La portada del primer número de Telepsiquia va dedicar el seu reportatge principal a la «vident de Sardanyola», un fenomen que havia despertat una gran expectació popular a Can Cerdà. Febrer de 1977. FOTO: Cedida Juan Pablo Torrents-Faura

Opinió Juan Pablo Torrents-Faura

Les imatges d’un fenomen icònic de la Cerdanyola dels setanta, cinquanta anys després

Les fotografies publicades a la revista Telepsiquia documenten els suposats èxtasis de Pepita Pugés, la coneguda vident de Can Cerdà, un fenomen que va atreure milers de persones a Collserola

Entre els episodis més singulars de la història recent de Cerdanyola del Vallès destaca el fenomen protagonitzat per la barcelonina Pepita Pugés Baladas, coneguda popularment com la vident de Can Cerdà.

Des del novembre de 1974 fins a l’estiu de 1976, les seves presumptes experiències místiques amb la Mare de Déu de Lourdes van atreure milers de persones a la barriada de Can Cerdà, situada a la serra de Collserola, convertint aquell indret en un punt de pelegrinatge i curiositat per a creients, investigadors i periodistes.

Les fotografies realitzades pel periodista i divulgador del misteri Sebastià d’Arbó, publicades a la desapareguda revista especialitzada Telepsiquia, constitueixen avui un valuós testimoni documental d’aquells esdeveniments. Les imatges mostren Pepita Pugés durant una de les seves conegudes experiències extàtiques, concretament la del 21 de juny de 1976 a Can Cerdà.

La portada de Telepsiquia

La fotografia de portada correspon al número 1 de Telepsiquia (febrer de 1977), una revista dedicada a la parapsicologia i als fenòmens considerats anòmals que va dedicar un extens reportatge a la denominada «vident de Sardanyola».

La portada del primer número de Telepsiquia va dedicar el seu reportatge principal a la «vident de Sardanyola», un fenomen que havia despertat una gran expectació popular a Can Cerdà. Febrer de 1977. FOTO: Cedida Juan Pablo Torrents-Faura

La imatge mostra el moment en què un investigador examina la reacció ocular de Pepita Pugés durant un dels seus estats extàtics. La fotografia simbolitza l’interès que el cas va despertar no només entre els creients, sinó també entre professionals que intentaven determinar si els fenòmens observats podien tenir una explicació mèdica, psicològica o parapsicològica.

 

La revista presentava el cas de Pepita Pugés amb una mirada que combinava l'interès pels fenòmens religiosos amb la investigació parapsicològica.FOTO: Cedida Juan Pablo Torrents-Faura

 

L’anàlisi del doctor Ricard Puncernau

La revista descriu la investigació desenvolupada a Can Cerdà pel neuropsiquiatre Ricard Puncernau, que va examinar la vident en ple èxtasi observant directament les seves reaccions físiques i psicològiques. L’objectiu era determinar si existien indicis objectius que permetessin explicar aquells estats alterats de consciència.

El neuropsiquiatre Ricard Puncernau va examinar Pepita Pugés durant un dels seus estats extàtics a Can Cerdà el 21 de juny de 1976.

 

El neuropsiquiatre Ricard Puncernau va examinar Pepita Pugés durant un dels seus estats extàtics a Can Cerdà el 21 de juny de 1976.

La mateixa revista mantenia una actitud prudent. Tot i recollir testimonis sobre presumptes curacions i experiències extraordinàries associades a Can Cerdà, insistia en la necessitat de contrastar qualsevol afirmació amb informes mèdics i estudis rigorosos abans d’atribuir-li un origen sobrenatural.

Les imatges en color mostren alguns dels moments de l'examen realitzat per especialistes que intentaven determinar l'origen dels fenòmens observats.

Cinquanta anys després, el cas de les suposades aparicions de la Mare de Déu de Lourdes a Pepita Pugés continua formant part de l’imaginari col·lectiu de Cerdanyola. Més enllà de les interpretacions religioses, psicològiques o sociològiques que se’n puguin fer, les fotografies publicades per Telepsiquia representen un document històric de gran interès per comprendre una etapa en què els fenòmens místics i la parapsicologia van despertar una enorme expectació social.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.

Veure Comentaris