Opinió Danny Romero Mas

Les pel·lícules de la nostra vida (Retrospectiva cinema El Punt Vol.II)

 

Ens havíem quedat als 60. La compra d'un projector Ossa de 70 mm fa que el Kursaal rebi el distintiu de 1a categoria, després els Sallent absorbeixen el seu rival, Savoy, i es queda com l'únic cinema local. A mitjans dels 80, amb la creació de 3 sales més, el Kursaal es consagra com una de les primeres multisales. L'any 91 amplien amb 8 sales i, finalment, al 94 el Kursaal passa a ser el Punt amb 11 sales i una zona d'oci fins avui dia. Que passarà ara? No ho sé, però seria una pena quedar-nos sense cinema. Sense el Circus, com a sala de concerts i sense una oferta regular de lleure i d'oci nocturn, ja podem assegurar que Cerdanyola sí que és una ciutat dormitori. Quan vaig a Sant Cugat o Sabadell em fan enveja, aquí semblem un poble sense autoestima, sense passió ni empenta i que ho maquilla amb dos o tres festivals anuals i prou. Aquí, a part dels 4 actes del consistori, és tot avorrit, no s'aposta per la iniciativa local de joves, artistes o col·lectius. Però parlem de records del nostre cinema.

Érem als 80, recordo el pànic a ficar-me a l'aigua que em va crear Tiburón, l'angúnia que em feia l'ET, l'eterna bellesa de Michelle Pfeiffer i la classe de Robert Redford. Recordo el cicle de Pesadilla en Elm Street, on vaig anar amb uns amics que em van deixar sol amb una noia que m'agradava i no vaig saber quà fer, després, van sortir un actor vestit de Freddy Kruger espantant el personal. Recordo Rambo, Arma Letal i Predator, cinema d'acció, clàssics del terror amb zombis, vampirs i fantasmes. Alien, Dune, Dark City, ciència-ficció, el meu gènere predilecte, o riure amb Bill Murray, Gene Wilder o Leslie Nilsen.

 

Recordo Instinto Básico i el rebombori amb les escenes de sexe explícit de la Sharon Stone. Recordo anar al cinema amb la primera xicota, tocar pit i cuixa i fer el primer petó amb llengua. Recordo que als 90, jo ja començava a ser selectiu i a tenir un gust definit, això volia dir que a vegades havia d'empassar-me cada "bodrio" que et cagues, sobretot comèdies romàtiques, rollo Pretty Woman, 4 bodas y 1 funeral o Dirty Dancing. Recordo un cop que vam haver de marxar a mitja peli perquè la xicota no suportava el terror d'Evil Dead. Crec que les millors pelis les he vist sol, tranquil i lliure per tirar. Records de cinema, sí, però sempre he pensat que havent nascut l'any 1975 no he pogut gaudir de quasi tots els millors films de la història. Com m'hagués agradat veure en pantalla gran Taxi Driver, El Padrino, Blade Runner o L'Exorcista. I vosaltres, quina pel·lícula us hauria agradat veure a la gran pantalla? Continuarà.

Veure Comentaris