements de meteorologia a l'hora de presentar el temps. En canvi Antena 3, va apostar diversos anys per un rostre i físic agradable de la mà de la model Minerva Piquero, però sense coneixements en meteorologia.

A altres països les coses també són variades. Hi ha canals que confien en persones amb coneixements meteorològics i n'hi ha en què passa tot el contrari. A l'Europa de l'est estan de moda, des de la caiguda del mur de Berlín, noies amb faldilles molt curtes que s'ajupen a senyalar mapes d'Europa per on hi caminen pel damunt. La televisió local de Praga és un cas únic. Cada vespre, a les 22.30 hores, un home del temps presenta una finestra on hi apareix alternativament un noi i una noia. Surten a pèl, despullats i, en funció del temps que ha de fer, es posen més o menys roba. De cada 100 televisors connectats a aquella hora a la ciutat de Praga, 70 veuen el temps... o més ben dit, quin noi i quina noia surten aquella nit.